La recuperació de la vaca que la reina va dur a Menorca
En 25 anys s'ha passat de només 7 exemplars a més de 70
PalmaL'any 1863 Isabel II va enviar a Maó un bou i sis vaques fribourgueses en resposta a la petició que li havien plantejat els menorquins durant la seva visita a l'illa tres anys abans, quan li demanaren un bou de raça suïssa de la seva granja de Madrid per millorar la cabana menorquina. Des de llavors, aquesta casta de vaques, de gran mida, molt resistents i amb una identificativa taca blanca al llarg de l'espinada, es coneixen com a vaques de la reina.
Fins a l'arribada de la vaca frisona, la de la reina va ser la gran preferida dels menorquins, perquè era molt més productiva que la vaca menorquina tradicional, però, amb el pas dels temps, va anar barrejant-se amb aquestes dues fins a arribar al punt de la desaparició. Si no ho ha fet és per la feina de ramaders com Miquel Taltavull, que des de ben petit havia sentit els seus pares i padrins parlar de la qualitat d'aquesta varietat. "Fa 25 anys n'hi havia set o vuit, i ara hem arribat a una setantena d'exemplars a una dotzena d'explotacions", explica aquest ramader i president de l'Associació de Ramaders de la Vaca de la Reina.
Agrupació racial
Un dels objectius de l'Associació és aconseguir ser reconeguts com a raça autòctona. De moment, les vaques de la reina ja són agrupació racial, és a dir, estan reconegudes com a poblacions d'animals de morfologia definida, que s'hereta, però la informació que es té permet encara classificar-la com a raça.
"A poc a poc n'anam recuperant exemplars, però costa molt", assegura Taltavull, que detalla els motius que en justifiquen la recuperació. "La vaca de la reina és més rústica, fa molts d'anys que s'ha adaptat aquí. No fa tanta llet com la frisona, però és de bona qualitat i té una vida molt més llarga perquè no s'explota en intensiu com la frisona, que viu menys anys", explica.
Denominació d'origen
Aquest animal ha d'enfrontar un altre problema, i és que no està reconegut per la denominació d'origen del formatge de Menorca. Taltavull afirma que, quan varen fer la denominació, hi varen incloure la vaca suïssa, la frisona i la menorquina. "Com que n'hi havia tan poques, de la reina, o no hi varen pensar o trobaren que no l'hi havien d'afegir", assegura el ramader, de manera que els productors no poden fer formatge de denominació d'origen amb la llet d'aquestes vaques. "És molt injust, perquè aquesta raça era anterior a la frisona, mentre que la suïssa pràcticament ha desaparegut de l'illa" conclou Taltavull.