Químiques a la UIB: naturals i transcendents

Sabíeu que el campus de la UIB és l’únic lloc de les Balears on, de manera sistemàtica, es prenen mesures sobre els índexs de radioactivitat? Sabíeu que hi ha una estudiant de postgrau de Química que transforma el suc de la carxofa en pols per afegir-la a les hamburgueses? I que hi ha una investigadora que estudia l’activitat biològica d’una família de compostos amb unes propietats ideals per construir sistemes molt més complexos per unir molècules entre si, igual que peces d’un joc de construcció? Són tres projectes de química que actualment s’estan desenvolupant a la UIB, on alumnes i professors es preparen per commemorar el 150è aniversari de la taula periòdica, ideada el 1869 per Dmitri Mendeléiev.

L’ONU va determinar que 2019 fos l’Any internacional dels elements, amb l’objectiu que tothom pugui entendre la transcendència de la química, generalment diluïda entre altres disciplines científiques i sovint perjudicada per la indústria publicitària i per determinats prejudicis que sempre l’han considerada massa avorrida i incomprensible. Per combatre tots aquests tòpics, la fira Ciència per a Tothom, que organitza la UIB per als propers dies 9, 10 i 11 de maig, inclourà uns quants experiments de química preparats per alumnes, que en mostraran les aplicacions i utilitats a la vida diària. L’objectiu és fer entendre que no hi hauria vida sense reaccions químiques, que cadascun de nosaltres som com un ‘laboratori ambulant’, i que des que ens llevam fins que anam a dormir -per exemple mentre ens ensabonam a la dutxa, ens vestim, posam en marxa el cotxe o separam els residus- qualsevol cosa que feim genera un procés químic.

Els químics s’han deixat ‘trepitjar’ pels físics, matemàtics, astrònoms, biòlegs, enòlegs... a l’hora d’explicar-ne les virtuts i els descobriments més transcendents? Per exemple, la química té molt a veure amb la farmàcia, els implants i la cirurgia, però hom prefereix atribuir aquests èxits als avanços de la biomedicina. Dit d’una altra manera, si una medicina cura vol dir que és bona, però si té efectes secundaris llavors és “química”. Amb l’electrònica passa tres quarts del mateix, valoram la implantació de nous materials, sense tenir en compte que la química hi és darrere. Encara un tercer exemple: la descontaminació del rius i la mar es fa amb química, però la gent prefereix pensar que la solució es troba en l’ecologia.

“Això deu ser perquè no ens hem explicat prou bé, o potser perquè no hem sabut transmetre entusiasme per la química entre els joves”, es lamenta Josefa Donoso, catedràtica i professora de Química Física a la UIB i membre del grup de recerca de reactivitat molecular. Recorda que quan va començar a impartir Química ningú no es qüestionava el medi ambient ni la contaminació. En aquella època, ser químic era “el súmmum”, explica. Però a poc a poc es varen anar acumulant els problemes de contaminació ambiental. Després va arribar l’explosió de Bhopal a l’Índia, el 1984, i llavors els químics varen entrar a “la part dolenta de vida”, assenyala aquesta professora. “Tanta sort que ara els químics tornam a estar més ben valorats, però moltes persones continuen sense saber què és realment la química i només recorden que varen entrar en pànic quan la varen estudiar de petits perquè no sabien com resoldre una fórmula; després l’han oblidada per sempre”, admet resignada Donoso. A pesar de tot, es mostra optimista perquè considera que “la química sempre serà necessària per progressar”. Sense anar més lluny, a la UIB hi ha un grapat d’investigadors dedicats a estudiar de quina manera la transformació de la matèria serveix per avançar en un munt de coses.

Laura Ferrer és professora contractada del Departament de Química a la UIB i forma part de l’empresa spin-off Sciware Systems, de base tecnològica, que va sorgir a la Universitat impulsada per Victor Cerdà, responsable del Grup de Química Analítica, Automatització i Medi Ambient de la UIB. A través d’un software, aquesta empresa derivada intenta ajudar els laboratoris que vulguin automatitzar anàlisis de mostres, per exemple per determinar paràmetres de l’aigua potable, del pou, o de la mar, com pH i conductivitat; potencial redox; metalls pesats com mercuri, plom o cadmi, o nutrients com nitrats, nitrits i fosfats. Es tracta d’adaptar, de manera versàtil, un sistema petit, ràpid i reproduïble que serveixi per estalviar costos emprant una quantitat mínima de reactius respecte dels protocols més tradicionals. “Estam incorporant tecnologia d’impressió en 3D per incloure les peces en els sistemes automatitzats”, explica la investigadora. També desenvolupen un projecte finançat per la CAIB, en col·laboració amb l’esmentat grup de recerca, que té el propòsit de dissenyar un prototip, encara més petit, portàtil i automàtic, que serveixi per mesurar elements radioactius i radionúclids específics.

