Gairebé 200 persones refugiades a les Illes, en uns llimbs a partir de la setmana que ve

PalmaEl Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions –que coordina el Pla d'acollida de persones refugiades– traslladarà a la Península una trentena de persones procedents d'Ucraïna allotjades a les Balears perquè el Govern autonòmic no ha pogut trobar una plaça d'acollida per a elles dins l'Arxipèlag, segons ha informat la Delegació del govern espanyol a les Illes. Aquest grup de refugiats forma part dels 225 allotjats a l'hotel covid, amb el qual l'Executiu té una concessió fins dimecres que ve, 30 de març. A hores d'ara, encara treballen per trobar un lloc alternatiu per a les prop de 200 persones restants que, a partir de la setmana vinent, quedaran en un llimbs.

Segons expliquen fonts de l'Executiu balear i de la Delegació del govern espanyol, el més probable és que aquestes persones puguin quedar, atès que així s'havia previst des d'un principi. No obstant això, la Conselleria d'Afers Socials està en procés d'analitzar les propostes que han rebut tant entitats com particulars per acollir-les. Els espais que el Govern cerca actualment perquè els desplaçats ucraïnesos hi puguin viure durant un període llarg de temps serien més aviat convents o espais d'entitats socials.

Cal recordar que fa menys d'una setmana el Govern va anunciar que havia enviat una carta a les federacions hoteleres per demanar-los col·laboració en la recerca de places per a les persones refugiades. No obstant això, fonts del Govern adverteixen ara que aquesta potser no és l'opció més viable, atès que les places que se cerquen són de llarga durada. Així, i estant a les portes de la temporada alta, els únics establiments hotelers que podrien oferir-se serien els que no tinguin previst obrir-se al turisme, argumenten aquestes mateixes fonts.

Els hotels, una opció viable?

Per la seva banda, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) ja va deixar clar que la seva col·laboració era "una resposta temporal i d'urgència, mentre les autoritats competents habiliten els espais: residències, quarters i convents". En paral·lel, varen informar en un comunicat, han sol·licitat al Govern "aclarir l'estatus de les persones desplaçades, per veure les possibilitats d'oferir-los llocs de feina" que, entre altres coses, "permetin contribuir a la normalització de l'estada dels refugiats i cobrir una demanda de treballadors en el sector turístic".

Tot i que en el Pla d'acollida publicat pel Ministeri d'Inclusió la setmana passada es parlava de 198 espais identificats per activar places només a les Balears, la Conselleria d'Afers Socials encara no pot concretar si la xifra final serà superior o inferior, però asseguren que la ciutadania està responent molt bé. Al mateix temps, el govern d'Espanya també està treballant en una borsa de famílies voluntàries, però fonts de la Delegació del govern de l'Estat diuen que això encara "està en construcció". Cal tenir en compte que per formar part d'aquesta llista s'ha d'estar disposat a acollir aquests refugiats durant un any pel cap baix i garantir-los les necessitats bàsiques.

De Mallorca a Andalusia

Quant a la trentena de refugiats que hauran de viatjar a la Península, fonts de la Delegació del govern espanyol han puntualitzat que formen part de la segona tongada arribada des d'Ucraïna a les Illes dia 18 de març. Des d'aleshores, s'han instal·lat a l'hotel covid –el Tryp Bellver, ubicat al passeig Marítim de Palma–, juntament amb les altres gairebé 200 persones que ja hi eren.

Però a principi de setmana l'Executiu balear –que col·labora en l'acollida, però no n'és responsable– ha comunicat que no havia pogut trobar un nou espai per reubicar aquestes darreres persones, que ja es varen allotjar de manera urgent. Davant això, el Sistema Estatal d'Acollida ha decidit reubicar-les a Andalusia, on hi ha un dels quatre Centres de Recepció, Atenció i Derivació (Creade). Aquests es troben a Madrid, Barcelona, Màlaga i Alacant.

Missatges contradictoris

Mentrestant, les administracions envien missatges que poden arribar a ser contradictoris. "El govern d'Espanya ha demanat col·laboració a les comunitats autònomes i seria immoral no fer-ho", ha declarat aquest dimecres la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago. "Hi ha espais d'acolliment d'urgència per estar-hi d'un dia a un mes, i llocs d'acolliment institucional com ara albergs", ha afegit la membre del Govern, qui també ha anunciat que "la setmana que ve el govern de l'Estat presentarà un programa d'acolliment".

En canvi, aquest mateix matí i pràcticament de manera simultània, la delegada del govern espanyol a les Illes, Aina Calvo, feia unes afirmacions molt diferents. "Les ONG que tinguin intenció de dur refugiats a les Balears han de saber que no tenim places perquè som un territori fràgil", ha manifestat. "El que no podem fer és dur persones i deixar-les a les portes de l'Administració pensant que hi haurà places", ha manifestat en declaracions a la premsa.