Què es cou?

Rata

El bon temps ha fet que les barques hagin pogut sortir i hi ha un bon assortiment de peix damunt els mostradors.
Bep Al·lès
02/04/2021
2 min

CiutadellaGairebé cada dissabte vaig a fer la compra a la plaça del Mercat de Ciutadella, on, a més de visitar les paradetes de la pagesia per fer compra de fruites, verdures, formatges i pa, entre altres coses, m’agrada fer una volta per la peixateria i veure les captures del dia.

El bon temps ha fet que les barques hagin pogut sortir i hi ha un bon assortiment de peix damunt els mostradors i, després de molts, molts de mesos, tornam a veure gamba vermella de Ciutadella, que és el que més ha demanat la gent aquests dissabtes.

M’agrada veure els peixos, i pensar les receptes que es poden cuinar amb ells, que són moltes i variades, perquè si una cosa tenim a Menorca, és un gran receptari de cuina marinera que, desgraciadament, no ha arribat a les cuines dels restaurants. És encara un desconegut per als que ens visiten, com també ho comença a ser, i això és més que preocupant, per a les noves generacions de menorquins que bé s’han deixat seduir pels plats d’altres cultures o bé han optat per aquells peixos congelats i semipreparats que els lleven, no sols feina davant els fogons, sinó cultura gastronòmica local.

Però tornant a la plaça, un dels peixos que més m’ha cridat l’atenció ha estat una rata, el peix rata, de nom científic Uranoscopus scaber. El seu nom al·ludeix al seu aspecte, per a alguns poc agraciat. Té un cos gruixut i pla, amb cap gros, quadrat i amb la boca vertical dirigida cap amunt. És parenta de les aranyes i, com elles, té unes espines a cada banda del cos que, sortosament, no són verinoses. A la banda de Maó se la coneix com a saltabardissa o salsaverdissa.

Viu als sorrals i fons fangosos, entre els vint i els cent metres, i es pesca per arrossegament. Viu soterrada a l’arena i posseeix una espina molt forta a la part superior de l’opercle que pot fer molt de mal. Té un òrgan elèctric darrere el cap.

La seva carn blanca i ferma té un gust exquisit i no sol mancar a les calderes, sopes i bullits de peix. A ca meva, record que ma mare sempre en posava al bullit de peix, i que era deliciosa acompanyada de les patates i una salsa maonesa o un bon allioli fet al morter.

Records literaris

La rata també em porta records literaris, lectures dels llibres de Pau Faner que, fins i tot en té un que es titula Caps de rata i que ens parla de la sopa de caps de rata que el seu pare, en Doro, cuinava a la Fonda Faner i era servida per en Màrius, el conco d’en Pau, aquell personatge que semblava de ficció, tret d’una pel·lícula italiana de Fellini i que va ser tota una institució a la Ciutadella de la postguerra, quan els cambrers de les fondes anaven amb esmòquing blanc servien els plats des de la safata o des de les soperes i demanaven sempre al comensal si havia quedat servit o volia repetir d’aquelles racions més que generoses.

Rata, aranya, vaca, graneu, morena, escórpora, congre blanc, morruda, càntera, pagell, gató, mussola, serrà, esparrall, variada, donzella... i tants de peixos ben nostres que no són, desgraciadament encara, a les cartes dels restaurants d’una Menorca que l’any que ve ha de ser Regió Gastronòmica Europea.

Sopa de caps de rata de la Fonda Faner

Primer sofregirem el peix dins un tià de terra, i el traurem per fer-ne un sofregit amb les cebes, alls, pebre i tomàtigues. Dins una olla bullirem la col de cabdell, uns 10 minuts, la traurem i donarem un bull als peixos rata ja sofregits. Els traurem, els triarem i els reservam.

Passarem el sofregit i la col bullida pel minipimer, hi afegirem el suc i els peixos nets d’espines. Ho farem bullir 10 minuts mentre fregim dins una paella un grapat, per comensal, de dauets de pa que posarem dins cada plat a l’hora de servir-la a la taula.

Ingredients
  • 3 tomàtigues 2 cebes grosses 4 alls 1 pebre verd 1/2 col de cabdell Un parell de rates (peix) Oli i sal
stats