Els refugis: una immersió de muntanya i naturalesa

BarcelonaLa jornada ha estat llarga i intensa. Bonica i, segurament, d’aquelles que difícilment esborrarem de la nostra memòria. És aviat encara, però ja hem sopat, ens hem assegut a la terrassa i estem arraulits, abraçant amb els dits una tassa d’alumini que fumeja. Rere la boirina del te, l’espectacle és inèdit. Va caient el dia i el sol ja no es deixa veure al final de l’horitzó de la vall llunyana. Hem quedat muts després de compartir experiències i riures durant el sopar. El cansament ens va apagant el cos al mateix ritme que el cel blau passarà del groc al vermellós, al lila, fins a acabar en un negre intens que només es trencarà per la brillantor de les estrelles que faran pampallugues amb força sobre els nostres caps com si ens fessin de sostre. Si estem de sort, la lluna ens farà de llanterna fins als lavabos, on, amb les dents netes i la cara fresca de l’aigua glaçada de la muntanya, ens indicarà que és hora d’estirar-se en comunió a les lliteres de les diferents habitacions del refugi. Ens llevarà, de nou i de bon matí, l’olor del cafè i de les torrades que estaran preparant els guardes des de l’albada. Aquesta és una descripció acurada del que podria esdevenir un capvespre serè d’estiu en un refugi de muntanya després d’una jornada en plena naturalesa.

Els refugis de muntanya són una alternativa de viatge molt interessant i poc coneguda. “Es troben en paratges meravellosos on la pau i la connexió amb la natura és impressionant i indescriptible. No he trobat res semblant en cap altre lloc”, explica Inma Clemente, una usuària assídua dels refugis. Estan situats en zones estratègiques de la muntanya, a prop de cims emblemàtics, al mig de rutes establertes, pròxims a zones d’escalada i en territoris allunyats i perduts de la muntanya per poder donar aixopluc als excursionistes.

De refugis en trobem de dues classes: els refugis lliures o d’emergències i els guardats. Els lliures acostumen a ser petites estructures metàl·liques o de pedra en llocs de difícil accés on els excursionistes poden descansar o resguardar-se de la nit o del mal temps. Són gratuïts, però no hi trobaran cap servei, potser un matalàs i alguna manta. Qui els utilitza sap que els ha de deixar en bones condicions, tal com els ha trobat.

Els refugis guardats són aquells que ofereixen diferents serveis: “Esmorzar, sopar i dormir i preparem menjar per emportar; oferim dutxes calentes, servei de bar: entrepans i begudes als excursionistes que passen durant el dia encara que no es quedin a dormir. I oferim consells i ajuda als clients que tenen dubtes d’itineraris o logística”, explica Marta Riba, guarda del refugi La Colomina, un dels refugis més emblemàtics i bonics del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Cada refugi ofereix diferents comoditats i serveis depenent de les facilitats que tinguin de subministrament. El confort a més de 2.000 metres d’alçada i en paratges llunyans no és fàcil d’oferir: “Que tothom pugui carregar un mòbil, el GPS, les càmeres de fer fotos, aparells respiratoris per dormir o tenir wifi o poder prendre una cervesa freda sembla molt normal a casa, però tot i que per sort la tecnologia i la millora de l'energia solar –amb la qual ens abastim nosaltres– han fet un gran avenç, hem de tenir present que estem a 2.425 m d'altitud i s'ha de valorar”, afegeix la Marta.

Clientela diversa

Pot semblar que els refugis només estiguin pensats o adreçats a excursionistes experimentats, alpinistes o escaladors, però no és així: “Tenim clients molt diversos, des dels excursionistes que estan fent la Ruta de Carros de Foc, fins als que fan nit per escurçar l’ascensió d’algun cim, escaladors, famílies que volen gaudir de la natura i oferir activitats diferents als seus fills o grups que s’inicien en l’excursionisme i, darrerament, hem notat que venen grups de fotògrafs a fer fotos nocturnes dels estels i les constel·lacions. Aquí dalt la contaminació lumínica és poca i els encanta fer fotos de nit”, diu la Marta.

