Radiografia de la sextorsió: "Comporta't a internet com ho faries a la vida real"

BarcelonaQuan a la cineasta Patrícia Franquesa li va aparèixer a la seva safata de correu un missatge que li exigia 2.400 euros a canvi de no distribuir als seus contactes unes fotografies robades de la seva vagina no sabia que estava sent víctima de sextorsió, un delicte definit com un xantatge econòmic per no fer públiques fotografies o vídeos amb una clara connotació sexual. Abans de denunciar-ho va dubtar si pagar o no, i diu que va trobar poca ajuda per part de la policia. Recentment, un jutjat penal asturià ha condemnat una trentena d’homes per haver gravat sense consentiment i enviar per WhatsApp imatges d’una parella tenint sexe, que durant el judici van relatar com van ser víctimes de burles i mirades reprovadores de la seva comunitat.

Aquests dos casos de violència digital són més habituals del que sembla, i afecta amb més intensitat les dones, fet que va portar els diputats catalans a reconèixer la violència digital com una més de les violències masclistes, l’any 2020. "La violència digital és una forma més de violència masclista, canvia l’instrument, el mitjà amb el qual s’exerceix, es passa al format al digital, però l’objectiu és el mateix: humiliar, denigrar, cosificar les dones", afirmen des del nou departament d'Igualtat i Feminisme, dirigit ara per la consellera Eva Menor. Recorden que més del 40% dels adolescents afirma haver patit situacions d'assetjament sexual. 

Precisament, la conselleria de Feminismes de l'anterior Govern, pilotada per Tània Verge, va deixar a punt per licitar a la tardor un nou servei per atendre les víctimes de les violències digitals que continua endavant tot i el canvi de govern. La impulsora en va ser Laia Rosich, directora general per a l’erradicació de les violències masclistes en funcions del departament, que afirma que la violència digital "és un tipus de violència que genera vergonya, com totes les violències, però, per desconeixement, les dones es poden sentir perdudes". Afegeix que "és la mateixa violència masclista, però que s’expressa per via digital". En aquests casos, la victimització es multiplica i fa que encara sigui més difícil denunciar, ja que afecta un àmbit especialment íntim. Fer el pas de denunciar o de demanar ajuda sol ser una decisió complicada, que amb aquest nou servei Feminismes espera facilitar. Així doncs, la realitat de casos, tal com admeten els Mossos, és incalculable.

L'estafa de l'amor

La base d’una sextorsió, segons explica un caporal de l’àrea de cibercrim dels Mossos d’Esquadra en declaracions a l’ARA, "és una estafa". En dones, el caporal afegeix un altre cas que es repeteix i es repeteix i afecta, sobretot, dones que estan soles: "l’estafa de l’amor". Sol arribar un correu electrònic amb un missatge que, d’entrada, pot sonar rocambolesc, com que és un militar destinat a l’Afganistan que necessita diners, o un príncep hereu d’una fortuna en una situació límit. No tot és demanar diners. Els estafadors tenen la capacitat d’encegar la víctima, fer-les dependre d’ells. Per això mateix es classifica dins de la sextorsió. Aquests correus i aquestes trucades solen arribar de la Costa d’Ivori, un país que es repetirà al llarg d’aquest reportatge, ja que sol ser l'origen més freqüent de les sextorsions.

També hi ha casos de sextorsió que tenen homes com a víctimes, i un dels més freqüents, segons el caporal dels Mossos, prové de xarxes socials tan conegudes com Instagram. Una dona atractiva (segons els cànons de bellesa imperants), de cop, es posa en contacte amb una víctima desconeguda, que es deixa portar pel seu interès. La conversa avança i al cap de pocs minuts la dona li demana de fer una videoconferència. L’home hi accedeix. A l’altra banda de la pantalla, la dona es comença a despullar i s’acaba masturbant. L’home fa al mateix. Però ella no és real: és un vídeo. Per això quan el vídeo acaba, la dona avisa l’home que coneix tots els seus amics (se segueixen i, per tant, hi té accés) i l'adverteix que o li paga o enviarà el seu vídeo masturbant-se als seus contactes. En realitat no és una donaatractiva, sinó un estafador. "Si pagues t’has equivocat, perquè et demanaran més diners", avisa el caporal de la policia. Sovint explica que donar allargs és el que més funciona.

La tercera tipologia de sextorsió que més es repeteix és, de nou, aleatòria. El més sorprenent, tal com explica el caporal, és que moltes vegades va lligada a un atac informàtic a una empresa o a una entitat pública. Les dades filtrades s’acaben venent i els estafadors solen ser els compradors. Per això, quan hi ha aquesta mena de filtracions és freqüent que moltes persones rebin un correu amb el mateix contingut: un anònim assegura que sap les webs que visites i que tens "una ment molt pervertida". Afirma que ha tingut accés al teu historial i ho demostra dient que sap la contrasenya del teu correu. Com sempre, has de pagar si no vols que s’escampi per tot arreu. En realitat, són enviaments massius que provenen, també, de la Costa d’Ivori. El caporal dels Mossos admet que és molt difícil seguir el fil d’aquestes estafes, perquè sempre acaben xocant amb la mateixa paret: les comissions rogatòries que envien per saber qui hi ha darrere d’un número de compte o d’una adreça IP sempre es queden sense resposta. Sobre consells per evitar ser-ne víctimes, el caporal de l’àrea de cibercrim dels Mossos repeteix el mateix: "Comporta’t a internet com et comportaries a la vida real".

Més casos

La definició policial de la sextorsió va estrictament lligada a una contraprestació econòmica. És a dir, l'estafador ha de demanar diners a canvi. Ara bé, dins de la violència digital hi ha molts més casos. Com el grooming, que és quan un adult es fa passar per un nen i en coneix un altre (sovint en jocs en línia) i comencen una conversa que acaba amb l'intercanvi de fotos íntimes. En aquests casos, l'autor de l'abús també amenaça el menor amb l'enviament massiu de les seves imatges, però no demana diners a canvi: només en vol més. Igual que els casos –i els Mossos se'n troben molts– d'un home que té continguts sexuals de la seva exparella i l'amenaça de fer-los públics. De nou, no hi ha voluntat d'enriquiment: "Només té l'ànim de fer mal".

El nou servei d'Igualtat precisament també vol acompanyar les víctimes d'aquests últims casos. El recurs forma part dels equips d’intervenció ràpida en què psicòlogues estan disponibles telefònicament, i per traslladar-se on calgui de Catalunya, per acompanyar les dones que han patit qualsevol mena de violència masclista. De cara a finals d’any o inicis del 2025, en aquests equips també hi hauria d'haver un acompanyament per a les víctimes de la violència digital. El servei es presenta en dues potes: una a les cases d’acollida en què s'acull i es protegeix temporalment les dones fins que aconsegueixen un cert grau d’autonomia personal; i una altra, en aquests serveis especialitzats, els professionals dels quals estaran formats per conservar les proves digitals amb suport jurídic i tecnològic. A més, la conselleria ultima una guia específica sobre l’impacte d’aquest tipus de violència a través de les xarxes o de missatges virtuals, com els que reben moltes activistes o prescriptores socials per atacar amb la paraula les conductes i el sistema patriarcal.