Reciclatge i sostenibilitat: una casa antiga ‘bioreformada’

PalmaLa casa de Santi i Raquel és una casa bella. La porta s’obre i un petit passadís et condueix a l’espai principal, que és cuina i és sala d’estar. Al davant, un gran finestral dona a les terrasses: una a l’altura i l’altra baixant les escales. Al centre, un llimoner, i al terra un dibuix del moviment d’un pèndol i una pedra: el centre energètic de la casa.

Aquesta era una casa antiga, de la família de Santi, que ell i la seva parella Raquel varen decidir restaurar amb els criteris de la construcció sostenible. Com la majoria de cases antigues a la volta, té les parets de marès, que ells han conservat a la vista en alguna part, i recobert la resta amb suro negre com a aïllant i morter de calç.

Acabats ecològics

Així, l’acabat és la mateixa calç, sense pintures ni laques. Només el color blanc del material i el rastre del moviment de les mans dels picapedrers que han treballat en cada paret. Però això va a gustos: també, per qui hi vol afegir colors, es pot utilitzar pintura a base de calç o d’argila per evitar les pintures plàstiques, que deixen anar químics fins a cinc anys.

“Vàrem decidir decantar-nos per la bioconstrucció per la petjada ecològica i per la salut”, sosté Santi. Quan se’ls pregunta si noten la diferència amb les altres cases convencionals en què han estat vivint, es miren i engrandeixen els ulls, com dient sense dir-ho: “Sí, i molt”. Raquel, ara embarassada de 35 setmanes, explica que ha hagut de passar molt de temps aquí perquè ha hagut de fer repòs, i s’hi ha sentit molt bé, molt diferent de les altres cases on havia estat. “L’embaràs ha anat molt bé i crec que tot hi contribueix”, diu. “També notam que els convidats, i sobretot els nins, hi estan molt a gust, aquí”, expliquen.

Decisions personals

Ells han viscut molt de prop el procés de construcció, han participat de totes les decisions i han fet algunes feines, com restaurar les portes de fusta, que són les que hi havia a la casa de tota la vida. “Probablement era menys feina i més barat encarregar unes portes noves, però no és el mateix que obrir cada dia amb el pany que han utilitat durant desenes d’anys els meus avantpassats”, recalca Santi, que valora molt la memòria de les cases i de les coses.

“De vegades es pensa que és una manera de fer molt complicada, i la bioconstrucció té molt de racionalitat i sentit comú”, continua. Un exemple és la inclinació de la casa, que està pensada perquè hi entri més sol a l’hivern que a l’estiu; la instal·lació elèctrica, que no passa pels llocs on es descansa; o un sistema d’extracció de fums a la cuina que simula el d’una xemeneia i evita utilitzar cap altre aparell. Amb tot, han utilitzat la calefacció en dies puntuals a l’hivern. I a l’estiu, amb un ventilador n’hi ha hagut prou.

Reciclar tot el possible

La parella va cuidar que, tant com fos possible, els materials que s’empraven fossin de quilòmetre 0. Per això la fusta que enquadra el gran finestral és feta a mida i la ceràmica del bany és comprada a uns artesans de Campos. També varen reciclar tot el que es podia aprofitar de l’antiga casa, com les portes o les rajoles originals, que són de Manacor. Concretament, d’un forn antic on - casualment- va treballar el padrí de Sebastià, el constructor encarregat de l’obra. Com a prova, una d’elles no és a terra sinó en una prestatgeria, aguantant els llibres d’una casa plena de significat.