Rata

CiutadellaGairebé cada dissabte vaig a fer la compra a la plaça del Mercat de Ciutadella, on, a més de visitar les paradetes de la pagesia per fer compra de fruites, verdures, formatges i pa, entre altres coses, m’agrada fer una volta per la peixateria i veure les captures del dia.

El bon temps ha fet que les barques hagin pogut sortir i hi ha un bon assortiment de peix damunt els mostradors i, després de molts, molts de mesos, tornam a veure gamba vermella de Ciutadella, que és el que més ha demanat la gent aquests dissabtes.

M’agrada veure els peixos, i pensar les receptes que es poden cuinar amb ells, que són moltes i variades, perquè si una cosa tenim a Menorca, és un gran receptari de cuina marinera que, desgraciadament, no ha arribat a les cuines dels restaurants. És encara un desconegut per als que ens visiten, com també ho comença a ser, i això és més que preocupant, per a les noves generacions de menorquins que bé s’han deixat seduir pels plats d’altres cultures o bé han optat per aquells peixos congelats i semipreparats que els lleven, no sols feina davant els fogons, sinó cultura gastronòmica local.

Però tornant a la plaça, un dels peixos que més m’ha cridat l’atenció ha estat una rata, el peix rata, de nom científic Uranoscopus scaber. El seu nom al·ludeix al seu aspecte, per a alguns poc agraciat. Té un cos gruixut i pla, amb cap gros, quadrat i amb la boca vertical dirigida cap amunt. És parenta de les aranyes i, com elles, té unes espines a cada banda del cos que, sortosament, no són verinoses. A la banda de Maó se la coneix com a saltabardissa o salsaverdissa.

Viu als sorrals i fons fangosos, entre els vint i els cent metres, i es pesca per arrossegament. Viu soterrada a l’arena i posseeix una espina molt forta a la part superior de l’opercle que pot fer molt de mal. Té un òrgan elèctric darrere el cap.

La seva carn blanca i ferma té un gust exquisit i no sol mancar a les calderes, sopes i bullits de peix. A ca meva, record que ma mare sempre en posava al bullit de peix, i que era deliciosa acompanyada de les patates i una salsa maonesa o un bon allioli fet al morter.

Records literaris

La rata també em porta records literaris, lectures dels llibres de Pau Faner que, fins i tot en té un que es titula Caps de rata i que ens parla de la sopa de caps de rata que el seu pare, en Doro, cuinava a la Fonda Faner i era servida per en Màrius, el conco d’en Pau, aquell personatge que semblava de ficció, tret d’una pel·lícula italiana de Fellini i que va ser tota una institució a la Ciutadella de la postguerra, quan els cambrers de les fondes anaven amb esmòquing blanc servien els plats des de la safata o des de les soperes i demanaven sempre al comensal si havia quedat servit o volia repetir d’aquelles racions més que generoses.

Rata, aranya, vaca, graneu, morena, escórpora, congre blanc, morruda, càntera, pagell, gató, mussola, serrà, esparrall, variada, donzella... i tants de peixos ben nostres que no són, desgraciadament encara, a les cartes dels restaurants d’una Menorca que l’any que ve ha de ser Regió Gastronòmica Europea.