Habitatge
Societat31/08/2024

La recepta dels experts: més impostos i 35.000 habitatges públics nous

Agents immobiliaris difereixen sobre limitar la venda d’habitatges mentre estrangers residents reclamen més taxes a les institucions i autocrítica per als locals que venen a preus molt elevats

Natalia Bueno

Vicepresidenta d’API

Cargando
No hay anuncios

Davant l’absència de dades sobre la limitació de compra d’habitatges als estrangers, Natalia Bueno planteja en positiu que “si els països que ho han implantat, no han retrocedit, serà que funciona”. “No ha existit una pressió ni social ni política per revertir-ho a llocs com el Canadà”. Està a favor de la mesura “si serveix perquè els preus es continguin”, encara que adverteix que la reducció per la recaptació d’impostos de transmissions patrimonials repercutiria en la butxaca del ciutadà. “Pagarem més impostos perquè si l’Administració deixa d’ingressar, voldrà recuperar el que es perd. En qualsevol cas, guanyaria la població perquè, reduint la demanda, s’estabilitzarien els preus”.

Bueno nega que els estrangers només comprin habitatges de luxe. “La pressió és global i en totes les classes socials. Els no residents compren també a barris com Son Gotleu, on un pis valia fa no tant 40.000 euros i ara supera els 100.000”, assenyala.

Dai Griffiths

Gal·lès, 45 anys a Deià 

Cargando
No hay anuncios

Aquest gal·lès es va casar amb una deianenca i es va venir a viure a Deià fa ja 45 anys. Dai Griffiths mai no ha comprat propietats amb finalitats especulatives, coneix les mesures de països com Dinamarca per evitar la compra d’habitatges a estrangers i estaria d’acord que s’aplicàs a les Balears. “En principi, no ho veig malament. Reconec que tenim un problema greu relacionat amb l’explotació a la qual està sotmesa Mallorca. Per això, fa anys ja estava en contra de l’ampliació de l’aeroport com a porta d’entrada de més turistes”, assegura.

Enfront de la prohibició de compra, proposa “la imposició d’impostos punitius per a qui té cases i no les habita”, alguna cosa que requeriria “un control del padró i dels contractes de lloguer”, així com una lluita contra el lloguer vacacional il·legal.

Griffiths lamenta la massificació turística que pateix Deià, problema que ha generat també un “canvi lingüístic”. “El català ja no és la llengua de la comunicació”, lamenta.

Cargando
No hay anuncios

Pedro del Barco

Expert immobiliari

L’agent immobiliari Pedro del Barco s’oposa frontalment a la prohibició de compra de propietats per part d’estrangers a les Balears. “No hi estic d’acord. És anticonstitucional, la quota es manté en el 30 o 35% i no ha pujat amb els anys. A més, no té a veure amb l’emergència residencial perquè no tenim habitatges a les Illes d’entre 190 i 250.000 euros, els que necessita la gent local. El perfil de producte que compren els estrangers és més car, no el dels habitatges a preus assequibles, que permet beneficiar-se de les deduccions fiscals del Govern”, defensa.

Cargando
No hay anuncios

Segons el cap de formació de l’Associació de Promotors Immobiliaris (API), destensar el mercat i “donar sortida a la demanda” implica que “les institucions construeixin 35.000 habitatges socials” a les Balears. “No tenim una política definida en habitatge des de fa més de 20 anys i els dirigents no han pres mesures mentre veien el que passava a la resta d’Europa. Els no residents no són ni el problema ni la solució”, conclou.

Susan Mackay

Escocesa, 24 anys a Pollença

Cargando
No hay anuncios

Fa ara 24 anys, Susan Mackay es va mudar per consell mèdic d’Escòcia a Mallorca. “Em trobava molt millor. El sol em va ajudar i el meu doctor em va recomanar que em quedàs aquí. Vaig decidir no tornar”, relata. Llavors, va vendre ca seva a la seva ciutat natal i en va comprar una al Port de Pollença. És una resident més al poble. “Estic molt involucrada en la comunitat i gaudesc d’això”, revela qui promou accions solidàries. Per frenar la compra d’estrangers proposa gravar amb impostos “molt elevats” les adquisicions. Ella, per raons pràctiques, necessita canviar d’habitatge i, malgrat que vengui el seu, sap que no trobarà una opció viable a Pollença. “Els preus són ridículs. Et trobes amb gent que només pensa a guanyar més i més doblers. Els mallorquins es queixen molt que els estrangers compren propietats molt cares i que estan impedint que els seus fills puguin tenir una casa, però obliden que són ells els qui les estan venent a preus molt elevats”.