Quines conseqüències té triturar la poda en lloc de cremar-la?

PalmaLa temporada de crema acaba de començar i amb la nova llei estatal en vigor, que prohibeix la crema de residus vegetals, els pagesos han de demanar una autorització automàtica a través d'un formulari habilitat per les conselleries d'Agricultura i Medi Ambient. Així i tot, la norma suggereix com a alternativa la trituració de la poda. Quins avantatges i complicacions té la trituració envers la crema? Els agricultors i experts consultats per l'ARA Balears coincideixen que l'operació pot dur més hores de feina, però és positiva per al medi ambient perquè aporta matèria orgànica al sòl.

Millora la fertilitat

El tècnic de l'Associació de Productors i Productores d'Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema), Miquel Serra, explica que "triturar i no cremar implica una conservació del carboni de la matèria orgànica. Per mantenir la fertilitat, les terres necessiten conservar o augmentar les reserves de carboni". Per això, el sector de l'agricultura ecològica defensa altres tipus de gestió que no siguin la crema.

Fonts de la Conselleria d'Agricultura, que assenyalen que s'han autoritzat el 100% de les sol·licituds de crema, coincideixen: "Les cobertes són positives, eviten la transpiració i redueixen l'erosió, a banda d'aportar matèria orgànica al sòl".

Balanç energètic

Per la seva banda, Llorenç Mas, director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, assegura que "la incorporació de matèria orgànica al sòl és molt positiva, ja que en millora la fertilitat i sobretot l'estructura. Però cal tenir en compte també que el procés de trituració genera emissions de carboni a l'atmosfera —atès que es fa amb maquinària que funciona amb combustibles fòssils—, cosa que compromet el balanç energètic, que pot arribar a ser negatiu, perquè es pot donar el cas que s'emeti més CO₂ en la trituració que no amb la crema de les restes".

Tanmateix, afegeix que "si s'incorpora el triturat de restes vegetal al sòl, aquest tindrà millor estructura i serà més ric en matèria orgànica i, per tant, amb nutrients; unes condicions de les quals el sotabosc es podrà beneficiar".

Risc d'incendis

Quant al risc d'incendis, Miquel Serra destaca que "el triturat passa prest a formar part de la primera capa de matèria orgànica que, a poc a poc, va entrant dins la terra fèrtil. Això agafa la humitat de la terra i deixa de ser un material inflamable".

En aquest punt, Llorenç Mas subratlla que "si la trituració és completa, el risc d'incendi forestal no se'n veurà afectat. Per contra, si no es realitza una trituració completa, l'acumulació de restes vegetals dins el bosc pot incrementar el risc d'incendi forestal".

Pel que fa a la crema, Joan Collet, pagès i diputat de MÉS per Mallorca, opina que "cremar no té més risc d'incendi, perquè no es pot fer a menys de 500 metres d'una zona forestal i tampoc a l'estiu. Són normes que el 99% de la gent de camp té interioritzades".

Més feina i doblers

"La gent crema perquè és més pràctic, és una qüestió de pura comoditat. També, per la sensació de fer net, que és una cosa molt mallorquina. Triturar du més hores de feina perquè cremar és una operació única i per triturar has de compondre, passar l'eina per damunt i has de fer dues passades si són restes de poda més gruixades", assegura Miquel Serra.

Però Joan Collet va més enllà i destaca les conseqüències econòmiques: "Per triturar es necessita una inversió econòmica –per comprar una trituradora o a través d'una empresa. No només afecta els peresosos professionals, sinó petits propietaris de terres a foravila". A més, recorda que fa una setmana, en el període de ponència de la Política Agrícola Comuna (PAC), "El PDeCAT va presentar una esmena amb l'objectiu d'eliminar la prohibició de cremar, que va rebre el suport de tots els partits". Per això, els pagesos esperen que a principi d'any no s'hagi de demanar permís per cremar.