Un rècord difícil d’explicar: la temperatura global del setembre se surt de mare

BarcelonaDes de fa algunes setmanes diversos experts han anat apuntant a les xarxes socials que la temperatura del planeta estava totalment desbocada. Aquest dimecres el resum de setembre del programa Copernicus de la Unió Europea ha posat xifres oficials a un mes que passarà a la història com el més estranyament càlid des que es recullen dades.

El setembre del 2023 ha registrat una anomalia de 0,93 °C respecte al període de referència 1991-2020. Aquesta dada per si sola no diu gran cosa, però en aquest cas el gràfic d’anomalies de temperatura de tots els setembres des del 1940 mostra clarament fins a quin punt és totalment estranya i fora de l’escala habitual de canvis i d’escalfament global que s’ha anat donant durant els últims anys.

A Europa les dades encara són més extraordinàries: l'anomalia del setembre ha superat els 2,5 °C respecte al període 1991-2020 i l'anterior rècord del 2020 ha quedat superat per 1,1 °C.

Si es comparen les dades de tot el món del mes passat amb les del període preindustrial l’anomalia es dispara a 1,75 °C, un nivell ja clarament superior al límit d'1,5 graus que és un dels llindars de l'Acord de París. En aquest pacte establert el 2015, els països signants es comprometien a mantenir l'escalfament del planeta per sota dels 2 graus respecte a la mitjana del període preindustrial, però també s'esmentava que es farien esforços per limitar-lo per sota dels 1,5 graus.

A hores d’ara l’anomalia anual de temperatura del 2023 de gener a setembre és d'1,4 °C respecte a aquesta referència preindustrial, una dada que ens situa molt a prop d'assolir aquest límit d’1,5 °C ja no només en dades mensuals, sinó també en dades de tot l’any. La tendència dels últims mesos és clarament a l'alça, dels 1,5 °C de juliol i agost hem passat als 1,75 de setembre.

El 2023, el més calorós

És pràcticament segur ja a hores d’ara que el 2023 serà l’any més calorós des que hi ha registres al món, segons aquest informe dels experts en clima de la Unió Europea. L’agència nord-americana NOAA ja situava, amb dades fins al 31 d’agost, en un 93% la possibilitat que el 2023 fos l’any més càlid des que hi ha registres, i segurament aquesta possibilitat ja superarà el 99% amb les dades del mes de setembre, que la NOAA encara no ha fet oficials.

El salt de temperatura d’aquestes últimes setmanes està tan fora d’escala que obliga a preguntar-se què el pot haver provocat. Un dels temes dels quals s’està parlant darrerament és la possibilitat que la violenta erupció del volcà Hunga Tonga el gener de l’any 2022 pugui estar tenint alguna influència en aquest augment desbocat de la temperatura. El cert és, però, que la majoria d’estudis sobre això apunten a un impacte mínim. Un dels estudis més populars publicat al mes de març a la revista Nature estimava que l'erupció havia augmentat en un 7% la possibilitat que en els pròxims anys se superés l'escalfament d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, però altres estudis parlen d'un efecte més irrisori.

És probable, en canvi, que l’incipient fenomen del Niño i l’escalfament dels oceans tingui més a veure amb aquest rècord. Com explicava fa algunes setmanes en aquest mateix diari el climatòleg i catedràtic de geografia física de la UB Javier Martín Vide, aquestes pujades de la temperatura es poden deure a una variabilitat interna del clima, i és menys probable, en canvi, que tinguin a veure amb fenòmens com erupcions volcàniques recents o una insolació més gran. El Niño mateix és una variabilitat interna del clima que se sap que es va repetint, però no exactament quan ni amb quina freqüència.