Les reaccions al lloguer segur del Govern: “Tenir dret a l’ajuda cobrant 60.000 euros, cal pensar-s’ho”

PalmaLes reaccions a l'anunci del programa del Lloguer segur del Govern no s'han fet esperar. De fet, des de diferents partits, sindicats i associacions asseguren que aquesta nova iniciativa per facilitar l'accés a l'habitatge no tindrà l'efecte esperat i anunciat. Alguns defensen que no servirà per a altra cosa que per "normalitzar l'especulació immobiliària", altres posen en dubte els barems de les persones que hi poden accedir: "tenir dret a l'ajuda cobrant 60.000 euros, cal pensar-s'ho", mentre que altres defensen que aquesta mesura és "regalar diners a la gent que té pisos buits".

Un dels primers a denunciar els problemes d'aquest programa ha estat el secretari general d'UGT Serveis Públics, Miguel Ángel Romero, qui ha defensat que malgrat que està plantejat amb "bona voluntat" i està "ben encaminat", pot tenir l'efecte contrari al desitjat i provocar la pujada dels preus de l'habitatge. En aquest sentit, ha instat els partits polítics a abordar aquest assumpte com "una qüestió d'estat" i a assumir que, amb tota probabilitat, l'efecte de les seves mesures no es podran observar fins passades diverses legislatures. Entre els possibles beneficiaris, ha assegurat Romero, es troben els llogaters que tinguin una renda inferior als 60.000 euros anuals. "Que tingui dret a l'ajuda algú que tingui aquest salari... cal pensar-s'ho", ha retret.

S'ha de recordar que els habitatges que formin part del programa de lloguer segur del Govern tindran uns preus màxims per als llogaters de 1.050 euros a Mallorca i de 1.470 a Eivissa i Formentera. Mitjançant aquest programa, l'Administració abonarà als propietaris un preu de lloguer taxat per agents immobiliaris o administradors de finques, amb un màxim de 1.500 euros per a Mallorca i de 2.100 a Eivissa i Formentera. El Govern n'assumirà el 30% del preu. 

"Reconeixent la bona voluntat d'atendre un problema que consideram transversal a tots els sectors, l'efecte pot ser que pugin els preus (...). Cal pensar-s'ho i donar-li un temps de sis mesos o un any per veure si l'efecte no és el contrari", ha incidit Romero. Posar límits als preus del lloguer, ha subratllat, ha d'estar combinat amb la sortida de més habitatges al mercat i la construcció d'altres de caràcter social. Per això, ha proposat la possibilitat que part de la recaptació de l'impost de turisme sostenible (ITS) vagi destinada a aquesta mena de mesures.

"El programa Lloguer segur normalitza l'especulació immobiliària"

Per la seva banda, Consubal ha denunciat, a través d'un comunicat, que el nou programa del Govern no farà altra cosa que "normalitzar l'especulació immobiliària". A més, han assegurat que, tot i haver-se venut com una ajuda a la gent més vulnerable, la realitat és que "els dificultarà encara més l'accés a l'habitatge". "Aquest programa el que fa és sobreprotegir els propietaris i criminalitzar els llogaters", ha denunciat el president de Consubal, Alfonso Rodríguez.

Des de Consubal també han criticat la decisió de deixar la taxació i la potestat d'estipular els preus als agents de la propietat immobiliària. "Es demostra, un cop més, que el Govern s'alinea amb la part més forta del problema i deixa els més vulnerables en un segon pla", han denunciat en el comunicat. Així, Rodríguez ha lamentat que l'Executiu posi "les guineus a cuidar a les gallines".

Amb tot, lamenten que les decisions preses pel Govern en matèria d'habitatge "demostren una vegada més una falta absoluta de sensibilitat i coneixement de la problemàtica actual". Per acabar, l'associació ha demanat al Govern que expliqui quin serà el cost total d'aquest programa i quin benefici en trauran els agents de la propietat immobiliària i administradors de finques que col·laboraran amb l'Executiu.

L'objectiu "no és reduir el preu"

Per la seva banda, el president del Col·legi de gestors immobiliaris, José Miguel Artieda, ha advertit que cal tenir clar a què va enfocat aquest programa. Segons ha explicat l'objectiu "no és reduir el preu" del parquet immobiliari, "encara que tampoc no ho pujarà", sinó "captar pisos buits i posar-los al mercat".

Artieda considera que el programa és "ambiciós en tots els aspectes, però és positiu i va en la línia correcta". Així, ha explicat que els immobles estaran bonificats amb un 30% per als llogaters i estaran regits per un contracte d'habitatge, cosa que farà que els drets estiguin protegits. A més, ha assenyalat que els col·legis professionals captaran immobles i treballaran per evitar possibles especulacions.

Sobre l'especulació, assenyala que "els col·legis faran un informe donant un valor de mercat". A més, diu que s'estableixen requisits com ara que el propietari hagi tingut el pis un mínim de tres anys en possessió i, a més a més, els honoraris dels professionals seran fixos. "Amb aquestes mesures es desincentiven les pujades de preus", considera. Respecte a la polèmica que aquest anunci ha suscitat en l'àmbit polític, Artieda ha lamentat que "no hi hagi un consens més gran en un tema crucial com és el de l'habitatge".

"Estan regalant doblers públics a gent que té els pisos tancats"

MÉS per Palma ha criticat que els residents "no han de sofrir la inacció" de les administracions públiques de les Balears per a accedir a un habitatge digne i reclamaran aplicar la Llei d'Habitatge estatal, en lloc de "regalar diners públics a qui té pisos tancats". De la mateixa manera que Consubal, des del partit ecosobiranista lamenten que totes les polítiques van dirigides als propietaris i no a ajudar "aquells que tenen problemes reals per accedir a l'habitatge i als més vulnerables".

Per la seva banda, la diputada del PSIB, Mercedes Garrido, ha denunciat que la política d'habitatge de la presidenta del Govern, Marga Prohens, exclou el 90% de la població, i "condemna a la població a pagar més del doble per un habitatge perquè es neguen a limitar els preus". Així, ha criticat que el programa de lloguer segur "és segur per als propietaris, no per als llogaters", amb uns preus de 2.100 euros a Eivissa i Formentera i de 1.500 euros a Mallorca i Menorca, que segons el Govern són assequibles.

"No podran accedir-hi ni un guàrdia civil ni un treballador de banca"

Garrido ha dit que els llogaters, "per poder pagar el 70% del preu que li correspon, i que com a màxim pot suposar el 40% del seu sou, a Eivissa i Formentera haurà de tenir un sou mensual de 3.676 euros i a Mallorca i Menorca un sou mensual de 2.625 euros". Per això, la diputada socialista ha assegurat que no podran accedir en aquest programa "un guàrdia civil, que té un sou de 2.300 euros, ni un administratiu o un cambrer de pisos, que tenen un sou mensual de 1.700 euros, ni un treballador de banca, que cobra 1.900 euros al mes, ni un funcionari, amb un sou mitjà de 1.990 euros al mes".