Laboratori de radioactivitat ambiental

Laura Ferrer també dirigeix el Laboratori de Radioactivitat Ambiental de la UIB (Labora) que forma part del Consell de Seguretat Nuclear d’Espanya, l’organisme responsable de controlar l’existència de radionúclids en el territori espanyol en compliment del tractat de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom). En virtut d’aquest acord, Labora mesura radioactivitat a l’aigua potable, l’aire, el sòl i també obté mostres de ‘dieta tipus’ dels menús ingerits en el campus de la UIB. El pla de vigilància controla els radionúclids naturals (com el potassi 40) i els radionúclids artificials (com l’estronci 90 produït a les plantes d’energia nuclear o el tecneci 99 emprat per fer gammagrafies).

“Quan hem trobat becquerels (la unitat amb què es mesura la radioactivitat), generalment els nivells han estat molt baixos i derivats d’accidents nuclears produïts a altres bandes del planeta. Aquestes partícules viatgen transportades per l’aire, però podem estar tranquils que mai no hem hagut d’activar cap protocol”, aclareix la responsable del laboratori de la UIB. Setmanalment s’obtenen espectres atòmics per veure si hi ha radioactivitat. Si els resultats estan per davall d’un límit s’acumulen en un període de sis mesos i llavors s’envien al Consell de Seguretat Nuclear. Després de l’accident de Fukushima, al cap de 15 dies es va detectar un lleu percentatge de iode 131 al campus de la UIB, el mateix que també es va poder mesurar a les Canàries i a tres universitats d’Andalusia. De laboratoris de vigilància de radioactivitat com el de la UIB n’hi ha 22 a Espanya i centenars a Europa.

Pols de carxofa

Cristina Reche és estudiant de postgrau de Química a la UIB i està fent el seu primer any de doctorat dins el Grup d’Investigació d’Enginyeria Alimentària, dirigit per Carme Rosselló. La seva recerca se centra en l’aprofitament dels residus d’alguns aliments, com en el cas de les carxofes (les fulles exteriors i la tija) amb l’objectiu d’extreure’n els biocompostos i convertir-los en additius alimentaris. Explica que de les carxofes generalment se’n malmet el 85%. Una llàstima, si tenim en compte la quantitat d’antioxidants i polifenols beneficiosos que tenen per a la nostra salut. En els experiments dirigits per Susana Simal, l’estudiant s’ocupa d’extreure el suc de la carxofa i convertir-lo en pols, gràcies a un procés de secament per aspersió amb l’esprai Dryer, un aparell que genera unes gotes molt petites que després es converteixen en pols. Ara mateix, l’equip es troba en el pas de veure com aprofitar aquesta pols de carxofa, per exemple com un additiu per a les hamburgueses.

Conferències previstes

Carme Rotger és professora del Departament de Química de la UIB a l’àrea de Química Orgànica i la seva línia de recerca és la química supramolecular. Fa molts d’anys que estudia l’estructura química de l’esquaramida, uns àtoms amb els quals ara està treballant per facilitar l’estudi en diferents camps de la recerca. Respecte dels actes de l’Any internacional de la taula periòdica, avança que començaran el proper 20 de maig i es prolongaran fins a final d’any, amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Químics de les Illes Balears. En total, hi haurà tres conferencies. La primera serà el mateix dia 20 per part de Bernardo Herradón, investigador de l’Institut de Química Orgànica del CSIC, que parlarà dels Aspectes científics, artístics i literaris de la taula periòdica. La segona la protagonitzarà José Manuel López Nicolás, escriptor i divulgador, que dissertarà sobre La taula periòdica, una història personal de ciència i vida el 9 de setembre. La tercera, el 14 d’octubre, serà a càrrec de Claudi Mans, divulgador de ciència i cuina, que parlarà de Taules periòdiques insòlites. També es farà un debat després de la projecció del documental Les Curies en què es tractarà de l’experiència de dones de diferents edats que han estudiat química.