El raïm mallorquí que va ressuscitar i ara és un vi
La malvasia de Banyalbufar va entrar en declivi als anys 20 del segle XX i diferents virus la varen afectar massivament
PalmaActualment, la malvasia de Banyalbufar és una varietat de raïm que es pot trobar a diferents vins de Mallorca. Produeix uns vins d'un intens color daurat, molt aromàtics. Però fins fa 20 anys la realitat era ben diferent: va entrar en declivi, precisament als anys vint del segle passat, i va quedar relegada a petites parcel·les als marges de les finques. "Si no tens mercat, no tens producte", explica el catedràtic de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Hipólito Medrano Gil (La Rioja, 1950) a l'ARA Balears. "Com va passar amb l’ametler, que ha estat afectat per la xylella després de ser oblidat per no ser un producte rendible, aquesta vinya es va substituir per cultius com la patata i la tomàtiga de ramellet", diu el científic. Per això, diferents virus varen afectar aquest raïm massivament, el més greu d'ells el RGW (sigles en anglès).
La malvasia de Banyalbufar havia estat una varietat emblemàtica a Mallorca durant segles. Figures històriques com el Marquès de Mondéjar i, després, l’Arxiduc Lluís Salvador varen contribuir al seu prestigi i exportació. "Era un vi famós arreu del món", comenta Medrano. Va ser als anys vuitanta quan es va intentar recuperar la varietat. "Només quedaven un parell de ceps, però estaven infectats de virus", diu. Els esforços eren fútils. Quan intentaven empeltar la planta perquè es propagués, al cap de sis anys de creixement la parra perdia vigor, i a partir del setè i vuitè any ja no era viable. Va ser quan Medrano i el seu equip, amb la col·laboració de la Conselleria d'Agricultura, varen assumir el repte de recuperar la malvasia de Banyalbufar.
El procés per a l'erradicació del virus
El procés científic que es va desenvolupar a la UIB per a l'erradicació del virus va ser laboriós i va durar anys. S'aïllaven en condicions estèrils porcions mínimes de la vinya, els meristemes –els teixits responsables del creixement vegetal–, i se'ls sotmetia a un creixement accelerat in vitro. Els meristemes creixien en tubs d'assaig fins a formar una planta completa i posteriorment es trasplantaven a cossiols també estèrils. Durant la primera setmana en aquest entorn hi havia una gran mortalitat dels exemplars. Si sobrevivien una setmana, es trasplantaven a cossiols normals a l'aire lliure.
"És aquí quan tens una planta que creus que està lliure de virus", diu el científic. Aleshores s'havia de practicar el test d'Elisa, que era el millor test de llavors, fa 20 anys. De 1.500 plantes, en quedaven tres o quatre aptes. Posteriorment, se n'enviaven les dades de manera oficial al centre de certificació de virus de Múrcia, que sotmetia les plantes a noves proves. Només al cap de diversos anys sense símptomes de virus es va aconseguir el certificat de lliure de virus. Aquests exemplars són els que després s'han reproduït per tenir-ne moltes còpies. "Fins al 2011 no es varen aconseguir les primeres plantes certificades lliures de virus", aclareix Medrano. D'aquesta manera, després d'una etapa de declivi que es va allargar durant anys, es va recuperar aquest cultiu ancestral, tan lligat a la història de Mallorca.
Celler Nacra a Inca
Tot i l'estereotip, l'interès pel vi de Medrano, oriünd de La Rioja, no el duia de la seva terra d'origen. "Encara que té el seu pes, la meva passió per la viticultura sorgeix arran de la investigació que vàrem desenvolupar a la UIB", explica. Això és perquè, un cop jubilat, aquest professor emèrit va decidir abordar l’aplicació de l’experiència universitària a la realitat del cultiu i va impulsar la creació del celler Nacra a Inca. L'any 2016 va plantar vinyes en els terrenys de la seva dona (Magdalena Llabrés, natural d’Inca)." Produïm vi des del 2018 al celler d'un amic i el 2019 ja vaig obtenir la primera collita de bon de veres", detalla. Juntament amb l'enginyera agrònoma Cecilia Carámbula, que va col·laborar en el sanejament i la recuperació de la malvasia de Banyalbufar, ara produeix dos vins monovarietals, el Nacra Malvasía i el Nacra Giró. Amb un projecte en què també ha implicat tota la família, Hipólito Medrano tanca el cercle que va començar en un tub d'assaig fa dues dècades i ara acaba en una copa de vi.