“Quin sentit té comprar menjar per als animals a la Península si a veïnat en tenim?”

PalmaEl febrer d’enguany el Govern va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) la declaració de sequera agrària, i encara ara continua. Les escasses precipitacions han provocat la falta d’aliment i els pagesos s’han vist obligats a comprar menjar a la Península. Una solució que proposa el sector que, a causa de la poca rendibilitat del camp té dificultats per fer front a despeses addicionals, és que s’aprofitin les terres abandonades: arribar a un acord amb els propietaris i conrear-les amb l’objectiu de produir aliment i tenir més terrenys perquè els animals pasturin. Perquè, “quin sentit té comprar menjar a la Península si en tenim a veïnat?”, demana el president del Consell Balear de la Producció Agrària i Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart.

A les Illes hi ha 133.772 hectàrees de terres agràries abandonades, entre finques inactives i propietats desateses. De fet, el 26,5% de la superfície de l’Arxipèlag són terres agrícoles infrautilitzades, a les quals se’ls podria donar un ús agrícola de manera oficial. D’aquesta manera, els ramaders no haurien de comprar menjar a la Península (o en reduirien la quantitat que demanen actualment) i la despesa seria més petita. “Compr un sac de 25 quilògrams per a 15 ovelles i em costa 13 euros. Faig que em duri un mes, però és molt poc. Un ramader professional per ventura necessita un sac per setmana”, diu un pagès de Sóller.

Per la seva banda, la cap de servei de Producció Ramadera del Govern, Maria José Suasi, exposa que “l’alimentació és la segona despesa més important dels ramaders”. L’any passat l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema) va fer una comanda de menjar conjunta amb els socis que en necessitaven. La compra de 24 tones de farratge els va costar 6.000 euros (250 per tona) més 1.650 de transport, i s’hi ha d’afegir l’IVA. “I el que volem no són ajudes per pagar el transport perquè pensam que hem d’aprofitar al màxim el que tenim aquí. Volem poder accedir a terres que estan abandonades a canvi d’una contraprestació econòmica”, insisteix Llompart.

L’abandonament de terres es vincula amb el desarrelament dels propietaris, la transmissió d’herències i la gent que se’n va a viure del camp a la ciutat. “Els padrins o els pagesos que duien la finca moren, i a més no se sap qui és el propietari de la finca”, assenyala el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià. Aquest fet dificulta el contacte entre els propietaris dels terrenys i els ramaders interessats a conrear terres que no són seves per a la producció.

A això s’hi afegeix una “manca de confiança” per part dels propietaris “perquè estan escalivats”, apunta el veterinari Tolo Palou. “També pot ser perquè s’hagi de fer una bona inversió a la finca o perquè ho tinguin llogat per a la caça i en treguin més doblers, entre d’altres”, afegeix. Com a solució, assenyala que “si el Govern es posàs enmig i ajudàs a establir un acord entre propietaris i ramaders es farien bons contractes”.

Un pagès d’Inca, que vol mantenir l’anonimat i que sempre ha conreat la seva terra va decidir llogar-ne una part per “fer un avançament i treure’n com més rendiment millor”, comenta que està molt satisfet amb la decisió. “La finca està més ben cuidada que mai i li treim el màxim profit agrícola. Quan hi ha bones intencions, les dues parts se’n beneficien i tothom en queda content”, considera.

Tot plegat, s’hi suma la burocràcia que s’ha de dur a terme per inscriure les finques en el registre general d’explotacions ramaderes. A més, s’hi afegeixen les condicions que estableix la Conselleria per al moviment d’animals. Palou considera que “la sobrecàrrega administrativa és la que està engegant els pagesos del camp”.

Per la seva banda, Suasi apunta que aquest estiu es va fer una modificació del procediment de pastures “per donar la facilitat als pagesos d’anar d’una explotació a una altra”. “La lectura de la norma és que els emperons són pocs”, remarca.

Banc de terres

Suasi anuncia que l’any 2025 es posarà en marxa un banc de terres de sòl ramader. “Ho hem dissenyat per augmentar el sòl ramader i posar en contacte titulars que tenen un tros de terra i pagesos productors i reproductors que necessitin pastura”. Per la seva banda, la coordinadora del Banc de Terres d’Eivissa, Antònia Blanes, celebra que, gràcies a la iniciativa, set agricultors i tres ramaders aprofiten 54 hectàrees de l’illa.