"Aquest tio m'ha fet sentir com se sent la meva dona quan discuteixo amb ella"

Barcelona“Aquest tio m’ha fet sentir com se sent la meva dona quan discuteixo amb ella. Jo també la tracto així”. Qui parla és un dels homes condemnats per un episodi de violència masclista que han participat en un nou sistema de realitat virtual desenvolupat per investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i la Universitat de Barcelona (UB) concebut perquè els agressors es posin en la pell de la víctima. L’estudi, publicat per la revista 'Scientific Reports' ha demostrat que les persones violentes tenen un dèficit de reconeixement emocional i l’experiència virtual els ajuda a millorar la percepció de les emocions.

Ara, en els programes de rehabilitació per a maltractadors s’acostumen a fer jocs de 'role play', visionar pel·lícules o llegir testimonis de víctimes. “I nosaltres volem contribuir-hi amb aquesta eina de realitat virtual en què l’agressor es pot posar en el lloc de la víctima i experimentar en primera persona el que sent ella”, explica Sofia Seinfeld, investigadora de l’Idibaps i del Laboratori d’Entorns Virtuals en Neurociència i Tecnologia (Event Lab). D’aquesta manera, l’agressor experimenta “violència verbal, psicològica i invasió del seu espai personal”, diu Mavi Sánchez, investigadora ICREA a l’Idibaps, on lidera l’equip Neurociència de Sistemes. El sistema és senzill: el maltractador es posa un casc i entra en un entorn virtual en què el seu cos es substituït pel d’una dona virtual. A més, pot veure’s reflectit en un mirall, i això fa que encara s’identifiqui més amb el seu cos virtual.

Des d’aquesta perspectiva, veuen un home virtual que entra en escena i mostra un comportament violent, tant pels gestos com per la forma de parlar, i que envaeix, de forma progressiva, l’espai personal de la víctima. L’home llença un telèfon mòbil al terra i cada cop s’apropa més a la víctima, i això provoca que els maltractadors se sentin amenaçats. “Quan s’apropava a mi pensava que m’anava a colpejar. Pensava que em clavaria una hòstia i jo tenia la mà aixecada perquè no em pegués, per tapar-me amb alguna cosa almenys”, explica una de les persones condemnades per un episodi de violència masclista que han provat l’eina de realitat virtual. Segons explica Mavi Sánchez, els maltractadors responen com si l’experiència “fos real”. “No és el mateix veure-ho per televisió, perquè això és com si estigués passant realment”, manifesta un dels agressors.

Els maltractadors reconeixen que se senten “com una dona quan li criden i l’amenacen: temor, molts nervis i una mica espantat. No sabia com reaccionar”, diu un dels entrevistats. Aquesta eina ja s’està utilitzant a Barcelona en programes de rehabilitació per a persones que han comès un primer episodi de violència masclista com a mesura alternativa a la presó. “Aquest sistema pot contribuir a solucionar problemes de violència de gènere juntament amb altres mètodes”, assegura Mel Slater, director de l’Event Lab a la facultat de Psicologia de la UB. Els investigadors confien que aquest sistema es pugui estendre, i es faci servir en presons, per exemple, i per combatre altres tipus de violència.

Els investigadors van analitzar l’impacte d’aquesta realitat virtual en el reconeixement de les emocions en dos grups de persones –20 maltractadors i 19 persones del grup de control sense antecedents de violència– que van completar un test de reconeixement emocional per determinar si l’experiència canviava la seva percepció i empatia. Els resultats de l’estudi demostren que els maltractadors tenen una capacitat significativament inferior que els controls per reconèixer la por a la cara de les dones. “Després de ficar-se en el cos d’una dona, a través de la sessió de realitat virtual, millorava la capacitat per reconèixer aquesta por”, explica Sofia Seinfeld, primera autora de l’article. Això és especialment important ja que “si no pots reconèixer que algú sent por davant la teva conducta, no l’atures”, afegeix Seinfeld. Els maltractadors entrevistats creuen que la realitat virtual els pot ajudar a millorar el comportament respecte a la seva parella. “[Em pot ajudar] a no tornar-ho a fer, a pensar en com faig les coses i a no ser tan impulsiu”.