Xisca Armero: "Recordaré tota la vida el brindis amb Joan Manuel Serrat"

Els seus pares varen obrir un celler l'any del seu naixement. Xisca Armero va créixer entre vinyes, i des de petita sabia que es volia dedicar al món del vi, i no per l'obligació familiar de continuar amb el negoci. Tant és així que actualment és la primera dona que presideix de la DO Pla i Llevant.

Com acaba una química entre vinyes?

— Ho duc dins la sang. Els meus pares varen muntar un celler el 1991. Mon pare venia de la Península, és enòleg i va venir a Felanitx a dur el celler cooperatiu Es Sindicat. El 1991 varen decidir començar a fer el celler i la primera producció va ser el 92. Llavors jo tenia un any i me vaig criar entre ceps i dipòsits. És veritat que no tenia molt clar si fer Enologia o decantar-me més per la branca agrària, però la química m’agradava molt. A l’institut veia com aquesta disciplina explicava el perquè de les coses, vaig decidir fer química i m’ha servit molt en el dia a dia del món de l’elaboració. Et permet entendre la base de qualsevol transformació del vi. Sempre he tingut clar que em volia dedicar a aquest món. El meu germà també s’hi dedica i no ens han dit mai que haguem de continuar amb l’empresa familiar, però al final et corre per les venes i sents passió pel que fas. 

Quan va beure la seva primera copa de vi? Quin era?

— Devia ser de n’Armero, fet a ca nostra. Amb 16 anys mon pare m’ensenyava a tastar els aromes, però no sabria dir quin va ser exactament.

Vostè és més de negre, blanc o rosat? Quin és el seu vi preferit?

— Som molt apassionada dels vins negres. També m’agrada el blanc a l’estiu i el rosat m’agrada de cada vegada més, sobretot quan l’elabores i veus tot el procés. Però si m’he de quedar amb algun, és el negre. 

Quin ha estat el brindis que més us ha marcat?

— Un que vàrem fer a Palma fa molts d’anys amb Joan Manuel Serrat. Ell va participar en un esdeveniment on s’oferia vi. Tenim un vi que es diu com una cançó seva, Collita de fruits. Per això, ens va signar la botella i vàrem brindar. Va ser molt impactant. Jo escoltava la seva música perquè mon pare i ma mare sempre la posaven. Sempre me’n recordaré d’aquell dia, i era molt joveneta. Encara tenim la botella guardada. 

Digui'm un record associat al vi del Pla

— Vermar quan era petita. Quan el celler cooperatiu Es Sindicat va tancar, els viticultors encara hi duien raïm i era una època en què la verema es feia entre amics i família. Me’n record de ser molt menuda, anar a vermar i estar amb la gent major que ens contava anècdotes. Sempre associï vermar amb moments de companyonia, de fer vi entre persones i per a les persones. 

La intenció de presentar-se com a presidenta de la DO es relaciona amb la vostra infància entre vinyes i amb les ganes de continuar el llegat familiar?

— El tema de la presidència no està tan relacionat amb això. Sempre he estat involucrada dins la DO, encara que no de la mateixa manera que ara, perquè estar dins el consell regulador són paraules majors. La DO són cellers de tota la vida, n’hi ha alguna més jove, però som com una família. I teníem clar que havia de ser algú de nosaltres qui ocupàs el càrrec.

Com us sentiu en ser la primera dona a presidir la DO Pla i Llevant? Quins reptes trobau que té en comparació a les anteriors presidències?

— Sent la responsabilitat. Però també em fa contenta veure com, a poc a poc, anam ocupant un espai dins d'un món que fins fa uns anys era més d’homes. A Mallorca tenim elaboradores meravelloses tant en l'àmbit personal com professional i també hi ha moltes dones involucrades dins el món dels restaurants i de l’administració. Jo som més jove i tenc menys experiència i això també és un repte. Venim d'Antoni Bennàssar que ens ha deixat un llegat de 20 anys amb una feina molt bona. És com continuar amb un negoci familiar. Les segones generacions sempre volem, com a mínim, fer el mateix que ens varen deixar i, si ho podem superar, millor. Però la feina d'Antoni l’hem de respectar i li hem de donar la posició que ocupa 

Amb la vostra arribada al càrrec, què canviarà en la DO respecte dels mandats anteriors?

— En el consell regulador hem intentat igualar bastant la juventud i l’experiència. Tan important és una com l’altra i amb aquest canvi podem anar-hi fent coses. 

Ja es conreaven vinyes a Mallorca en l'època dels romans. Quina evolució històrica ha seguit el cultiu?

— El cultiu de la vinya s’ha adaptat molt. Abans plantàvem en vas, llavors això es va modificar per una espatllera, un sistema de conducció més alt perquè la gent ja no estava acotada i era molt més pràctic. Abans tot era manual i ara es fa amb ajuda mecànica. El cultiu s’ha anat adaptant, però crec que també se segueix molt la tradició, perquè al final la vinya és la que és. Intentam trobar l’equilibri entre les pràctiques més antigues i adaptar-nos a la modernitat. Allà on hi ha el canvi gros és als cellers, coses que abans eren totalment manuals, com premsar amb els peus, ara són impensables. Fa 40 anys no li haurien dit a ningú que hi hauria una màquina que seleccionaria el gra pel color. Abans el vi es feia com un negoci i també es considerava un aliment, i ara vivim més de l’enoturisme i hi ha cellers que són museus. Nosaltres vàrem començar dins una portassa i ara n’hi ha tants que no saps on has de mirar. 

Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) la producció mundial de vi 2024 va disminuir un 2% respecte de 2023 i un 13% en comparació a la mitjana de fa 10 anys. Com enfrontau agafar el càrrec en un context de baixada del consum?

— Ara mateix és un moment complicat per al vi. No és per ser alarmista, però crec que la tendència anirà cap a una reducció. No en el cas concret del vi, sinó pel que fa a l’alcohol. Es rep molta pressió i és un moment delicat. A més, la producció del vi està vinculada al canvi climàtic. L’any passat va ser baix en producció, encara que la qualitat va ser molt bona. Però si la vinya produeix menys, n’elabores menys. Ara mateix tenim dos reptes importants: un relacionat amb la vinya, que no tot està a les nostres mans, i el consum. Hem de posar damunt la taula aquests aspectes i fer-hi molta feina. 

Quines estratègies vol impulsar per promocionar el vi mallorquí i continuar amb les exportacions del 5% de la producció de vi a Europa?

— Volem consolidar relacions amb totes les persones implicades en el consum del vi, des del distribuïdor que aposta pel celler, al restaurador i el sommelier. Són les persones que ens poden ajudar a comunicar-nos i relacionar-nos amb els clients finals, perquè, en anar a un restaurant o a una tenda, pensin que els varen explicar com es feia el vi i la feina que duu. Es tracta que ho valorin i apostin pel producte. 

Com són els vins del Pla i per què un client hauria de comprar una botella de Mallorca i no una altra?

— Tenim un valor afegit, uns vins mediterranis que s’adapten de cada vegada més als gustos del consumidor. Són vins més lleugers, més elegants i menys alcohòlics. La part de salinitat que tenim a Mallorca fa que els vins siguin molt especials. A més, no deixam de ser cellers petits i familiars. No som macroempreses, i això és un valor cabdal. El més important és ajudar a les persones que després valoraran i faran difusió del producte. S’han de tastar vins de fora, però sempre s’ha de tenir la tendència d’estirar cap a la terra.