Recuperar la jornada partida a l’escola: hi ha consens?

PalmaA les Balears només hi ha un centre educatiu públic que fa jornada partida (dematí i horabaixa): el CEIP Ses Quarterades (Calvià). La resta la fan continuada (acaben abans de dinar). A la concertada, en canvi, el model s’inverteix i hi predomina la jornada escolar partida, de matí i horabaixa. En els darrers anys, l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) ha instat Espanya a suprimir la jornada continuada i a remunerar millor els docents com a fórmules per combatre l’abandonament escolar prematur, que a les Balears és dels més alts de l’Estat. La vulnerabilitat social, lligada al model econòmic, els horaris maratonians i els sous baixos no permeten a la societat tenir cura adequadament dels infants. Per intentar combatre aquesta situació, l’escola, com a garant de la igualtat entre els infants, pot ajudar? És millor la jornada partida o la continuada? El tema genera debat entre la comunitat educativa. N’analitzam els pros i contres amb experts, docents i famílies.

La continuada permet concentrar l’escola en horari de matí, després anar al menjador (els alumnes que volen i/o poden) i, en alguns casos, participar en activitats extraescolars voluntàries. “Hi ha infants vulnerables que no hi van i tenen horabaixes en blanc, sense cap estímul educatiu ni cognitiu”, assenyala Joan Amer, sociòleg i director de l’Anuari de l’Educació. Hi coincideix Maria Àngels Portilla, directora del CEIP Son Anglada: “Tenc alumnes que quan se’n van al migdia em deixen pensant què faran tot l’horabaixa. N’hi ha que estan desperts fins a la 1 h”, assegura. Portilla explica que, especialment als centres més vulnerables, hi ha infants que els horabaixes estan mal atesos, una realitat coneguda: “Ens tapam els ulls”.

“No es vol fer horari xapat? D’acord, però alguna cosa hem de fer, perquè si no, replicam les febleses sempre en el mateix alumnat”, apunta en relació amb la feina dels docents. Un dels objectius de l’escola creada el segle XVIII era compensar les desigualtats. “I un dels objectius que es manté és que l’escola i els docents hi som per afavorir l’equitat de tot l’alumnat”, sentencia.

Es farien les mateixes hores

La jornada partida, assenyalen els experts, no implica que l’horari lectiu acabi a les 17 h, ni que els docents facin més feina, sinó que l’alumne ha d’estar al centre fins aquella hora. A Europa, assenyala Elena Sintes, experta en horaris escolars de la Fundació Bofill, “hi ha centres que fan la pausa per dinar a les 12.00 h i acaben a les 15.30 h”.

Una vegada acaba la jornada lectiva hi ha d’haver una política d’activitats extraescolars accessibles per a tothom. Al CEIPIESO Gabriel Vallseca prop del 60% de l’alumnat fa alguna de les dinàmiques complementàries, que tenen un preu reduït. La situació a Son Anglada és completament diferent: “Es deixen de fer perquè ningú s’hi apunta”. El centre és d’especial vulnerabilitat i, ateses les característiques de l’alumnat, Portilla creu que “seria ideal” allargar la permanència obligatòria de l’alumnat fins a les 16 h o les 17 h. Precisament, el CIDE té aquest horari: fan tres hores al matí, aturen per dinar, fan activats extraescolars o van al pati, i després, dues hores més de classe. Els de Primària acaben a les 16.30 h i els de Secundària, a les 15 h o a les 16 h. “D’aquesta manera s’ajuda les famílies a conciliar. Els alumnes se’n van dinats, havent fet activitats i a una hora en la qual moltes famílies ja els poden venir a recollir”, explica la directora, Amalia Martínez.

El secretari d’Ensenyament de les escoles cooperatives (Uctaib), Jaume Vicens, diu que el tipus de jornada “mai no ha estat un tema de debat”. Hi ha escoles que fan jornada partida a totes les etapes, n’hi ha que només a Primària, i d’altres, com Es Lledoner, que en fan de continuada. “Els horaris els trien els claustres pensant en el que és el millor per a l’alumnat”, exposa. Malgrat tot, algunes de les persones consultades posen una idea sobre el taulell: si una part de la concertada fa la partida és per fer negoci amb el menjador i les extraescolars.

