Raquel Hervás: "Quan arribes aquí i veus la importància de la llengua tens l’obligació d’aprendre-la"

BarcelonaSovint es defineix com a murciana, però en realitat la guionista i còmica Raquel Hervás (Santa Coloma de Gramenet, 1991) és una catalana criada a fora: als 12 anys va marxar i no va tornar a Catalunya per feina fins als 27. "Jo havia estudiat en català, però hi tenia una relació acadèmica perquè tota la meva família és d’Albacete i no parlen català. Jo el parlava dins de l’escola però al pati parlàvem en castellà. Era la realitat de l’extraradi, totes les famílies érem d’Andalusia, Extremadura, Múrcia... i la llengua materna és la que és". Tampoc recorda donar-hi gaires voltes, de petita. "Crec que abans no es veia el perill que la llengua morís, com ara. Ara sí que hem de parlar català", afirma.

En tornar, va començar a interessar-se pels monòlegs i va coincidir amb el nou fenomen d’humor en català. "En veure els monòlegs dels meus companys, vaig pensar: «Hosti, potser també ho puc intentar [en català]». Va ser culpa de la comèdia", diu. La crida de l’escenari va anar en paral·lel a la sensació que tocava fer-ho i no li seria tan complicat: "Quan arribes aquí i veus la importància de la llengua, i més jo que en sabia una mica, tens l’obligació d’aprendre-la i mantenir-la i intentar tenir-ne cura. Vaig estar fent classes de català per posar-me al dia", recorda.

Ara bé, practicar el català no és tan fàcil com sembla. "Quan la gent sap que no parles gaire bé català, et canvien l’idioma en un tres i no res. I quan ja parles castellà amb una persona és complicat reprendre la relació en català. Per sort, tinc amics que no canvien de llengua i em parlen català, i això sí que ha fet que em desenvolupi millor: tenir gent amb qui hi puc parlar català sense problema perquè són amics", explica. L'entorn és essencial per llançar-s'hi.

Un esforç que té recompensa (normalment)

L'objectiu no era trobar feina, però millorar el català li ha obert portes professionals. Ara treballa de guionista al Versió RAC1, i abans havia passat pel Zona Franca i l’Està passant de TV3. A més, té un monòleg d'humor en català que presenta al bar El Medi. "Per a mi és un somni: faig stand-up comedy i treballo en una redacció fent acudits en català!", exclama. Però també nota que encara li falta agilitat i riquesa: "M'és més fàcil ser graciosa en castellà. El català m’ha servit professionalment, però de vegades estar a Barcelona ho sento com un sacrifici, en aquest sentit. Crec que m’ha costat més, arribar on he arribat", admet.

Com que té un ofici basat en la comunicació i amb molta exposició pública, tant pot rebre elogis pel seu català com odi a les xarxes. "Sempre em surten les persones que diuen que no parlo prou bé el català. Si ja me n’he adonat, ara què fem? Si jo ho intento fer el millor que puc... Estic fotuda amb aquest tema, perquè m’han linxat i no és gaire constructiu", critica. "Quan una persona ve d’un altre país, la gent està molt oberta perquè parli català, però el meu cas és excepcional", reflexiona, perquè creu que potser hi ha més exigència si els nous parlants tenen origen castellanoparlant.

Per la seva biografia, li ha costat definir d’on és: "M’ha costat tenir una identitat. No em sento catalana 100%, però no em sento murciana 100%. No parlo gaire bé el castellà però tampoc el català. Però una tira i ja està. Tant me fa que el @Jordi345 digui que no poso un pronom feble enlloc. Tinc 33 anys i sé que n’he d’aprendre, però la carrera de filologia no me la trauré ara, Jordi; no tinc temps de ser Pompeu Fabra i salvar la llengua; no tinc el pes", bromeja. Fora acudits, ella defensa el català correcte allà on calgui: "Hi ha llocs on s’ha de parlar perfectament, i no es pot abaixar l’exigència. Entenc que per a alguns llocs de treball es demani el C2. Només demano que la gent no sigui dolenta i tingui una mica d’educació", sentencia.