La recepta d'èxit per reobrir una escola rural
Campllong i Palau de Santa Eulàlia són els únics pobles que han aconseguit inaugurar centres d'ençà de la pandèmia
Campllong (Gironès)És el segon poble més petit de l’Alt Empordà. De fet, fins fa pocs anys rivalitzava amb la Vajol per qui n’ostentava el rècord. Però amb la pandèmia van començar a créixer en població. L’Ajuntament va muntar un casal que va desbordar les expectatives i va reunir fins a 30 infants en un municipi de poc més de 100 habitants. Parlem de Palau de Santa Eulàlia, que el 2021 –i amb només set alumnes– va convertir-se en la primera escola rural de Catalunya a reobrir després de la crisi del covid, quan el departament d’Educació va optar per fer una aposta decidida per aquest tipus de centres.
A mig centenar de quilòmetres de distància en direcció sud hi trobem l’escola de Campllong. Som encara a la comarca del Gironès, però a tocar de la Selva, una terra fèrtil regada pels recs, torrents i rieres que abasteixen l’Onyar i entremig de Cassà i Riudellots de la Selva. Damunt del local social, conegut sobretot pels seus plats de cargols, hi ha renascut aquest curs l’altra única escola rural oberta a Catalunya. En aquest cas, amb 18 alumnes d’entre I3 i 2n de primària, tres mestres i una vintena de plantes que han fet dur als alumnes per decorar i tenir cura de l’espai.
Campllong va començar a batallar fa més d’una dècada per reobrir l’escola tancada fa mig segle. No en va, era un dels pobles més joves (edat mitjana de la població) de Catalunya. La realitat ha superat les expectatives: alguns infants preapuntats a I3 es van quedar fins i tot en llista d’espera –els que no eren del municipi– i de la mà de la llar d’infants El Tractoret, que està ubicada just a sota, la direcció confia que creixerà fins a una quarantena d’alumnes.
Un cost difícil d’assumir
Són les dues receptes d’èxit que altres municipis miren de prop, amb una barreja d’il·lusió i també de respecte. La pandèmia va suposar un efecte crida cap a zones rurals, amb un 5% més d’alumnes en aquests centres el curs 2020-2021, i va reflectir una tendència que s'havia anat intensificant la darrera dècada, però des de llavors les matrícules han quedat estancades. Xavi Camps, exalcalde de Palau de Santa Eulàlia per les sigles d’ERC, va anar a visitar 17 escoles rurals abans de fer el pas. “Tothom em va dir que el manteniment era baix i coincidien que seria la millor decisió política que prendria en 12 anys d’alcaldia. I per això la vam obrir”, diu.
Veient que Palau de Santa Eulàlia obria escola tan ràpid, Cantallops va decidir sumar-se al carro. És, ara com ara, l’única petició d’obertura que els serveis territorials d’Educació a Girona tenen sobre la taula, segons la consulta que ha fet aquest diari. Situat a tocar de la frontera, Cantallops va tancar escola els anys 80 tot i tenir prou alumnes, que van passar a anar a la Jonquera. Fa dos anys, l’Ajuntament va decidir fer un sondeig entre la població; d’una trentena d’alumnes, van sortir-ne uns set o vuit d’interessats, tenint en compte que molts ja estaven acabant la primària. “Nosaltres pensem que una escola rural fa poble, pot provocar que la gent s’hi arreli i que noves famílies hi vinguin a viure”, explica l’alcalde, Joan Sabartés, que va estudiar a l’escola abans no tanqués.
Els tres requisits indispensables
Es convertirà en realitat, però difícilment la veuran obrir el pròxim curs, ja que s’han de fer obres per adequar l’edifici. Aquest és un dels principals requisits que posa el departament d’Educació per obrir escola: tenir un espai disponible per part de l’Ajuntament i assumir-ne els costos. L’altra és fer una enquesta per saber si hi haurà un mínim d’alumnes. I, en tercer lloc, que l’obertura de l’escola no perjudiqui el futur i la viabilitat d’un altre centre educatiu públic.
Són les tres condicions que també compleix Canet d’Adri, que ha vist també com l’esperança de reobrir l’escola cada cop era més llunyana a causa de la inflació. Aquest municipi del Gironès a tocar de la Vall del Llémena, passat ja Sant Gregori, va tenir molt bona resposta de les famílies a l’enquesta que van passar. Van fer el projecte per adequar l’antic restaurant La Sala, que el consistori va comprar, però amb l’augment del cost de les obres ara els surt un 30% més cara la rehabilitació, i això vol dir que aquest any només podran adequar la planta baixa. “Som un municipi petit: el nostre pressupost per a cinc pobles és de 700.000 euros i només rehabilitar l’edifici costa 1 milió d’euros”, diu el batlle de Canet d’Adri, Enric Subils.
Quan un infant ha crescut en una escola rural amb uns 40 alumnes com a màxim, arriba el moment, amb 12 anys, d'afrontar un xoc molt important: anar a l’institut. A les comarques gironines la majoria estan situats en ciutats. I la realitat social és molt diferent. Per això diferents escoles i AFA reclamen la creació de més instituts escola, models com els de Peralada i Empuriabrava. En el cas de Campllong, es parla de fer un institut a Riudellots per descongestionar Cassà. I a l’Alt Empordà, a Vilamalla o Camallera. Però de moment no tenen el mateix suport per part d’Educació com el que hi ha per reobrir escoles rurals.
