Per què el Red Bull és vermell i els Ferrero Rocher daurats?

BarcelonaPer què el logotip de Red Bull és vermell? I el de Starbucks verd? I per què Chanel utilitza el blanc i negre? I per què els bombons Ferrero Rocher s’embolcallen en una làmina daurada i els pagaments i les transferències de Visa i American Express abanderen el color blau? És fruit d’un caprici de l’atzar? “El color influeix en les emocions de les persones i connecta amb la seva part més irracional. Cada color apel·la a un sentiment, desperta un desig i genera una impressió”, respon Antoni López, psicòleg i cap d’estratègia de marca de Kantar Disclaimer, empresa consultora que ajuda les marques a connectar amb els seus consumidors. López es dedica a estudiar el context socioeconòmic del moment, recollir dades sobre tendències futures i transmetre aquest coneixement a la seva clientela: multinacionals que busquen un canvi d’orientació o estratègia. En tot aquest sistema orquestrat, el color no es deixa de banda: “Les marques busquen posicionar-se i diferenciar-se de la competència i troben en el color un factor més per influir en la presa de decisions de compra dels consumidors”. Així, fent referència a les preguntes de l’inici, sobre com s’utilitzen els colors segons les emocions que desprenen, Antoni López ho té clar: “El vermell s’associa psicològicament amb l’energia i la vitalitat, el daurat amb el luxe i l’exclusivitat, i el blau és sinònim de confiança i estabilitat”. Tot i que la percepció del color té un component cultural, Kantar reconeix que es basen en arquetips universals. 

Treballar el color

Aquesta consultora amb seu a Barcelona és una de les participants al congrés internacional Intercolor, que reuneix les institucions més influents, provinents de 17 països del món, per establir conjuntament les futures tendències de color, textures i materials. Treballen a dos anys vista i generen una informació valuosa, que després mostraran en fires tèxtils internacionals, com Première Vision i Pitti Filati. L’última edició va tenir lloc aquest novembre a Barcelona i s'hi van establir noves pautes cromàtiques que, més enllà de la publicitat, s’utilitzaran en les indústries de la moda, el tèxtil, l’art i el disseny, entre d’altres. Però com es trien aquestes tendències? El color va lligat als canvis socials i les cartes cromàtiques s’extreuen després d’analitzar la cultura i el context social de cada país. “El color és la conseqüència d’analitzar els col·lectius humans. Té una visió antropològica”, recalca Encarna Ruiz, directora de The Create Lab x ConceptD, el laboratori de tendències de l’ESDI. L’escola de disseny barcelonina és la representant espanyola d’aquesta trobada que se celebra dues vegades a l’any en diverses ciutats del món.

La proposta de l’ESDI reflecteix l’era postpandèmia en un context d’inestabilitat econòmica i d’individualisme social, i planteja una via d’escapament a través de l’evasió. “El color ens ajuda a fugir de la realitat perquè crea petites càpsules de felicitat que ens ajuden a suportar el pes del dia a dia”, diu Jaume Vidiella, de l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda, vinculada a l'ESDI. Vidiella també considera que els sectors vinculats amb l’estètica són els grans perjudicats de les recessions: “Les persones dirigeixen el consum cap a la supervivència i la nostra idea és capgirar la tendència, proporcionant petites pinzellades de fantasia”. 

Universos evocadors

Així, la proposta Escape ofereix una visió optimista que es resumeix en quatre cartes cromàtiques per a la pròxima temporada tardor/hivern del 2024 i el 2025. A grosso modo hi abunden els tons rosats com el fúcsia, que està actualment en boca de tothom gràcies a dissenyadors com Valentino i Jacquemus, mesclat amb vermells i taronges, en combinacions estridents dins de la gamma dels tons càlids. En moda, hi ha marques que integren aquestes barreges cromàtiques, a priori impossibles, dins del seu ADN. És el cas per exemple de Missoni, Marni i la seva darrera col·lecció càpsula per a Uniqlo, Essentiel Antwerp... O si escombrem cap a casa, d’Aldomartins i The Artelier, la jove firma capitanejada per Alba Ayza, que va debutar a la passarel·la 080 Barcelona Fashion a principis d’any.

“Les tonalitats vibrants i els colors primaris creen xocs visuals quan es combinen entre si. Es mouen entre l’extravagància i la fantasia, i reclamen precisament que te’ls miris –afegeix Vidiella, que també connecta el color amb la personalitat–: És una eina que també fomenta la identitat de cadascú”. Durant el congrés, Vidiella vestia amb tons de verd de cap a peus. Mera casualitat? “Mai. La roba que he triat avui i fins i tot el perfum que duc posat, tot és verd, amb notes herbàcies”, diu somrient. A nivell emocional, el verd és una tonalitat híbrida que genera contradiccions. “És el color per als que no volen cridar l’atenció, però tampoc passar desapercebuts”, conclou. Pel que fa a textures i materials, les superfícies brillants, els materials xarolats i els relleus suaus seguiran marcant la pauta dels pròxims dos anys.  

Més enllà de la moda

El color també dirigeix el món de l’art, el disseny i l’interiorisme. De fet, en molts casos les diferents disciplines dialoguen entre elles. “Si s’empra de manera conscient, el color té un gran poder simbòlic i és molt significatiu”, recorda Marta Marín, analista de tendències per a marques estatals i internacionals mentre m’ensenya els contrastos antagònics que experimenta el restaurant La Moitié de Xangai, dissenyat per l’estudi xinès One Five Day. Per a Marín, hi ha dues macrotendències que guien la societat actual i afecten l’ús del color. La primera és un gir cap a la consciència mediambiental. “La sostenibilitat, l’ecologia, el veganisme i la cura del planeta connecten amb l’aposta pels tons naturals, els tints vegetals, les superfícies rugoses i la puresa dels materials”, explica. 

L’altra és la de convertir el present en un espai de joc on la realitat s’entremescla amb els universos onírics i fins i tot infantils. Un llenguatge que triomfa en artistes internacionals com els britànics Yinka Ilori i la seva recent col·laboració amb Lego, en què transformen una bugaderia en un parc d’atraccions; la dissenyadora gràfica Camille Walala i les seves fantasies geomètriques, o bé l’arquitecta francesa Emmanuelle Moureaux, que triomfa amb les seves instal·lacions acolorides de París a Tòquio. A casa nostra, l’artista plàstica Mireia Ruiz recrea llenguatges abstractes on el color i les formes pures són les protagonistes. “Tot forma part d’aquest hedonisme irreal o surrealista que creem per escapar-nos d’aquesta realitat turbulenta”, conclou Marín.