L’ARA Balears ha intentat parlar amb l’únic centre públic de les Illes que fa jornada partida, que ha preferit no fer declaracions. Els docents són conscients de la vulnerabilitat de l’alumnat de molts centres, però posen el focus en el fet que no és l’horari escolar que s’ha d’adaptar al laboral sinó a la inversa. “La precarietat laboral afavoreix que les famílies necessitin serveis complementaris: menjador, extraescolars, etc., que no serien necessaris si les jornades laborals i salaris millorassin”, explica Jesús Nieto, director al CEIP Jaume I (Palmanova). Amb la jornada continuada, enumera, un infant pot dedicar temps al joc, a fer les activitats que li agraden “i fins i tot té temps de fer tasques escolars, si n’és el cas”. “A més, es redueix el nombre de desplaçaments cap a l’escola, tenint en compte que molts d’alumnes venen amb vehicle i no a peu”, diu. El seu centre té 397 alumnes i prop d’un centenar dels quals queden al centre entre les 16 h i les 17 h per fer-hi extraescolars i 160, entre les 14 h i les 16 h per anar a menjador.

Els alumnes són la prioritat

Tots els horaris, tant el continu com el partit, tenen hàndicaps per als alumnes. “Fer moltes hores seguides no és adequat. Però si fan una pausa, dinen, juguen i després han de tornar a classe, estan morts de son”, diu Joan Jordi Muntaner, catedràtic de Didàctica a la UIB. Hi coincideix Asun Gallardo, directora del Vallseca: “He viscut els dos models horaris com a docent, i és clar que en les hores d’horabaixa rendeixen menys”, lamenta. Per la seva banda, Muntaner també assenyala que la continuada té sentit si el centre queda obert fins a les 17 h, té menjador i activitats complementàries assequibles. “No té sentit que un infant se’n vagi a les 14 h a ca seva”, sentencia. “Molts nins se’n van sols, amb les claus al coll per obrir ca seva perquè les famílies no els poden recollir”, exposa.

Com s’extreu de les aportacions fetes, no hi ha un acord sobre quina jornada és millor. Implantar la jornada partida als centres públics suposaria una inversió econòmica sense precedents. “S’hauria d’apostar per un menjador que fos gratuït per a tothom”, diu Sintes. Ara bé, enguany, el Gabriel Vallseca té “menys alumnes amb beca que el curs anterior, quan eren prop de 180”, explica Gallardo. Sintes també reivindica que les activitats complementàries dels horabaixes haurien de ser gratuïtes. I aporta dades que sustenten la premissa: avui en dia el 80% dels alumnes amb recursos participen en activitats extraescolars, un percentatge que no arriba a la meitat en el cas dels vulnerables. Cal tenir present que hi ha centres que, sigui perquè els ajuntaments paguen o perquè participen en programes de la Conselleria, tenen les activitats subvencionades. Però, com que són opcionals, no s’hi apunten tots els infants.

La presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti, respecta molt la feina dels docents. “Sempre deim que han de fer les seves hores, i que les activitats d’horabaixa les han de fer altres professionals”. La conciliació, però, preocupa. “Si tu ets funcionari, la jornada partida et va bé, però si no, no”, exposa. Quan a finals dels 80 es va signar l’acord de canvi de jornada escolar a continuada, assenyala Conti, hi va haver entesa perquè es va fixar el compromís que les escoles estarien obertes fins a les 17 h amb activitats complementàries i menjador. “Abans, quedar l’horabaixa era quedar a fer coses, ara és quedar a no fer res”, sentencia. Fa anys que el tipus de jornada escolar torna a ser objecte de debat. Les parts implicades no es posen d’acord i els alumnes són enmig.