Reaccions al suport massiu de les famílies a l'escola en català: "No es deixen entabanar"

PalmaProp del 80% (78,5%) de les famílies de les Balears han triat el català com a llengua vehicular a tres anys pel curs vinent, 1.365 (16%) en castellà i 467 (5,5%) famílies no han informat al respecte. Davant aquest fet, Obra Cultural Balear (OCB) ha celebrat que "les famílies no es deixen entabanar per la confusió generada pel Govern entorn d'aquesta qüestió, creant problemes on no n'hi havia, ni es deixen arrossegar pel renou provocat per l'extrema dreta i grupuscles afins, que, esperonats per l'odi a la nostra llengua, només cerquen trencar la convivència i la cohesió social". Una vegada coneguts els resultats de la matrícula, la Conselleria d'Educació també ha expressat el seu parer a l'ARA Balears: "Les famílies han triat, era el deure d'aquest govern garantir que les famílies poguessin exercir el seu dret recollit per llei, i així ha estat. Màxim respecte per la decisió de cada família".

Per illes, a Mallorca un total de 5.388 famílies (79,7%) han triat català com a primera llengua, 1.065 (15,7%) han triat castellà i 311 (4,6%) no han informat. Queden, ara com ara, 83 matrícules pendents. A Eivissa i Formentera, 732 (65,2%) han triat català com a primera llengua i 264 (23,5%) famílies han elegit la llengua castellana i 127 (11,3%) no han informat. Educació assenyala que encara queden 15 matrícules pendents.

Mode educatiu "d'èxit"

L'Assemblea de Docents ha valorat positivament els resultats de la matrícula. "S'evidencia una vegada més el suport majoritari de les famílies de les Illes Balears en favor del model lingüístic escolar propi, que aposta per l'ensenyament en català. Es tracta d'un model educatiu d'èxit, que ha demostrat durant dècades la seva eficàcia respecte dels grans objectius educatius: la integració, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats", ha dit.

Tot i que el comunicat de la Conselleria parla de l'exercici "per primera vegada" de l'elecció lingüística al primer ensenyament, no és cert. "És una antiga obsessió dels governs conservadors", assenyala l'Assemblea. El Govern Matas, explica, va aprovar l'Ordre que regula la lliure elecció de llengua al primer ensenyament i José Ramon Bauzá va forçar l'elecció de les famílies als cursos 2011-2012 (62%, català; 8%, castellà; i 28%, model lingüístic aprovat pel centre) i 2012-2013 (més d'un 70% en català). Deu anys després, les famílies continuen apostant clarament per l'ensenyament en català.

Pla de segregació tampoc convenç

L’escassa acollida al Pla de segregació lingüística (només 11 centres sol·licitants) "i, ara, els eloqüents resultats de la tria lingüística al primer ensenyament, demostren que les prioritats de la Conselleria durant aquest primer any de legislatura han estat completament desenfocades", ha exposat l'Assemblea. És per això que demana que els esforços en matèria educativa "se centrin en problemes reals i responguin a criteris pedagògics i no a obsessions ideològiques".

L'OCB també ha reclamat al Govern que retiri el pla, que el curs vinent s'aplicarà a Primària, i que renunciï definitivament a implantar-lo a educació Secundària en el curs 2025-26, "i que destini la doblerada que hi tenia pressupostada a necessitats reals dels centres educatius". El pla per educació Primària "és il·legal, i per això l'OCB el té recorregut als tribunals, ha fracassat (només un 3% dels centres, tots privats concertats, s'hi han adherit), no figurava en el programa electoral del PP (és un frau als seus votants), i va ser perpetrat per satisfer les exigències de l'extrema dreta antimallorquina, que ara ha retirat el suport al GOIB. No s'hi valen excuses!", ha exposat l'OCB. Ara per ara, encara s'espera el pronunciament del TSJIB sobre els recursos de suspensió cautelar de pla interposats per l'STEI, Siau, l'OCB i Plataforma per la Llengua. De moment, el tribunal ja ha rebutjat el que varen presentar un grup de pares i docents. Ara bé, que rebutgi la suspensió cautelar, no afecta el fons. En tornar a començar el curs judicial, el TSJIB s'haurà de pronunciar sobre la legalitat del pla.