Rècord històric en producció de renovables a les Illes amb més de 730.000 MWh
La indústria ha crescut un 60% els dos darrers anys, tot i que encara només un 8% de l'energia distribuïda a l'Arxipèlag és neta
PalmaLa producció d'energies renovables a les Illes ha batut aquest juliol el rècord històric, amb 733.349,3 megawatts per hora, segons les darreres xifres de l'Institut d'Estadística de les Balears (Ibestat). Es tracta del mes en què més se n'ha produit d'ençà del 2010, quan es van començar a elaborar els registres.
L'allau de parcs solars –que s'ha produït a les Illes des del 2021–, sumada a les instal·lacions tant públiques com privades, ha fet que l'augment en producció de renovables hagi estat del 60% en dos anys. Aquest creixement, però, va ser principalment durant el 2022, mentre que aquest 2023 s'ha alentit. Ara bé, també es veu reflectida la crescuda de la indústria en un major ús d'aquesta energia neta?
Es podria dir que sí. Encara que del total de l'energia distribuïda a les Illes només el 8% és renovable i això suposa un percentatge de consum baix, és considerablement més alt que fa dos anys, quan se situava en el 5,9% (+35%). Així, es pot dir que el consum també ha crescut, però no tant com la producció. Per illes, Formentera és la primera: gairebé un 64% de l'energia que rep és neta, seguida de Mallorca (9,10%), Eivissa (3%) i Menorca (2,47%).
Ara bé, tot i que Formentera és on més renovables arriben, és on menys se'n produeixen. Del total de l'energia que es fa a les Illes, només un 0,57% (1.630,9 watts) s'ha produït a la pitiüsa menor. De fet, la immensa majoria de les renovables (96%) provenen de Mallorca.
Les renovables: una de freda i una de calenta per a les Balears
En un context en què l'agument de renovables és no només positiu sinó també obligatori, tal com marca l'agenda 2030, l'anterior Govern va celebrar el passat mes d'abril el creixement que s'ha experimentat a les Illes en aquest sentit. Però no tot són flors i violes en aquest camí cap a la sostenibilitat, perquè a les Balears –però sobretot a Mallorca– aquest augment s'ha materialitzat en bona part a costa del sòl rústic, un fet que ha generat fortes crítiques del sector agrari i també ecologista.
De fet, la plataforma 'Energies renovables Sí, però així NO' va exigir el maig al Consell de Mallorca una moratòria en l'autorització de parcs fotovoltaics, mentre s'elaboràs una planificació territorial. La plataforma, que agrupa 18 entitats, va presentar un manifest amb diverses propostes amb la finalitat d'evitar "l'ocupació massiva de sòl rústic".
