BarcelonaSón tants i tan dispersos que no hi ha cap recompte dels manifestants independentistes encausats durant el Procés. Òmnium i Alerta Solidària parlen de centenars i, de fet, bona part dels plets encara han d’arribar: el 2 de novembre es jutjarà els coneguts com a nou de Lledoners, encara s’investiguen unes 200 persones pel tall de la Jonquera, i hi ha causes per les protestes postsentència que estan en fase d’instrucció. L’ARA ha accedit a una vintena d’acusacions per fer-ne un retrat robot.
Tot comença amb els atestats policials. El paper de la Fiscalia i la Generalitat és valorar l’escrit de la policia i les proves aportades i, basant-se en això, escriure un relat d’acusació. Els advocats de les defenses apunten que el problema és la Fiscalia: la majoria de vegades calca la versió policial de manera acrítica. A vegades fins i tot va més enllà: en l’atestat a Pol Serena -condemnat per la vaga general del febrer del 2019- no se’l situa ocupant les vies del tren de Plaça Catalunya, però el ministeri públic afirma que les va ocupar. En el judici no es va demostrar, i la pena -un any de presó- no ho preveu.
Les penes tampoc tenen un criteri uniforme. Els advocats argumenten que el tipus penal és molt ampli: els delictes d’atemptat a l’autoritat van d’un a quatre anys de presó, però sovint les acusacions no concorden amb la gravetat de la lesió dels agents. A Serena la Fiscalia li demanava quatre anys per haver “llançat una llauna a un agent que li va impactar a l’avantbraç, una altra a un agent que li va impactar al cap però no va sofrir lesions, i una ampolla a un agent que va haver d’esquivar-la, cosa que li va provocar una forta estrebada a l’abductor”. A Adrián Sas -pel primer aniversari de l’1-O- li demanaven els mateixos anys per, utilitzant el pal d’una bandera, “colpejar un agent a la cara i quan s’intentava incorporar tornar a colpejar-lo. Va picar un altre agent al cap i un agent va patir una ferida al mentó que va requerir cirurgia”. Uns fets que ell va negar, i la sentència rebaixa la pena a tres anys i mig quan la Fiscalia en goblal en demanava set.
En les acusacions no es detalla mai el paper dels agents, ni si estan carregant o pegant amb la porra. Segons els advocats, l’acusació dona per fet que estan fent una feina correcta. Els Mossos sempre han defensat la veracitat dels atestats. Recorden que la credibilitat no només prové dels agents -tenen consideració d’autoritat-, sinó també del sistema judicial, ja que són documents que marquen l’inici de la instrucció d’un cas i són els jutges els que acaben comprovant-los. A més, asseguren que és molt difícil falsejar-los, ja que els agents responen davant del jutge i de la cadena de comandament i quan hi ha detencions estan obligats a aportar indicis racionals del delicte. Assenyalen, a més, que en la redacció normalment hi participen dos policies: l’instructor i el secretari. La policia també té presumpció de veracitat en el judici: preval la seva versió si no hi ha proves que demostrin el contrari. De fet, és el que li va passar a Marcel Vivet. D’absolucions n’arriben, com la del noi de la dessuadora taronja per les protestes postsentència, per falta de proves: ni les imatges ni els testimonis dels agents eren clars.
Sobre Alejandro Luther, processat per la mateixa protesta que Serena, la Fiscalia només apunta que “va ocupar la via del tren”. A partir d’aquí, descriu com Serena va llançar objectes i no torna a anomenar Luther. També se l’acusa, però, d’atemptat a l’autoritat, tot i que no es precisa què va fer. En el judici, cap agent el va reconèixer, cap imatge el va situar i va ser absolt. La Fiscalia li demanava vuit anys de presó, i el Govern, l’arxivament de la causa.
L’acusació de la Fiscalia contra els nou de Lledoners, processats pel trasllat dels presos polítics a Madrid, només descriu clarament els fets contra tres d’ells pels quals es demana sis anys de presó. “Es van abalançar contra els agents donant puntades de peu i cops de puny i de genoll”. Dels sis encausats restants, només se sap que, com moltes altres persones, van “interrompre el trànsit i van construir barricades”. La Fiscalia els exigeix tres anys de presó i el Govern es limita a demanar-ne un per als tres que presumptament van cometre agressions. En aquesta causa i en la majoria d’acusacions, expressions com “mogut per la intenció de trencar la pau pública” o “ànim de vulnerar el principi d’autoritat” es repeteixen.
Uns quants d’una multitud
Que es processi determinades persones no vol dir que siguin les úniques responsables. Les acusacions admeten sovint que hi ha una “multitud” que, depenent de la protesta, llança objectes, fa barricades o fins i tot agredeix. Els que acaben processats són que els que o bé han sigut detinguts o bé s’han identificat amb posterioritat. La roba hi fa molt: Sas va ser identificat perquè duia un mocador de la colla de pastorets a la qual està vinculat, i Serena perquè portava una dessuadora dels Capgrossos de Mataró.
La Generalitat no sempre manté el mateix criteri que la Fiscalia, però hi ha processos en què exigeix les mateixes penes: va mantenir els quatre anys i nou mesos de presó contra Vivet i els cinc i mig contra Sas. Amb l’acord entre ERC i la CUP s’han fet passos per limitar aquestes acusacions: s’ha demanat rebaixar la pena de Vivet un cop sentenciat i s’ha traslladat a Presidència el gabinet jurídic d’Interior. La tendència de l’executiu a partir d’ara serà personar-se només per delictes de lesions als Mossos. La nova onada de judicis serà una prova de foc per al Govern i per als seus socis.