Les quotes ‘voluntàries’ de l'escola concertada: “Qui ve sap que toca pagar-les”

PalmaL’escola concertada ha de ser gratuïta perquè se sosté amb fons públics. Però a la pràctica no sempre és així. Hi entren en joc les quotes suposadament voluntàries que paguen les famílies: 55 euros mensuals a Aixa-Llaüt per a “serveis i activitats complementaris”; 63,50 a Madre Alberta per a “activitats d’ampliació”; i 83 euros (mitjana de les tres etapes obligatòries) a Santa Mònica sota el concepte de ‘quota voluntària’, entre d’altres. Aquests són alguns imports que l’ARA Balears ha pogut comprovar a les pàgines web dels centres. A les Balears hi ha 94 escoles concertades i no totes cobren unes quantitats tan elevades. Sigui com sigui, les aportacions de les famílies són superiors a les dels centres públics. En aquest cas, les quotes voluntàries es fan amb un pagament únic i ronden els 53 euros a Infantil, 38 a Primària, i 38 a ESO i Batxillerat.

Els centres més grans i amb més història, com els esmentats Madre Alberta i Santa Mònica, són els que cobren quotes ‘voluntàries’ més elevades. Hi ha famílies que les paguen per militància i altres ho fan senzillament perquè no saben que són voluntàries. També n’hi ha que no ho volen, però que ho acaben fent per no ser assenyalades.

L’Acord Marc que varen signar el Govern del Pacte i l’escola concertada va fixar un increment substancial dels mòduls econòmics que rep. Educació va acceptar-ho sota la condició de “garantir de manera progressiva el compliment de la gratuïtat en els concerts”, assenyala el document. L’ARA Balears ha intentat parlar amb el director general de Centres Concertats, Ismael Alonso, per confirmar que aquesta condició s’està complint, però la Conselleria no hi ha accedit. Ara bé, el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, va assegurar dijous que Inspecció vigila que es respecti la voluntarietat dels pagaments als centres.

Per part seva, l’exdirector general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, assenyala que, “si no és a través de la denúncia d’una família, és difícil que es pugui trobar un incompliment”. “Poques famílies protesten”, afirma. Educació ha destinat enguany 27 milions a despeses de funcionament dels concertats, 2,1 més que l’any passat.

Als ingressos que generen per als centres concertats les quotes voluntàries de les famílies, cal afegir-hi els preus dels menjadors escolars que també “els reporten uns grans beneficis”, assegura la presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti. A Madre Alberta, per exemple, dinar a l’escola costa 180,50 euros mensuals. “A les escoles públiques les famílies lluitam perquè el cost sigui baix, mentre que les concertades cerquen tenir-hi guanys”, afegeix. “El mateix fan amb les activitats extraescolars i altres serveis complementaris que ofereixen”, continua Conti.

Silenci generalitzat

Aquest setmanari tampoc no ha tingut accés a cap representant d’Escola Catòlica que justifiqui la necessitat de cobrar aquestes quantitats a les famílies, ni tampoc per valorar el finançament que rep l’escola concertada. L’Associació Provincial de Centres (CECEIB) ni tan sols ha respost a la petició. Al contrari, les cooperatives d’ensenyament sí que han volgut expressar el seu parer. “L’Acord Marc era necessari però insuficient”, assenyala el president de la Sectorial d’Ensenyament d’Uctaib –Unió de Cooperatives de Treball Associat–, Jaume Vicenç. “Si s’arriba a uns mòduls que permetin suprimir les quotes, beníssim”, afegeix. Els pares d’alumnes de les escoles cooperatives paguen 30 euros mensuals, aproximadament. “Són voluntàries i gens abusives”, diu Vicenç. Per altra banda, defensa que aquests ingressos no suposen cap benefici per als centres, perquè ho reinverteixen en millores.

Morante assegura que hi ha concertades que empren estratègies per cobrar sense que es noti que ho fan. “Molts centres estan constituïts com a fundacions, i no es pot impedir que algú els faci una donació”, explica. Una altra fórmula és fer que les associacions de pares recaptin les quotes. En aquest cas, la Conselleria d’Educació no hi pot intervenir.

També s’apliquen pràctiques que molesten les famílies. Per exemple, al col·legi Fra Joan Ballester les quotes es cobren per defecte, segons explica una família amb dos infants al centre i que ha preferit no identificar-se. Si algú no vol pagar, ha de justificar-ne el motiu. “Si és voluntària [la quota], l’hauria de poder deixar de pagar i prou”, assegura la mare afectada. “Les quotes són voluntàries, però qui ve a una concertada ja sap que toca pagar-les”, han dit fonts de l’escola a l’ARA Balears.

Hi ha centres que fan servir conceptes equívocs per referir-se a les aportacions voluntàries, com que es tracta d’un ‘cost’ per als pares ­(Nostra Senyora de la Consolació del Viver), de ‘tarifes’ (Madre Alberta) o de ‘preus orientatius’ (Santa Mònica). “Una escola sostinguda amb fons públics no pot costar res a les famílies obligatòriament, tret del cas dels concerts singulars, com és el cas de Batxillerat”, assegura Antoni Morante.

L’STEI té una posició ferma en relació amb les quotes voluntàries a la concertada. A les escoles més petites i de zones vulnerables, com Sant Felip Neri i Sant Vicenç de Paül, la quota hi és, però poques famílies la paguen i el centre tampoc no les pressiona, explica Ramón Mondéjar, delegat de l’STEI Concertada. El problema es troba en els centres “grans i potents”, on “saben quina família pot pagar i quina no”. “Si tenen constància que es pot pagar, et suggereixen que paguis”, explica. “Al final són quotes semiobligades, però que es cobren d’una manera que mai no es podrà demostrar aquesta obligació encoberta”, lamenta. Més enllà d’aquest finançament, la concertada es beneficia del favor d’Educació d’ençà del canvi de Govern, que li ha creat una direcció general, n’ha millorat les dotacions i concertarà centres privats 0-3, entre altres mesures de pes.