El rècord de víctimes reobre el debat sobre les festes taurines al País Valencià

ValènciaSet morts, l’última ahir dijous 25 d’agost. Aquestes són les víctimes mortals dels festejos taurins registrats aquest any al País Valencià, una xifra que suposa assolir en només vuit mesos el màxim històric registrat fins ara –el 2015–, a més de reobrir el debat sobre la continuïtat d'aquestes celebracions, que per a molts ciutadans són una tradició a conservar, mentre que per a d'altres són un acte de pur maltractament animal.

La xifra és tan elevada que ha obligat la Generalitat Valenciana a convocar de manera extraordinària la Comissió Consultiva de Festejos Taurins Tradicionals dilluns vinent. La trobada és la resposta del Consell a una situació tant excepcional com incòmoda políticament. Una cruïlla de la qual l'executiu aspira sortir elaborant “una proposta de recomanacions” que incrementi la seguretat. En cap cas, però, prohibint les celebracions, una decisió que el govern delega als ajuntaments.

Però les dades són contundents. Des del 2014, i incloent-hi els dos anys de pandèmia, han mort al País Valencià 31 persones en festejos taurins, la majoria en celebracions de bous al carrer. A més, s'han comptabilitzat 5.415 ferits –segons xifres publicades per Eldiario.es–. Els actes, però, no deixen de créixer, i aquest 2022 s'han incrementat un 33% respecte al 2019, que ja va ser de rècord. Aquest any n'hi ha previstos uns 13.000 –segons xifres recollides pel setmanari El Temps–, repartits en 300 municipis, segons dades de la Generalitat.

Un debat incòmode a menys d'un any de les eleccions

Tot i el recompte de víctimes, el desig de la majoria del govern valencià és no obrir el debat sobre la continuïtat dels festejos taurins, especialment a menys d'un any de les eleccions autonòmiques i amb el Partit Popular i Vox enarborant la bandera de les tradicions. Ara bé, no és un posicionament unànime entre les formacions del Consell, que, a més, mesuren molt les paraules que utilitzen per pronunciar-s'hi. Les formacions que més s'oposen a aquest tipus d'esdeveniments són Podem i Esquerra Unida. La primera defensa que totes les celebracions "han d'assegurar la seguretat de les persones i evitar el maltractament animal". Més clars són des d'Esquerra Unida: subratllen que estan "en contra del maltractament animal" i que, en conseqüència, aposten "per un altre model de festes". Per contra, des de Compromís advoquen perquè "cada municipi prengui les seves decisions", tot i que subratllen que "cal revisar protocols de seguretat i avançar cap a unes festes més segures i que puguin donar alternatives d'oci més inclusives".

En una línia més continuista, el PSPV, formació majoritària de l'executiu autonòmic i que encapçala la majoria dels ajuntaments, defensa que cal millorar la seguretat, però no prohibir els actes. “La celebració d'aquests festejos està dins de la legalitat i secundem tot el que compleixi amb la normativa vigent”, resumeixen els socialistes.

De fet, l'opinió del PSPV no és gaire diferent de l'expressada recentment pel govern català. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president Pere Aragonès va mostrar-se contrari a la prohibició i va advocar per l'aprovació de mesures que vetllin per la salut dels animals. “Per una qüestió de benestar animal, algunes d'aquestes tradicions han d'anar canviant”, va defensar el dirigent d'ERC, abans d’afegir que les modificacions s'han de consensuar amb les poblacions de les Terres de l’Ebre, on una vintena de municipis celebren actes taurins. “Si són vistes com una imposició de Barcelona, no ens en sortirem”, va afegir.

En un plantejament molt semblant al del PSPV i ERC hi ha la Federació de Bous al Carrer del País Valencià. El seu president, Germán Zaragozá, s'ha mostrat favorable a la revisió dels protocols, però "amb mirament" i amb l'objectiu de fer complir la prohibició que impedeix la participació de menors de 16 anys. Segons ha dit, és "normal" que aquest 2022 hi hagi més incidents perquè, després de dos anys sense gairebé celebracions per la pandèmia, les associacions taurines han destinat els diners que havien estalviat a augmentar el nombre d'esdeveniments. "Hi ha una explosió dels festejos. Han augmentat un 25% respecte a la dècada anterior, i gairebé un 50% en afluència", ha apuntat el dirigent taurí, abans de reiterar que el nombre d'incidents és, senzillament, "proporcional" a la xifra de festejos que s'organitzen.

Els canvis, en l'àmbit municipal

A hores d'ara, la principal oposició a la celebració d'actes taurins és a l’àmbit municipal. El 2016 València va suprimir la celebració del bou embolat i del bou en corda, però va mantenir les vaquetes, i més enllà van anar poblacions com Gandia, Godella o Xirivella, que van acordar no autoritzar cap festeig.

L'última localitat a sumar-se a les prohibicions ha sigut Tavernes de la Valldigna (Safor), que ha decidit no permetre actes taurins al considerar-los un "maltractament animal flagrant". L'alcalde, Sergi González, ha defensat que mantenir-los suposava una "incoherència" amb les polítiques de benestar animal que ha implantat el consistori. La decisió no ha estat fàcil, i al municipi ja s'han organitzat dues concentracions de protesta. Per al president de la penya taurina Bous a la Vall, Vicente Mejías, el sentiment del seu col·lectiu és d'"indignació". Mejías critica que el consistori addueixi que pren la mesura perquè la societat “ha d’evolucionar” i defensa que els col·lectius taurins en cap cas maltractem animals: "A l'inrevés, els cuidem", assegura.

En conversa amb l'ARA, l'alcalde reconeix que el més fàcil hauria sigut "deixar-se portar per la inèrcia com fan molts ajuntaments i no canviar res". El dirigent de Compromís defensa que en moltes localitats "hi ha una majoria silenciosa que vol un canvi, però que sovint són la gent que fa menys soroll". "Un bon exemple és el nostre municipi, ja que en contra de la decisió no s'han manifestat més de 50 persones", diu. Amb tot, admet que el context varia molt en funció de la població. "Hi ha localitats on la festa dels bous està molt arrelada i seria més difícil, però estic convençut que hi haurà més moviments i que més ajuntaments faran canvis que aniran en la nostra direcció", conclou.