Josep de Luis: “El pla de reactivació Del Govern fa pinta d’improvisat i buit”

PalmaJosep de Luis (Inca, 1971) presideix l’Obra Cultural Balear (OCB) des de març del 2018. Amb els 58 anys d’existència de l’entitat cívica a l’esquena, considera que ha arribat l’hora que el Govern compti amb les aportacions de la societat civil per sortir de la crisi provocada pel coronavirus. Però de veritat, no només per fer fotos de reunions i trobades i discursos “ampul·losos i amb frases de manual”.

Reclamau més participació per a la societat civil en el procés de recuperació. El Govern l’està deixant de banda?

A nosaltres, com a OCB, no ens tenen en compte. Hem demanat unes reunions, però de moment no s’han fet. L’Obra ha estat en disposició d’ajudar durant els seus 58 anys de vida, però no tenim ganes de perdre el temps.

A què us referiu amb “perdre el temps”?

No necessitam sortir a la foto, perquè ja tenim el book fet. Si demanam participar en aquest espai, és per aportar, com ha de ser amb la resta de la societat civil. Si ha de ser per estar una estona junts i que ens donin un tassó d’aigua, s’ho poden estalviar. Si no estam al seu costat empenyent, tirarem pel nostre vent. No deixarem que la societat civil quedi tapada pel simple fet que no es compti amb nosaltres. Tenim una xarxa territorial ben arrelada que es pot aprofitar.

Quines són les principals propostes de l’OCB per a la reactivació de les Balears després del coronavirus?

Una de les principals és que cal reclamar la sobirania fiscal sense aturar. Hi ha estudis que xifren l’infrafinançament en 4.000 milions d’euros anuals. Aquí cal un acord sòlid de futur, el qual abasti tant dreta com esquerra, empresaris i treballadors. Nosaltres hi seríem. També cal incidir en la cohesió social, per no deixar ningú de costat. En aquest àmbit, són fonamentals les polítiques lingüístiques, perquè l’ascensor social és en català. També cal potenciar la indústria cultural, perquè és un sector que té l’avantatge que no consumeix territori. S’ha de crear un pol d’economia vinculat a la cultura i la creació. Per descomptat, s’ha de continuar enfortint el producte de quilòmetre zero, en tots els àmbits. I caldrà reorientar la construcció, seguint les directrius de la Comissió Europea que apunten a reformes i rehabilitacions amb estàndards de sostenibilitat. Aprofitem aquesta situació com una oportunitat per transformar-nos i arribar a un acord sòlid.

El Govern diu públicament que cerca acords. Com ho valorau?

El Pla autonòmic de reactivació social i econòmica de les Illes Balears apel·la a un acord sòlid de futur, però fa pinta d’improvisat i buit. La solidesa dels acords es fonamenta en l’amplitud de la seva base. Per això és important implicar-hi la societat civil. És una estupidesa fer les coses com sempre i esperar-ne un resultat diferent. Encara s’han d’obrir nous espais de participació i repensar els models.

Pensau que aquesta crisi s’ha aprofitat massa per recentralitzar?

La crisi s’ha aprofitat per fer coses que no semblen sensates. Determinats instruments jurídics no estaven pensats per a això. Hi ha recentralització, però pensam que la majoria de ciutadans també han entès la importància de la presa de decisions quilòmetre zero. Hem descobert els valors de l’economia, la cultura i la política de proximitat. Hem patit veient com la presidenta del Govern demanava que es tancassin ports i aeroports. Hi ha hagut decisions vitals per a la nostra gent que s’han pres lluny de la nostra terra, i per gent que ni tan sols distingeix entre Palma i Mallorca. L’OCB defensa de fa anys que necessitam institucions d’autogovern fortes. Podem aprofitar el convenciment d’ara per replantejar les coses.

Creis que també s’ha posat de manifest una major repressió?

S’han posat sancions que no crec que tinguin base jurídica. Ha quedat en evidència que Espanya té un problema de base. El que es considera el govern més progressista de la història ha fet rodes de premsa amb uniformats. Pel que fa als militars, què ha costat que hagin vingut a les Balears? No és econòmicament eficient enviar soldats a posar aigua i lleixiu.

Com valorau la gestió que s’ha fet de la crisi a les Balears?

Tenint en compte les eines de què disposa el Consolat de Mar, molt bé. Però ha quedat en evidència que necessitam millors eines i decisions més properes. Per exemple, ara s’ha descobert que tenim pagesos, però les institucions haurien de consolidar la importància del sector primari.

Creieu que hauria estat diferent amb un partit que no fos sucursal d’un de Madrid en el Congrés?

El cos electoral ha de valorar això, però cal recordar que tenim vuit diputats per Balears en el Congrés. Si no responen als interessos dels ciutadans, tenim els mecanismes per reorientar aquesta història.