“Reivindic que les dones puguem anar amb el tors nu, fins i tot fent de DJ”

PalmaPotser us soni d’haver-la vist darrere la barra del Cafè Bella Juanita, però a banda de ser la cara de l’emblemàtic restaurant –ja tancat–, Mara Escrich té molts més caires, tant en la vessant professional com en la personal. Si bé el món de l’hostaleria ha esdevingut el seu medi natural, Escrich s’acaba d’estrenar en una nova faceta, la de punxadiscs. Freenipplesdj és el seu nom artístic, un personatge que neix arran d’una anècdota, però que ja ha tingut una bona rebuda. Entre feina i feina, Escrich treu temps per fer les dues coses que més li agraden: esport –busseig i escalada– i viatjar.

Bella Juanita. Qui ha voltat pel centre de Palma segur que més d’un dia ha acabat fent un cafè o dinant al Bella Juanita. Tot i que ara ja farà quatre mesos que va tancar, tothom recordarà Mara Escrich com la protagonista de la barra. “Curiosament, era un local que anys enrere ja m’havia atret i, de fet, ja hi havia deixat algun currículum. Però no va ser fins després de la pandèmia que va quedar una vacant i, per sort, va ser per a mi”, recorda la jove, qui assegura que “des d’un principi, gràcies a Inés –la propietària– es va sentir “una Juanita més”. Sobre el tancament, reconeix que “va ser trist per a molta gent”, però ella remet a Inés per conèixer-ne els perquès.

‘Freenipplesdj’ havia de ser el nom artístic d’Escrich. “Tot va començar en una festa amb amics, a una piscina. Pel fet de ser dona em van recriminar que estigués en topless mentre posava música”, explica. A partir d’aquí, va desenvolupar “un personatge que va més enllà i que denuncia que a nosaltres no se’ns permeti, ni en públic ni a les xarxes socials, tenir els mateixos drets a mostrar els mugrons” i que “reivindica que puguem anar amb el tors nu, fins i tot en fer de DJ”. Darrere d’aquest personatge –que es caracteritza per les dues creus que li tapen els mugrons–, Escrich ja ha punxat a sales com Es Gremi. Si bé no estat mai de “fer plans de futur”, es mostra oberta a continuar per aquest camí, que combina amb la feina de relacions públiques del Club Mutante, i que li permet gaudir de la música que més li agrada: indie, pop-rock i electrònica. “Sobretot, vull passar-ho bé amb la gent. La connexió de ballar junts és el més important”, manté.

L’esport ha ocupat un lloc privilegiat a la seva vida des de nina, però d’ençà que va començar a viatjar va agafar una altra dimensió. “Quan vaig començar a viatjar per Àsia i Europa vaig descobrir nous esports que ara m’aporten molt més a la vida. Tant trescar per la muntanya com escalar o el busseig em permeten connectar amb la natura i el món que m’envolta. A més, són una manera d’enfrontar-te a les teves pors i l’adrenalina que provoquen m’encanta, em fa sentir viva”, argumenta.

Viatges. Mara Escrich no és capaç de triar una destinació preferida, tot i que confessa que prefereix, “sempre, algun lloc que tingui mar”. Per a la jove és “una necessitat perquè el viatge sigui complet”. Això sí, ara com ara ja té oberts alguns fronts: “Em planteig anar a Indonèsia i les Filipines, i també fer una vida a bord (liveaboard, en anglès) –és a dir, passar uns dies en un vaixell per bussejar a diferents indrets– al mar Roig i les Maldives”.