Quin paper juguen els insectes per obtenir un bon vi?
Segons un estudi promogut pel celler 4kilos, la fauna auxiliar de les vinyes resulta imprescindibles per mantenir la biodiversitat del cultiu
FelanitxAlguna vegada hem sentit a parlar de la importància de les marietes per a les plantes. Aquest en seria l’exemple més conegut, però, i la resta d’insectes, quin paper juguen en els nostres camps? Són imprescindibles per obtenir un bon vi? Aquesta és la pregunta que es fan molts pagesos o vinyòvols que treballen la terra en ecològic.
Sabem que els pesticides no discriminen entre insectes bons i dolents. En esquitar una vinya, uns fruiters o un camp de cereals s’eliminen tot tipus d’insectes, encara que tinguin una funció beneficiosa per a les plantes o els cultius. Amb aquestes preguntes dins el cap i la feina en producció ecològica, ha estat el celler de Felanitx 4kilos el que ha impulsat un estudi de la fauna auxiliar de la seva vinya. L’objectiu? Conèixer els insectes que hi habiten i saber o certificar aquells que són positius, negatius o indiferents per a una bona producció vitivinícola.
El treball Estudi de la fauna auxiliar a les vinyes de 4kilos l’ha desenvolupat una jove estudiant de Biologia, Nebiyat Bertran Caballero, qui ha invertit hores i hores al llarg de les quatre estacions de l’any en fotografiar, capturar i estudiar tots aquells insectes que ha trobat dins una de les vinyes de call vermell del celler felanitxer.
Treball de camp
Per començar aquest procés la jove va idear diferents trampes per aconseguir captar els insectes i poder fotografiar-los, estudiar-los, identificar-los i saber l’abast de la seva incidència sobre la vinya. Per dur-ho a terme elegí una vinya homogènia que no hi hagués grans diferències d’un cap a l’altre del sementer. Això faria que la fauna auxiliar també pogués ser més similar i actuar en tota la plantació de la mateixa manera. La dimensió de la tasca, com reconeix la mateixa Nebiyat, en alguns casos l’ha superada: “He hagut de recórrer a l’ajuda de professionals, com ha estat el cas de Xavier Canyelles, que m’ha ajudat sempre que ho he hagut de menester. Així i tot, tenc alguns exemplars que a hores d’ara encara no he pogut identificar”, confessa.
El resultat, però, després de més d’un any de feina de camp, ha servit per identificar insectes dels ordres dels coleòpters, dermàpters (perforadors), hemíptera, blatoïdeus, ortòpters, lepidòpters, araneae, opilions, díptera, himenòptera i dels neuròpters. En parlar d’aquests insectes i de la seva presència dins la vinya, Bertran i Xesc Grimalt, enòleg i copropietari de 4kilos parlen “d’equilibri”. “Hem vist com aquesta fauna auxiliar és bàsica per al control biològic de la vinya”, expliquen. Els coleòpters, per exemple, són carnívors, així que, segons afirmen els experts, no afecten les plantes ni el raïm, però sí que exerceixen un paper fonamental sobre la resta d’insectes. Una mostra d’això seria el de les cantàrides, un insecte amb el qual ja s’han batejat alguns vins per la seva excel·lent feina de depredadors de pugons. Per tant, diuen, “aquí ja tenim una bona mostra de la importància dels insectes per obtenir un bon vi”.
A més, les larves d’alguns d’aquests insectes també tenen una funció primordial per ajudar a la creació de matèria orgànica pel sòl de les plantacions. Fins i tot, algunes d’aquestes larves en la seva fase adulta es converteixen en escarabats, com l’scarabaeidae dinastinae, que en aquesta darrera fase ni tan sols s’alimenta. També a la marieta (poriol, pomporiol) li tenen molta d’estima en l’agricultura ecològica. Bertran explica que, per exemple, l’exemplar que té set taques “és un ferotge depredador que pot consumir entre 60 i 200 pugons al dia”. En aquest sentit, el treball de Bertran demostra com l’equilibri entre aquests insectes sembla ser el camí que durà a una vinya sana, controlada i regulada de manera natural, i posa de manifest, un pic més, les conseqüències que pot tenir per a qualsevol cultiu la utilització d’herbicides.
4kilos
El pagès i enòleg del celler 4kilos de Felanitx, Xesc Grimalt, adesiara repeteix que el vi es fa amb poètica. Tal vegada és per això que treballa amb tot el seu equip per conèixer la terra, la vinya i el raïm. Fa uns anys que Grimalt estudià la importància de la cobertura vegetal. També ha fet estudis de bioclima a les vinyes, ha analitzat el nitrogen i la diversitat hídrica. Ara, però, ha anat una passa més enllà i amb el seu soci, Sergi Caballero i, especialment la tasca de Nebiyat Bertran, n’han tret el net. Afirmen que, en veure una aranya, un escarabat o un petit insecte ja saben quina és la tasca que té encomanat dins aquella parcel·la. Tal vegada, la poètica del vi comenci aquí, per cuidar de manera meticulosa aquell insecte microscòpic que hi ha davall el pàmpol i que com l’aleteig de la papallona, la seva minuciosa feina contribueixi a arribar a un vi excel·lent.