Com es recorda l’escola del temps del covid: “Va ser un curs fallit”

PalmaEl 14 de març de 2020, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el confinament del país durant 15 dies, amb l’objectiu de combatre la propagació del covid. Ara bé, per als centres educatius de les Balears l’ordre de clausura va arribar abans, el dijous 12 de març, quan el Govern balear va ordenar el tancament de les escoles a partir del dilluns 16. Amb la supressió de les classes presencials, es varen posar al límit les aptituds del sistema educatiu que, en ple segle XXI, tenia un grau de digitalització escàs. Tant l’Administració com els equips directius i els claustres varen fer un esforç per mantenir una certa normalitat i sobretot per evitar que els alumnes més vulnerables quedassin aïllats.

Cinc anys després, en parlam amb els que varen prendre les decisions que afectaren l’educació, amb els que les varen executar i també amb els alumnes, que varen ser els receptors de tot plegat. “Va ser un curs fallit”, ho resumeix l’exconseller d’Educació Martí March.

Els primers instants foren d’incertesa. Joana Maria Mas és la directora del CEIP Ses Rotes Velles i la presidenta de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària de Mallorca. El cap de setmana del 13 de març era a Menorca amb companyes de claustre per assistir a unes jornades pedagògiques. En el moment en què ja es començava a sospitar que Sánchez tancaria el país, va telefonar a la Conselleria d’Educació, d’on va rebre una instrucció clara: “Tornau ja de Menorca, perquè tot es tancarà i encara no sabem si es podran agafar avions i vaixells per tornar a casa”, recorda. Aquell mateix cap de setmana, alumnes de l’IES Politècnic tenien previst un viatge Erasmus a Milà, que en aquell moment era un dels focus pandèmics d’Europa. No hi varen anar. Les dues experiències explicades són només dos dels milers d’exemples de com el covid va deixar en suspens immediat les dinàmiques del sistema educatiu.

Des del moment en què el Govern va anunciar el tancament dels centres, els claustres només varen tenir el divendres per organitzar aquells 15 dies de teleeducació originalment previstos. Les classes presencials, però, no es varen recuperar fins al curs següent. “Els docents ens vàrem posar a fer feina a les totes, a contactar amb les famílies i a crear materials digitals per cobrir les necessitats pedagògiques dels infants”, explica Mas.

Les múltiples dificultats

El fet és que, si bé als centres ja es treballava amb presentacions i eines digitals, ningú no estava preparat ni format per traslladar tota la formació a la xarxa. “Al departament d’Anglès ens vàrem tornar boges per trobar la manera d’ensenyar a distància. Vàrem fer Jungles, Kahoots, vídeos… Sabíem que teníem alumnes que no es podien connectar a la xarxa, i això era un repte”, explica Magdalena Vázquez, professora al Politècnic i coordinadora covid el curs 2020-2021. Els centres varen fer el possible per no deixar al marge els infants amb dificultats. Joan Ramon Xamena és el director de l’IES Porreres i president dels directors de Secundària de Mallorca. Tot i que estava prohibit, des del primer moment va anar casa per casa a entregar els materials didàctics als alumnes que estaven incomunicats. “Després es va generalitzar i es va deixar en mans dels policies tutors. Però a mi m’era igual, si estava prohibit, que m’haguessin tancat… Jo només pensava en els infants”, explica.

Les Balears tenen un alumnat dels més vulnerables de tot l’Estat i la pandèmia va agreujar més les desigualtats entre els infants. Moltes famílies no tenien dispositius per connectar els fills a internet, moltes fins i tot no tenien ni xarxa. És per això que els centres, amb el suport de la Conselleria, varen distribuir portàtils de préstec. Així i tot, els alumnes amb perfil absentista i d’altres amb un entorn familiar desfavorable varen desaparèixer del mapa. Alguns ajuntaments varen mobilitzar els policies tutors perquè anassin casa per casa per saber què passava amb aquests infants. “Jo no podia deixar de pensar en aquells nins que vivien a pisos pastera, amb els seus agressors i que estaven incomunicats”, explica Cristina Conti, presidenta de FAPA Mallorca. L’entitat, que representa les famílies, va lluitar des d’un primer moment perquè l’Administració donàs resposta a les necessitats alimentàries dels alumnes que quedaven a menjador, i per això el Govern va habilitar unes targetes moneder que les famílies podien emprar als supermercats. En aquest context social tan complex, per a molts, seguir el currículum va deixar de ser la prioritat: “No aturàvem de rebre peticions d’associacions de famílies d’escoles i jo, com a mare d’una nina de 12 anys, vaig pensar ‘què importa el currículum, el que és important és que els infants i tots sortim mentalment bé del confinament’”, recorda la presidenta de FAPA.