Perdre la gratuïtat del transport
Més enllà del cost econòmic, hi ha un factor que tira enrere alguns municipis. Com és el cas de Sant Martí de Llémena. Des de l’Ajuntament es va impulsar una enquesta per veure si reobrien una escola a la Vall, ja que els infants es divideixen entre Sant Gregori (Gironès) i les Planes d’Hostoles, però les famílies van manifestar que preferien continuar tenint gratuïtat en el transport i en el menjador escolar. I és que si no tens escola al municipi, és el Consell Comarcal qui bonifica les famílies amb aquestes mesures. “És un tema que ha sortit amb algunes famílies – reconeix l’alcalde de Canet d’Adri–. Més enllà dels diners, a molts pares els va bé que s’emportin els nens a les vuit del matí, no els tornin fins a les cinc de la tarda i no els costi ni un duro”.
De fet, va ser un dels temes que, segons la lectura que se’n faci, va acabar costant l’alcaldia a ERC a Palau de Santa Eulàlia per un vot. Tres famílies que es van queixar de perdre la gratuïtat per estudiar a Garrigàs, el poble del costat i que sí que té escola. Un cop s’obre escola rural en un municipi, desapareixen les bonificacions per a tots els alumnes a partir d’I3. Els més grans, però, les poden conservar per mantenir-se al centre educatiu on estan.
Per a Paula Tubert, mare de tres dels nous alumnes de l’escola de Campllong, decidir portar-los a l’escola li ha suposat 500 euros més al mes en concepte de menjador. Però assegura que té una gran recompensa pel “privilegi” que tinguin una atenció personalitzada amb unes ràtios molt baixes, a diferència de l’escola on els seus fills anaven a Cassà de la Selva.
Obrir l’escola de Campllong va suposar també un gran repte per a Lídia Sanahuja, que per primer cop és directora d’un centre. A principis d’any li van trucar dient que hi havia la possibilitat de convertir el somni de Campllong en realitat i que volien que el fes realitat. “Per mi va ser un regal”, assenyala a l’ARA. Les primeres preinscripcions les van fer a la sala de plens de l’Ajuntament. “Les famílies van fer una aposta a cegues”, recalca des de la sala de professores de l’escola, que té tres mestres: ella; l’Eva, tutora d’infantil, i la Serena, de Primària.
En poc temps Sanahuja ja ha notat molts canvis. El fet que els alumnes estiguin barrejats per edats fa que hi hagi molta ajuda entre infants. També fan assignatures tots junts, com música. “Som una escola que intenta construir la utopia, gràcies a tenir unes ràtios molt baixes”, emfatitza. Quan van començar el curs van demanar a tot l’alumnat que portés una planta, per transmetre cura, sentiment de pertinença i també que “l’escola és com una família”. De fet, mengen tots plegats, paren i desparen taula i posen en marxa el rentaplats. Van començar sent 11 i ara ja es queden tots a dinar. Amb la intenció que, si bé molta gent encara els coneix per ser l’escola damunt del local on es menja tan bé, ben aviat sigui el restaurant que hi ha sota una escola reconeguda i que perduri en el temps.
Paula Tubert és la mare d’en Nel, de tres anys, la Juna, de cinc, i l’Arau, de set. Tots tres han començat aquest curs a l’escola de Campllong. Els més grans anaven abans a l’escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva, però han passat per la llar d’infants municipal El Tractoret, de Campllong. Tubert és també la secretària de l’AFA.
Com heu viscut la gestació de la creació de l’escola de Campllong?
Fa dos anys es va començar a dir que seria una realitat i somiàvem que entrés en funcionament el curs anterior. Ha estat fruit, en part, de la determinació de l’alcalde.
Dos dels teus fills anaven a una altra escola, què ha suposat el canvi?
Ara paguem 500 euros de menjador escolar; abans no pagàvem res, ens sortia gratuït, ja que no teníem escola al municipi. El canvi ens surt a compte per l’atenció que reben els nens. Jo soc docent de secundària i veient l’escassetat de recursos a tot arreu, aquí l’atenció és un privilegi.
I per al teu fill gran, que ara ja fa segon?
L’Arau és l’únic nen de l’escola de grans, la que fa primer i segon de primària. La resta són nenes. A ell li va costar el canvi, hi era reticent, però al cap d’una setmana ja estava encantat. Ell serà la primera promoció a sortir-ne i es retrobarà amb els amics de Cassà a l’institut.
I per al petit, que ha anat a la llar d’infants?
En l'àmbit curricular, en Nel acaba de fer tres anys i ja escriu lletres. El canvi que han fet aquí en un mes i mig en una escola convencional no l’haurien fet ni en set mesos. L’adaptació també ha estat molt fàcil, perquè significava només pujar un pis, ja que l’escola infantil és al costat.
Manteniu vincle amb l’antiga escola?
Teníem la por que els nostres fills es relacionessin amb pocs nens, per això ho compensem socialment mantenint les extraescolars a Cassà de la Selva. Jo vaig estudiar en una escola petita a Riudellots i en tinc un record molt positiu.
Quin és el primer repte com a AFA?
Tenim ja un projecte per al pati, que ara està completament buit. A finals de novembre farem la primera intervenció.