Radiografia dels 193 menors estrangers no acompanyats acollits a Mallorca el 2022

PalmaL'arribada de menors estrangers no acompanyats a les costes de Mallorca ha passat de ser un fet anecdòtic a una realitat. En tres anys, aquesta xifra s'ha disparat un 400%: mentre que el 2019 van arribar-ne 36, el 2022 van ser 193. El perfil majoritari és d'un al·lot, d'origen algerià i d'entre 16 i 17 anys. L'administració competent a l'hora d'acollir-los, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (Consell de Mallorca), ha hagut de fer front a aquest augment, que s'ha consolidat, amb un increment de 40 places de primera acollida. En aquests moments, un dels principals reptes és aconseguir més famílies d'acollida per a aquests perfils, atès que fins ara només n'han aconseguit per a set menors, cinc dels quals eren africans.

Aquestes són algunes de les dades recollides en la Guia d'Intervenció amb Infància Migrada, que han presentat aquest dimarts la presidenta de l'IMAS, Sofia Alonso, i la directora insular d’Infància i Família, Mari Ángeles Fernández. Ambdues han insistit que així com els territoris de Ceuta, Melilla o les Canàries fa anys que s'han consolidat com una destinació per a aquests menors, Mallorca ja va pel mateix camí. "És la porta d'entrada a Europa. Ens separen 260 quilòmetres d'Algèria. Cada vegada n'arribaran més", ha assenyalat la directora insular d'Infància.

Dels que arriben, ha explicat Fernández, prop d'un 80% decideixen quedar, principalment per l'oferta formativa i laboral que reben. "La majoria surten amb feina del sistema de protecció", ha assegurat. Segons la directora general, els programes d'inserció laboral que els ofereixen tenen "un 90% d'èxit". Des d'aquí, però, es mantenen gairebé sempre en contacte amb les seves famílies d'origen, les quals contacta l'IMAS tot d'una que acullen els menors.

Concretament, el 2022 van arribar a les Illes 193 menors estrangers no acompanyats, 112 dels quals procedien d'Àfrica i 81, d'Ucraïna, desplaçats pel conflicte bèl·lic. Aquesta xifra ha anat in crescendo en els darrers anys i, sobretot, en les dues darreres legislatures: el 2021 en van arribar 73; el 2020, 37; el 2019, 36; el 2018, 48; el 2017, 29 i el 2016, 11. Entre el 2010 (any des del qual es tenen dades) i el 2015 la xifra es va mantenir en 2 per any, tret del 2012 (4) i el 2013 (3).

La majoria dels països de procedència van ser africans: un 52% eren d'Algèria; un 30%, de Guinea Conakry; un 6%, del Marroc, i un 4%, de Benín i Mali. Costa d'Ivori, el Senegal, Ghana i Libèria representen, cada un, l'1% de la resta de menors estrangers no acompanyats arribats. Així mateix, gairebé la meitat tenien 17 anys (47%); un 29% tenien 16 anys; un 18%, 15 anys, i un 7%, 14 anys. Pel que fa al gènere, gairebé tots (un 96%) van ser homes i un 4%, dones. No obstant això, la Guia d'Intervenció amb Infància Migrada adverteix que "tot apunta que les distàncies entre gènere minvaran i s'incrementarà l'arribada de nins, nines i joves procedents de l'Àfrica subsahariana".

L'origen

La guia també aprofundeix en la situació dels menors al lloc d'origen i els perquès de la migració per fer un abordatge més acurat d'aquests casos. "Les pasteres que arriben a les costes de Mallorca parteixen de la zona de Bordj-el-Kiffan, província de Boumerdess, al nord d'Àfrica. Es tracta d'una província amb una superfície de 1.456 quilòmetres quadrats, 80 quilòmetres de costa i una població de 786 habitants", exposa. Així, les causes que fan que aquests nins i nines abandonin els seus països d'origen estan lligades a les dels adults, cada vegada més. En els darrers anys s'està detectant "una infantilització i una feminització de la pobresa", alerta el document.

Segons han recollit a partir d'altres documents i manuals, les raons de migració varien segons el país d'origen. En el cas d'Algèria, destaca la inestabilitat política i econòmica del país; les crisis, inseguretat i conflictes, i la insatisfacció i manca d'horitzons vitals per als joves. El fenomen de la migració a Marroc, en canvi, el provoca principalment el fenomen anomenat lahrig (desafiar les prohibicions i cremar els documents d'identitat), el somni europeu: la idea incubada des de la infància i la migració clandestina (davall cotxes, en contenidors, camions...).

L'arribada

Davant això, la membre del Consell insular reconeix que cal adaptar l'oferta d'acollida a l'increment d'arribades. L'impacte més gran l'han rebut a primera acollida, on s'han incrementat en 40 les places. Després, aquests menors es distribueixen entre els prop de 30 centres d'acollida bàsics dels quals disposa l'IMAS, és a dir, que no s'allotgen tots allà mateix. En un primer moment, davant la primera arribada massiva, van condicionar el centre de Norai, però actualment aquests adolescents estan distribuïts arreu l'illa.

Allà reben una primera atenció centrada en comprovar el seu estat de salut i avaluar quins són els seus objectius, per saber si vol quedar a l'illa o continuar el seu trajecte. A continuació, la prioritat és gestionar els seus documents perquè, una vegada faci els 18, tingui permís de residència i de treball, fet que pràcticament sempre es compleix, ha explicar Maria Ángeles Fernández. Sigui com sigui, una vegada fan els 18 anys, poden accedir als programes de joves extutelats –com la resta– de la Conselleria d'Afers Socials del Govern i poden rebre els 400 euros d'Ingrés Mínim Vital.