Carme Riu: "Els recursos no aguanten el model actual de creixement quantitatiu"

PalmaConsellera delegada de Riu, quart grup hoteler de l’estat espanyol, Carme Riu (Palma, 1955) és de les poques empresàries del seu nivell que clarament ha reclamat aturar la pressió sobre el territori i els recursos en diverses ocasions. Ara, amb motiu d’una temporada que sembla posar-ho tot a prova, demana afrontar el problema amb tots els agents socials.

El 2022 polvoritzarà les ja espectaculars dades del 2019. En quina mesura la pandèmia ha provocat aquesta ‘desesperació’ dels ciutadans per tenir vacances i gaudir-les?

— Després de dos anys de molt patiment, de molta incertesa i de constants alts i baixos, sembla que a la fi estam vivint un any estable i de bones xifres. Es podria confirmar que hem superat les expectatives quant a ocupació als nostres hotels, hem recuperat i fins i tot superat els nivells d’ocupació del 2019. Cal tenir en compte que la societat tenia moltes ganes de viatjar després de la pandèmia i que, quan els mercats emissors i les destinacions receptores varen tenir la possibilitat d’obrir les portes, les persones hi varen respondre positivament. Les previsions d’ocupació per als propers mesos continuen sent optimistes, però cal analitzar-ho tot quan finalitzi l’any, ja que la realitat és molt volàtil a causa de factors com la inflació i la guerra d’Ucraïna. Per tant, no podem donar res per fet, perquè la situació pot fer un gir inesperat.

La població local es mostra contrariada amb aquesta saturació, que limita la pròpia qualitat de vida. El Govern ha pres algunes mesures, com ara fixar un sostre de places turístiques, però és evident que no n’hi ha hagut prou.

— Abans de prendre noves mesures que ajudin a rebaixar aquesta tensió, és necessari i vital complir amb les mesures existents, com ara la Llei d’excessos. Abans de tornar a legislar, és bàsic aplicar la legislació vigent. Treballar per aconseguir una gestió cada cop més sostenible ja no és voluntari, ja no és una qüestió de sensibilitat, és una obligació de tothom. És una realitat sobre la qual hi ha un cert consens entre la població, el Govern i els empresaris. I és que estam fregant els límits. Des de fa molt de temps, amb la irrupció del lloguer vacacional, hem passat d’un turisme concentrat en zones concretes de l’illa a un turisme desbocat, que suposa una pressió més intensa, perquè el turista és present a tota l’illa. Fa poc, Amadeu Corbera, president del GOB, va declarar, en referència al lloguer de vacances: “És veritat que es parlava de democratitzar el turisme davant dels hotelers, però això ha suposat una bombolla immobiliària a l’illa”. Aquest és un bon punt de partida: la “bombolla immobiliària” i l’augment de la pressió a la societat, en veure’s envoltada d’un nombre més gran de turistes any rere any, han provocat, juntament amb altres factors, un increment dels preus i un encariment de la vida que repercuteix en la població balear. Això és una realitat.

Què pensau quan es parla de canvi del model econòmic?

— Quin model volem per a les Balears? El de l’agricultura intensiva com a Múrcia? El de la indústria com al País Basc? Els models econòmics no es canvien ni s’improvisen, són els que són. I el nostre és el turisme. Mallorca, abans del turisme, era una illa amb pocs recursos i la gent havia d’emigrar; el turisme ha estat la clau del canvi i ha obert la porta a infinitat d’oportunitats. Avui dia està tot interconnectat i pràcticament tota la societat balear té algun tipus de relació amb el turisme.

Creis que també els turistes, almenys alguns que són molt sensibles a la cultura i la natura, poden acabar evitant els mesos de màxima afluència davant de males experiències?

— Això depèn de nosaltres. Us en posaré un exemple: un ametler mort per Xylella retreu el nostre paisatge, el gran actiu que tenim a les nostres illes. Els turistes venen, entre altres coses, pel nostre paisatge. Aquest ametler, cal tallar-lo. En primera instància, el responsable és el pagès propietari, però també ho hauria de ser el Govern. Tothom. Ens hi va el futur. El turisme ha de ser sostenible; si no, no arribarà als nostres nets.

La societat tendeix a assenyalar el sector hoteler com a responsable de bona part d’aquesta saturació, però hi ha altres elements, com un augment de població desmesurat i, en bona part, fruit d’activitat en altres sectors com la construcció i el lloguer de vacances, que han crescut molt.

— És molt fàcil assenyalar el sector hoteler. És el que sempre s’ha fet. El que és veritablement rellevant és que acceptem d’una vegada que cal analitzar el tema amb una mirada àmplia i ambiciosa: hotelers, turisme vacacional, creueristes, oferta complementària, institucions públiques… Perquè hi hagi una reconversió del sector turístic, s’hi han d’implicar molts més agents.

Estaríeu a favor que les Balears fixassin eliminar qualsevol capacitat de creixement turístic i urbanístic?

— Hi ha prou inspeccions per complir amb el decret del turisme d’excessos o per als lloguers de vacances il·legals? Aquesta és la pregunta. Quan hàgim superat aquesta primera fase, cal aprofitar el consens que actualment existeix sobre aquest tema entre ciutadans, govern i empresaris. Treballar conjuntament per aconseguir una gestió més sostenible del turisme. Jo som optimista. Mallorca va ser on es va inventar el turisme de vacances, per què no podem ser els inventors del turisme sostenible?

Som en un moment en què les Balears han de virar el rumb i que la política turística i de planejament urbanístic sigui molt més decidida?

— Hi insistesc: el nostre model econòmic gira al voltant del turisme, és la nostra font de riquesa, però ha de ser sostenible al llarg del temps. Si continuam així, hi ha risc de col·lapse i no deixarem res a les generacions futures. Cal preservar el gran actiu que tenim: el paisatge, les platges, la gastronomia, la cultura… no hi ha cap altra alternativa. Els recursos són finits, no aguanten el model actual de creixement quantitatiu constant. No és sostenible.