El rastreig de mòbils destapa milers d'estrangers més a l'estiu

PalmaEl nombre d’estrangers que varen utilitzar telèfon mòbil a les Balears durant el mes d’agost d’enguany va ser més de 2,2 milions de persones, una xifra més elevada que la que ofereixen les estadístiques oficials d’allotjament turístic al mateix període. I no només això. Al juliol, el nombre d’estrangers va ser fins i tot superior, amb prop de 2,3 milions. El recull de dades l’ha fet l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en un estudi experimental: Medició del turisme a partir dels telèfons mòbils, que rastrejant els dispositius, qüestiona els paràmetres que s’usen avui dia per mesurar el turisme. Es tracta d'un estudi experimental que comptabilitza connexions de línies vinculades a operadores no espanyoles i que permet estimar la presència i la mobilitat dels seus usuaris.

Cal tenir en compte que amb aquest sistema no s'inclouen els infants, que no tenen dispositius, i per tant la xifra d'estrangers arribats sempre serà molt superior a la del nombre d'usuaris únics registrats per l'INE. Vol dir això que a les Balears hi havia milers de visitants més durant l’agost dels que el que se suposa que hi havia? “No es pot precisar si tot són turistes, evidentment, perquè hem de tenir en compte que hi ha una població resident, però són estrangers. En tot cas, el que està clar és que ara mateix hi ha un problema de mesura, perquè la realitat d’usos i la quantitat d’oferta no reglada no estan mesurades”, explica Carmen Mínguez, professora de Geografia de la Universidad Complutense de Madrid i especialista en sistemes d’informació geogràfica.

La xifra a més és significativa perquè el mateix INE explica que els estrangers són computats només una vegada, “quan abandonen el país de destinació”, precisament per afinar en el mesurament. Per tant, els 2,2 milions de mòbils estrangers que es varen connectar amb una operadora espanyola són línies diferents. “Pot passar que una persona dugui dos mòbils, i també que una altra no es connecti en tot el viatge”, admet l’INE, però ambdues circumstàncies són poc habituals. Si més no, quants d’aquests mòbils connectats eren de persones residents o de treballadors estrangers que han arribat fa poc i conserven la línia un temps? No hi ha una resposta clara, però pot servir d’ajuda mirar què passava, per exemple, el mes de gener, quan no hi ha massa turisme: l’INE va detectar 156.000 connexions de línies diferents, per tant, una diferència de 2 milions de terminals respecte del mes d’agost i, probablement, també de persones.

Alta precisió

“Són sistemes molt precisos, que s’estan incorporant i que als geògrafs i als analistes ens ajuden a entendre millor el que passa. Tenim ben clar que, amb els models de turisme que avui imperen, amb el que nosaltres anomenam habitatges de plataforma, continuar-se basant en l’oferta reglada és del tot insuficient, ja que molts d’aquests allotjaments no figuren a les bases de dades oficials, però acullen visitants”, explica Mínguez, que també és professora del màster en gestió i planificació turística de la Complutense.

Un altre element fonamental a l’hora d’estudiar aquesta qüestió són els visitants que no van a cap allotjament, sinó a cases d’amics. “Cada vegada és més difícil analitzar els fluxos, perquè aquest concepte s’ha incrementat molt a llocs com les Balears, on hi ha una gran oferta de propietats en mans estrangeres que es lloguen o es deixen a amics i coneguts, i que ni tan sols formen part de cap plataforma. Per això, la geolocalització dels mòbils és una gran eina”, explica Mínguez. “És evident que el model turístic dels darrers anys ja no té res a veure amb l’hoteler, el que va protagonitzar el primer boom i, per tant, és molt important disposar de dades que complementin les tradicionals i que ens ajudin a entendre aquesta sensació d’angoixa per saturació que patim les illes, especialment durant els mesos d’estiu”, diu Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la UIB. "Tot i així són dades que s'han de processar i combinar-les amb estades mitjanes, per poder encara treure'n més conclusions", explica Blázquez.

