Les races autòctones de les Pitiüses, en perill d’extinció

EivissaLa Comissió de seguiment de les races autòctones eivissenques ha conclòs aquest dijous que les races autòctones estan “en perill d’extinció”. Ho diuen després d’haver analitzat el cens d’enguany a Eivissa i a Formentera i haver comprovat que la majoria d’espècies no superen els 200 individus, encara que segons les dades que maneja la FEPIRA (Federació Pitiüsa de Races Autòctones) any rere any el cens d’animals s’incrementa un 5%. Així, ara mateix hi ha 215 caps d’ovelles, 200 de cabres, 80 de conills, 79 gallines controlades i 60 caps de porc negre (46 a Eivissa i 14 a Formentera).

“La conjuntura del ramat oví i caprí és molt complicada. Són les races més amenaçades d’Espanya, en queden molt pocs exemplars”, ha explicat el director de Raça, Juan Vicente Delgado, qui ha assegurat que per considerar que una raça autòctona està fora de perill s’han d’assolir els 9.000 exemplars. Això no obstant, les xifres deixen lloc per a l’optimisme amb el treball que s’està realitzant amb el porc negre, al qual, estant gairebé extingit, “li va passar com a Llàtzer, que ressuscità, s’aixecà i caminà”.

Delgado ha afegit que la millor manera de conservar aquestes races és “menjant-se-les”. “Aquests animals es produeixen per al consum humà; si ningú els consumeix, desapareixeran”, ha asseverat. Tant el genetista com el president de FEPIRA s’han mostrat optimistes perquè de l’augment dels censos s’està produint una diversificació de productors. “Fins fa molt poc, el fet que un dels ramaders deixàs de treballar amb una raça era un presagi que aquesta podia arribar a desaparèixer. Afortunadament s’hi estan sumant productors joves, molt implicats, gent que es prepara i estudia. És l'única manera d’aconseguir races més estables i més productives”, ha explicat el director.

Aquest estudi s’ha fet públic aquest dijous en la reunió anual que realitza la Comissió per tal d’estudiar les pautes que organitzen genealògicament la població. S’estudia la consanguinitat per evitar el deteriorament biològic de cada una de les races, com també la capacitat productiva de cada família d’animals. Tot, per tal de decidir els millors aparellaments que ajudin a millorar-les.