Els deu drets lingüístics que tens com a pacient catalanoparlant

PalmaEls usuaris de la sanitat pública tenen el dret a emprar el català, tot i que no són poques les ocasions en què aquest és vulnerat, tal com ha constatat l'ARA Balears en diverses ocasions. Davant aquest fet, el col·lectiu Sanitaris per la Llengua ha elaborat un decàleg per donar a conèixer als pacients quins són els seus drets com a catalanoparlants.

1. Expressar-se en català, oralment o per escrit, en dirigir-se a qualsevol treballador o organisme del Servei de Salut de les Illes Balears.

2. Ser entès en català, especialment en situacions de vulnerabilitat especial, com en el cas d'edats extremes de la vida, malalties neurològiques o psiquiàtriques i emergències mèdiques.

3. Ser atès en català pel personal sanitari (en cas que el personal no parli català, el Servei de Salut ha de posar a disposició del pacient un professional que el parli o bé un intèrpret).

4. Ser tractat de manera respectuosa i sense discriminació ni menyspreu pel fet d'expressar-se o demanar ser atès en català.

5. Rebre totes les comunicacions i les citacions del Servei de Salut en català.

6. Rebre tota la informació sobre el seu procés assistencial en català, especialment la que es transmet per escrit.

7. Rebre tota la documentació del Servei de Salut en català, especialment els fulls de consentiment informat per a processos invasius o assajos clínics.

8. Poder consultar informació sobre processos diagnòstics, documents d'educació sanitària i tractaments farmacològics i no farmacològics en català.

9. Tenir accés a la seva història clínica en català tant si hi està escrita originalment com si s'ha de traduir.

10. Conèixer i exercir els seus drets lingüístics en l'àmbit sanitari, amb el suport de la legislació vigent i de les institucions responsables, i amb la possibilitat de denunciar davant seu les vulneracions que puguin patir.

La realitat de molts pacients

Un exemple de les agressions que pateixen els catalanoparlants en l'àmbit sanitari és el de D.A.V.. Va anar a l'hospital de Sant Joan de Déu de Palma perquè li fessin un TAC, després de mesos d'espera. Li van agafar les dades i li van demanar que signàs el consentiment. El document era en castellà i va demanar-lo en català. Només el tenien en castellà i en anglès.

D.A.V. va protestar, però la dona que l'atenia va dir que no hi podia fer res i que, si no signava el document, no li podrien fer el TAC. Ell va respondre-li que després d'esperar tant, no se n'aniria de l'hospital sense fer-se la prova. La treballadora va dir que anàs a recepció a fer una reclamació i que ja li telefonarien per donar-li una nova data. D.A.V. s'hi va negar perquè la cita ja la tenia i era aquell dia. La dona, llavors, va dir-li que anàs a seure i que miraria què hi podia fer. Després d'esperar uns quaranta minuts, la treballadora el va cridar i li va dir que a l'ordinador no constava cap document d'autorització de la prova en català i li va demanar què prioritzava, si "la salut o la llengua". Aquest és un dels testimonis recollits a l'informe anual de 2023 de la Plataforma per la Llengua, que revela que ha rebut un total de 14 denúncies per discriminació lingüística a les Balears, mentre que el 2022 en va rebre cinc. Totes elles són queixes de ciutadans de les Illes que asseguren haver patit discriminació per raó de llengua.