Per nacionalitats, les dades també quadren bastant amb les xifres turístiques oficials, si bé, en aquest cas, són els britànics, amb 656.000 connexions diferents durant el mes d’agost, els que lideren el rànquing per davant dels alemanys, amb ‘només’ 559.000 línies diferents durant el mateix període. La tercera nacionalitat amb el nombre més gran de persones connectades aquest agost va ser Itàlia, però a molta distància, amb 197.000. L’hegemonia britànica i alemanya no només coincideix en termes de visitants purament turístics, sinó també de propietaris d’habitatges, que acostumen a venir, sobretot, a l’estiu.

Eivissa, desbocada

Al recull fet per l’INE, destaca especialment el cas de l’illa d’Eivissa, que el mes d’agost va camí de les 500.000 connexions de línies diferents. El càlcul s’ofereix amb detall fins i tot municipal, i és Sant Josep, amb 163.000 en un sol mes, el que registra la xifra més elevada, no debades té la major oferta turística de les Pitiüses. “No ens ve de nou que el nombre de persones que figuren a les dades de geolocalització de l’INE superi les que disposam a partir de l’oferta d’allotjament. Per això, és sempre millor basar-nos, per exemple, en l’aeroport, perquè amb la voràgine del lloguer vacacional i la compra de pisos i cases, ara mateix estam completament desbordats. Carreteres, depuradores, aigua potable, tot està superat, i és evident que tots aquests consums i impactes els pateixen les Illes molt per sobre de les nostres capacitats. És urgent revisar la nostra capacitat urbanística, no basta parlar de turisme, perquè ara ja està tot barrejat”, sentencia Neus Prats, portaveu territorial del GEN-GOB d’Eivissa.

L’anàlisi municipal que fa l’INE permet, també, estudiar el comportament dels estrangers una vegada són a les Illes. En el cas de Mallorca, el litoral acumula la gran majoria de les connexions amb diferències molt marcades, i són Palma i Calvià les que registren un nombre més gran de connexions, amb un 25% del total. A Menorca, Ciutadella, amb més de 76.000 estrangers connectats durant el mes d’agost, és amb diferència el terme municipal amb més activitat, seguit del Mercadal amb més de 42.000. En total, Menorca també supera, clarament, el nombre d’estrangers que fan servir el mòbil respecte dels que suposadament s’hi varen allotjar segons les xifres oficials. “Són molts de factors, i és important tenir-los en compte. Gent que fa intercanvi de cases, que és un fenomen que s’ha tornat a posar de moda, treballadors estrangers temporals, gent que teletreballa, tot plegat és un univers cada vegada més líquid que ens obliga a millorar els sistemes si volem saber el que passa. La de l’INE és una gran eina”, explica Carmen Mínguez.

Precisament, el que va passar durant la pandèmia de covid-19 és també molt indicatiu de la realitat illenca. Durant el mes de març de 2020, quan tot just l’INE havia posat en marxa el sistema de geolocalització de mòbils, en col·laboració amb les grans operadores de telefonia, es registraren un total de 163.000 connexions de mòbils vinculats a una línia estrangera. Sembla lògic pensar que eren els residents estrangers i els treballadors que mantenien el terminal amb una operadora no espanyola, ja que els aeroports es varen tancar. Però només uns mesos després, tot i les restriccions per viatjar, més de mig milió d’estrangers varen utilitzar el telèfon a les Illes. “Hem de pensar que hi hagué gent que es va moure justificadament per feina, i altres que segurament acreditaren reagrupament familiar per anar a les Illes. Ens fiam de les dades”, assegura Carmen Mínguez. Neus Prats, del GEN-GOB, ho té clar: “Allò va ser un festival de jets privats, molta gent d’alt nivell adquisitiu que va venir a passar la pandèmia”, sentencia.