L’Inma explica: “La primera vegada que vaig anar a un refugi no era cap excursionista experimentada. Hi vàrem fer nit per poder ascendir a un cim; no hauríem arribat d’una tirada i va ser una experiència preciosa”. Des de llavors que n’és una usuària habitual. “Compartir i respectar és l’essència dels refugis. Durant els àpats es respira germanor i civisme, uns valors que no es troben a tot arreu, lamentablement”, continua l’Inma.

Als refugis tothom menja en l’horari establert, tots al voltant d’una taula i no es fan diferències. Tot i que cada cop n’hi ha més que ho ofereixen, no sempre es pot tenir aigua calenta o gaudir d’una beguda fresca després d’una jornada llarga i dura, però un plat a taula, un lloc on resguardar-se i una bona conversa mai hi faltaran. Les habitacions són comunes i amb lliteres llargues on caben moltes persones. “Potser dormir és la part més incòmoda dels refugis, però forma part de l’experiència i el cansament ajuda que coses que en altres moments et podrien molestar passin per alt”, sentencia l’Inma.

La FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) gestiona tota la xarxa de refugis del país i es pot accedir a reservar qualsevol dels refugis a través de la seva pàgina web.

Els preus oscil·len entre els 40 o 50 € per persona i nit en règim de mitja pensió amb possibilitat de demanar pícnic per al migdia. Els nens, els federats i els grups gaudeixen de tarifes especials. I la FEEC també ofereix descomptes per als infants i joves que hi pernocten en família per acostar aquest tipus de turisme a les famílies i donar-los altres opcions.

Una curiositat

Tots tenim molt clar com s’omplen les nostres neveres o les dels hotels i restaurants als quals acostumem a anar. Els vehicles motoritzats faciliten molt la feina perquè transporten els productes i aliments fins a la mateixa porta. Però com arriben tots els subministraments als refugis? Com es gestionen tots els residus que es generen a més de 2.000 metres d’alçada i lluny de qualsevol població?

La Marta ens explica com ho fan a La Colomina: “Els mesos d'estiu es puja pràcticament tot el material en helicòpter. Fem càrregues cada 10 dies, més o menys. Som dos guardes, un fa totes les compres i prepara la càrrega a baix i ho pugem amb big packs que agafa l'helicòpter des d’on acaba la carretera fins a l'embassament de Sallente i ens ho deixa davant de la porta del refugi. En el viatge de tornada s'emporta les escombraries que estan separades en cartró, llauna/plàstic, rebuig, vidre i oli, ja que ho reciclem tot. Si ens falta alguna cosa urgent, ho pugem amb motxilla. Hi ha gairebé 700 metres de desnivell positiu des de l’aparcament fins al refugi. Per sort, als mesos de juliol, agost i setembre el telefèric de la Vall Fosca ens permet escurçar el trajecte a la meitat”. És per aquesta raó que el que més feliços els fa és que la gent sigui capaç de valorar aquests serveis en un lloc tan especial: “Treballar aquí dalt és fabulós i quan veus que la gent ho gaudeix és la millor recompensa a la nostra feina”, finalitza la Marta.

La normativa

Com hem pogut descobrir, es tracta d’un tipus d’allotjament molt especial, situat en zones molt concretes, molts en parcs nacionals o naturals, envoltats d’espais protegits, únics i que cal conservar. Poder-hi accedir és un autèntic privilegi i per poder-los preservar tal com es mereixen hi ha unes normes d’ús i comportament que cal conèixer i respectar. Aquí us n'oferim un resum que podeu ampliar a la pàgina web dels refugis de la FEEC. No es pot pernoctar més de tres nits seguides al mateix refugi, excepte en casos especials, en casos de força major o si queda disponibilitat a partir de les 19.00. Hi ha un ús d’ordre de prioritat d’estada als refugis i sempre, excepte si hi ha accidentats, tenen prioritat aquelles persones que tinguin reserva. No es pot estar a les habitacions més enllà de les 9.00 del matí excepte en cas de malaltia. No es pot accedir a les habitacions amb les botes o el material de muntanya –hi ha uns llocs habilitats per a aquest material–. Es demana silenci de les 22.00 a les 7.00 i que es reculli tot el que s’utilitza, així com les escombraries.