Societat26/10/2018

Com reaccionen les espècies al canvi climàtic?

Els impactes sobre els ecosistemes terrestres i marins

Enric Culat
i Enric Culat

PalmaCom reaccionen les espècies al canvi climàtic? Amb canvis en la distribució, la fenologia i el funcionament o el comportament. Algunes espècies migren latitudinalment i altres ho fan altitudinalment. Anna Traveset, investigadora del grup d’Ecologia Terrestre a l’Imedea, parlà a les jornades del efectes del canvi climàtic sobre les interaccions ecològiques terrestres. L’escalfament hivernal està provocant un desplaçament altitudinal dels insectes plaga limitats per les baixes temperatures. Un equip encapçalat per Traveset intenta determinar la influència de factors climàtics sobre els desajustos fenològics en les interaccions planta-papallona. Almenys a la regió Mediterrània, els desajustos temporals podrien estar més influenciats per l’aridesa que per la temperatura, explicà Traveset, que acabà la seva intervenció recordant que l’augment de temperatura tindrà impactes molt negatius en quatre cultius essencials per als humans: blat, arròs, blat de moro i soja.

Núria Marbà, investigadora a Oceanografia i Canvi Global de l’Imedea, exposà els impactes del canvi climàtic sobre les praderies de posidònia, que considerà un ecosistema “clau” a Balears, però “vulnerable” a temperatures estivals superiors a 28 graus. Actualment, ja s’observen símptomes de declivi i estrès de les praderies després d’estius amb onades de calor i l’escalfament global amenaça la seva persistència durant la segona meitat del segle XXI. La seva conservació, a la vegada, és una estratègia efectiva per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic. Aquesta estratègia és particularment rellevant a Balears, on aquest ecosistema és el principal embornal de carboni natural.

Cargando
No hay anuncios

José Escalona, investigador de fisiologia vegetal a l’Inagea, parlà de la qüestió de la vulnerabilitat de l’activitat agrícola enfront al canvi climàtic i argumentà que les prediccions climàtiques, conjuntament amb l’increment de la població mundial, poden posar en perill el proveïment d’aliments. “Per tant, cal continuar investigant en línies de millora genètica i amb pràctiques agronòmiques que permetin millorar l’eficiència en l’ús de recursos”, apuntà Escalona al respecte.

Enric Massutí, investigador del COB-IEO, dedicà la seva intervenció a la relació entre canvi global, peixos i pesqueries, i explicà que en les darreres dècades han aparegut fins a 45 noves espècies exòtiques a la Mediterrània occidental, la majoria procedents de zones oceàniques tropicals i subtropicals. Hi ha una espècie de llenguado que, després d’entrar per l’estret de Gibraltar, ha travessat tota la Mediterrània fins a l’extrem més oriental, desplaçant altres espècies de llenguados autòctones d’aquesta zona. En col·laboració amb l’Imedea, els científics han comprovat l’adaptació d’algunes espècies a climes cada cop més càlids, com en el cas de la llampuga a la mar balear. Per la seva banda, Marta Carreras, investigadora a l’organització Oceana, destacà Balears com “un punt calent de biodiversitat”, motiu pel qual reclamà mesures urgents de protecció per poder convertir l’arxipèlag “en un model a seguir a tota la Mediterrània”.