Directors i docents complien les directrius, però qui prenia les decisions eren les conselleries d’Educació i Salut. “Teníem una gran sensació d’incertesa. Anàvem prenent decisions de manera improvisada sense saber si aniríem bé, però és que era el que s’estava fent a tot el món”, recorda Martí March. Cal tenir present que durant el confinament, a la Conselleria només hi anaven els alts càrrecs i alguns funcionaris, que coordinaven tota la logística a través del correu, del GestIB i també a través de telefonades als equips directius dels diferents centres.

Segons explica l’exconseller, la pandèmia va suposar un cop de realitat per a l’educació de les Balears i també la d’arreu. “Un pla de digitalització no s’improvisa, i el vàrem haver d’improvisar per tirar endavant”. Arran d’això, en els cursos posteriors la Conselleria va formar tots els docents en aquesta matèria. El confinament “va tenir efectes sobre els aprenentatges, que es varen veure en els resultats de les proves PISA 2022”. Les Balears varen baixar en totes les disciplines, però no tant com altres autonomies amb realitats semblants, com és el cas de Catalunya.

Els que més patiren

Els beneficiaris de l’educació són els alumnes, els que més varen patir el confinament. El seu procés d’aprenentatge es va aturar i, tant per als infants com per als adolescents, no poder socialitzar va ser un problema difícil de dur. El curs 2019-2020, Guillem Oliver estudiava primer de Batxillerat a l’IES Manacor i té records difusos de com ho va viure. “Ara que en parl, és quan començ a rememorar coses”, diu. Segons explica, l’organització del confiament per part de l’institut “va fallar bastant”. “Si a un horari normal tens a les 8 h Català; a les 9 h, Filosofia, durant el confinament els professors ens demanaven a quina hora ens venia bé fer classe. No hi havia cap ordre”, diu.

En la majoria de les matèries pràcticament es va paralitzar l’activitat, més enllà de mantenir el contacte entre els alumnes i professors i fer activitats o algun treball. Ara bé, Oliver recorda que la professora de Català els va fer un examen: “Era individual i havies de mirar a la càmera tot el temps mentre ella et feia preguntes. Si no, suspès”, exposa. Ell va mantenir un contacte pràcticament diari amb els amics de classe, per intentar normalitzar el que no era normal. Es demanaven com estaven, què havien fet... “Tot era molt trivial”, assegura.

Professors desapareguts

Un testimoni semblant és el de Paula Mora, que en el curs del confinament feia quart d’ESO a l’IES Josep Miquel Guàrdia (Alaior). Recorda que la majoria dels professors es varen implicar per adaptar-se a la situació, menys dos que varen desaparèixer. De fet, arreu de les Balears no només hi va haver alumnes que varen fer una bomba de fum, sinó que també professors varen deixar les seves funcions sense pensar en els infants. “Ens enviaven feina per fer i ja està. Ni una videotrucada, ni classes en línia, ni res”, exposa Mora.

També hi va haver docents que no varen tenir en compte les limitacions tècniques d’alguns estudiants. “Un professor ens feia exàmens i necessitàvem dues càmeres: una per enfocar la nostra cara i una per enfocar el paper”, explica Mora. El tema és que hi havia companys que no tenien tanta infraestructura. “Quan fèiem classe en línia, n’hi havia que no es connectaven perquè no volien o perquè no podien. Vàrem passar de fer treballs individuals a fer-los en grup i va ser un caos organitzatiu”, resumeix. Mora ara estudia Magisteri, una carrera que volia fer des de petita. La pandèmia va reforçar la seva vocació. “Vaig tenir professors molt bons i vaig veure que, més enllà d’ensenyar, ser mestra és també preocupar-te pel benestar emocional dels infants. I m’encanta”, diu.

Només fa cinc anys, però per a totes les persones consultades els sembla com si la pandèmia fos cosa d’un altre segle. Més enllà de tots els entrebancs que es varen resoldre com es va poder, en general, es considera que si ara es produís una crisi semblant, el sistema educatiu respondria amb molta més solvència que llavors. “Durant una setmana les classes no retrien gens, però seria perquè els docents estaríem com a bojos preparant material, perquè ara sí que tenim les eines, les sabem emprar i ens hem format adequadament”, exposa Velázquez.

Si una cosa recorden alumnes i professors és la campanya que es va fer per mantenir els ànims alts durant l’equador del confinament, coincidint amb la Setmana Santa. Sota el tema #TotAniràBé, desenes de claustres es varen organitzar per enviar als alumnes una salutació conjunta en format audiovisual. Tots els clips varen córrer com la pólvora per les xarxes socials i els grups de WhatsApp. Varen ser uns moments divertits en una època d’incertesa i malestar. Havia d’anar bé i hi va anar. El curs 2020-2021 els centres varen reobrir les portes amb mesures de seguretat, grups bombolla i aïllament dels contagiats i dels contactes estrets. Amb dificultats, però operatius. “L’escola es va demostrar com un dels pocs espais de seguretat. Vàrem reobrir i hauria pogut anar malament, però tothom va fer la seva feina i ens en vàrem sortir”, assegura March.