Quin és el missatge de la 'reactivació' de les camisetes verdes?

PalmaNo hi havia cap consigna, però la majoria dels milers de persones que es varen concentrar aquest diumenge a la plaça Major de Palma durant la Diada per la Llengua lluïa camisetes verdes; color emblema de la lluita de la comunitat educativa contra el Govern de José Ramón Bauzá. Onze anys després de la manifestació del 29-S contra el TIL, que va reunir 100.000 participants, Palma ha tornat a ser l'escenari d'una nova onada verda. És la primera de la legislatura de Prohens i esdevé un senyal d'alerta per al Govern i la política lingüística que ha fet fins ara. Quin és el missatge darrere d'aquesta 'reactivació' de les camisetes verdes? "Estam demanant al Govern si en qüestions de llengua i cultura vol estar amb el consens de l'Estatut o amb els feixistes ignorants que volen liquidar la mallorquinitat", diu Guillem Barceló, una de les principals cares visibles de l'Assemblea de Docents durant l'enfrontament amb l'Executiu de Bauzá. Consultada la Conselleria d'Educació sobre la seva posició respecte de la mobilització, ha manifestat el seu "màxim respecte".

El verd vehicula les lluites

L'elecció del color verd de la camiseta del Correllengua de 2024 ha tingut una motivació principal: "Té una simbologia clara a favor de la llengua", assenyala Pau Emili Muñoz, president de Joves de Mallorca per la Llengua. Amb vista de la protesta massiva de la Diada, "no es va donar cap consigna de color, però la gent va triar el verd perquè el vincula amb la mobilització a favor de la llengua i amb la gran mobilització extraordinària del temps de Bauzá", afegeix. El fet que coexisteixin diferents models de camisetes verdes "és un exemple de la diversitat de persones que estima la llengua i que fa feina des dels seus àmbits", exposa. De fet, a la plaça Major n' hi havia tres de majoritaris: el de la camiseta de Crida (creat en l'època Bauzá) i la que ha fabricat l'IES Capdepera recentment, sota el lema 'La llengua no es toca'. Finalment, hi hagué una gran representació de la que han emprat els participants i simpatitzats del Correllengua 2024, a més d'altres peces amb motius a favor del català.

Si bé els dos primers models de camisetes estan fabricants en una mateixa tonalitat de verd obscur, el de Joves és més clar, un fet que Guillem Barceló considera un encert. "Triar un verd que no sigui el mateix està molt bé, perquè així també es reivindiquen dins el mateix fil conductor, però amb personalitat pròpia. Han fet una gran feina", opina Barceló. Amb l'elecció d'una tonalitat més pàl·lida que la del model més antic de Crida s'ha pretès "donar continuat al moviment d'aquell moment, però sense apropiar-nos d'ell", assenyala Muñoz. Barceló, per la seva part, sintetitza el missatge: "Connectar lluites sempre és una manera adequada de veure que hi ha una mateixa causa que no podem amollar. I els símbols faciliten que això es visualitzi. Començam a tenir una situació delicada", lamenta, en al·lusió als atacs que està patint el català des de l'administració pública.

"Som capaços. Som vius"

La manifestació del 29-S va ser històrica, la més nombrosa de les Balears. En aquell moment, Tonina Siquier va llegir-ne el manifest des de l'escenari, com a representant de l'Assemblea de Docents. Ara, 11 anys més tard, es va emocionar de veure la quantitat de gent que era a la plaça Major per defensar la llengua pròpia. "Som capaços. Som vius. Lluitarem i ho tenim clar. Tenim ganes de dir "ja basta" i estam farts de veure cap a on van les polítiques del Govern", explica. "Estam a l'aguait i no deixarem que res del que es faci passi per alt. Hem recuperat el verd i el que representa", sentència.

Cristina Conti, presidenta de FAPA Mallorca, també ha participat en les dues protestes. En relació amb el moviment actual i la Diada, Conti elogia la feina de Joves de Mallorca per la Llengua: "Ha estat extraordinària", diu. "Tot plegat és la suma de la feina de moltes entitats i de molt picar pedra", afegeix. En la mateixa línia, recorda que no només s'ha de tenir en compte la gent que ahir era a la plaça Major, "sinó també la que ha participat en tots els llocs per on ha passat la flama per la llengua". Enguany, per primera vegada, s'ha fet un recorregut interilles al qual s'hi han sumat milers de persones i personalitats com Tomeu Penya.