La reivindicació a la festa de l'Estendard: "A Mallorca, en català!"

PalmaCom cada 31 de desembre –data en la qual les tropes de Jaume I arribaren a Mallorca el 1229– Palma ha celebrat la festa de l'Estendard (una de les festivitats més antigues d'Europa), a la plaça de Cort entre crits reivindicatius que enaltien la llengua pròpia de les Illes: "A Mallorca, en català!". Un altre crit que també han etzibat els espectadors –alguns dels quals mostraven la bandera de les Balears que aguantaven amb les mans– que estaven rere les barreres que limitaven l'accés a la plaça i al qual responia tot el públic restant ha estat una lloança a la terra: "Visca Mallorca!".

A les 10 del matí, els voltants de la plaça estaven estibats de residents, però també de turistes que hi havien arribat i en veure que s'hi celebrava alguna cosa han quedat malgrat no entenguessin res. L'acte ha començat amb el batle de Palma, Jaime Martínez, que ha passat revista a la Policia que anava muntada a cavall. Seguidament, han tret de l'interior de l'Ajuntament una rèplica de la Cimera del Rei Martí (un casc cerimonial del segle XV, atribuït al monarca Martí l'Humà) que estava dins una vitrina transportada per una dona que l'agafava delicadament amb guants i amb unes expressions facials tímides que evidenciaven que la peça no era molt lleugera. La vitrina s'ha col·locat davant el banc de Cort, damunt una taula tapada amb una tela de color granat amb l'escut de Palma brodat al centre.

La paret de l'interior de l'arc que està damunt la bancalada també estava tapada amb una tela granat i enmig hi havia penjat un quadre de Jaume I, que quedava davall les banderes que es deixen veure diàriament a la façana del Consistori i per sota d'un estendard de color granat amb floritures i un escut de Palma brodats. En començar a tocar els tambors, han sortit tots els regidors (independentment del seu color polític) de l'Ajuntament de Palma en fila i amb l'estendard entre els braços enlairats. Alguns l'agafaven amb la mà sencera i d'altres només el fregaven amb les puntes dels dits encara que estiguessin de puntetes.

En arribar al centre de la plaça, hi han col·locat l'estendard i seguidament la banda de música de Palma ha interpretat la Balanguera, l'himne de Mallorca, que ha fet tensar l'esquena i posar la mirada al cel molts dels espectadors i dels polítics presents. En acabar de sonar l'himne, ha començat la desfilada cap a la Seu, on els Tamborers de la Sala, la Confraria Balear de Cavallers de Sant Jordi i els cossiers, entre d'altres, han fet les seves actuacions.

Les campanes de la Seu no aturaven de repicar mentre tothom hi arribava i les botigues de souvenirs i els bars que hi ha enfront estaven plens de gom a gom. La catedral de Mallorca s'ha començat a omplir de residents que comentaven quants d'anys feia que no hi entraven. D'altres, saludaven amb emoció els fills, nets o parents que anaven vestits de pagesos o de tamborers, entre altres coses i que participaven en la celebració. També hi havia turistes que no entenien el perquè de tanta festa, però celebraven haver vist un dels monuments més emblemàtics de l'illa.

Els guardes de seguretat de la Seu han fet asseure tots els que estaven enmig dels passadissos i ha començat la cerimònia amb l'himne cristià Adeste Fideles; la consellera de Serveis Socials, Catalina Cirer, ha fet la primera lectura. Enmig de l'eucaristia els més petits miraven bocabadats l'enfilall de neules que penjava del sòtil de la basílica o jugaven a jocs de mans amb els amics o germans abans que els seus pares els cridassin l'atenció.

Una vegada acabada la missa, els espectadors s'han dirigit una altra vegada a la plaça de Cort per veure la representació del poema La Colcada, de Pere Alcàntara Penya, a càrrec de Miquela Lladó i dels nins i nines de l'Escola de Música i Dansa de Mallorca en el qual una padrina conta els seus records de joventut de la festa de l'Estendard. Abans de la representació, la Policia ha obert les barreres que impedien al públic entrar enmig de la plaça durant la celebració i els espectadors han començat a córrer per ocupar els pocs seients que no estaven ocupats per les autoritats.

En acabar l'escenificació del poema –en què hi ha hagut problemes tècnics amb el micròfon de Lladó, que havia d'engronsar cada dos per tres perquè se sentís– el batle de Palma, Jaime Martínez, ha començat el seu discurs, que ha durat 35 minuts. De fet, el públic ha començat a aplaudir abans que l'acabàs en dues ocasions per intentar fer-lo finalitzar de manera obligada. A més, quan l'ha començat la plaça era plena i en acabar-lo no hi havia gairebé ningú més que els periodistes, les autoritats (que no tenien escapatòria) i algun turista que intentava entendre qui era, què deia i per què parlava.

Martínez ha destacat el projecte de Ciutat de l'actual equip de govern, a més de l'aposta "inequívoca" per convertir Palma en "un territori de referència". També ha valorat els pressupostos de la institució municipal per a 2025 que, a parer seu, són "els més importants de la història de Palma, i no únicament per la quantitat, sinó per la seva aposta inequívoca de convertir Palma en un territori de referència".

Aquest dia també era conegut (i ho continua sent per a molts residents) com la Diada de Mallorca abans que enguany el Consell de Mallorca aprovàs, amb els vots a favor del PP i Vox, canviar-la al 12 de setembre, dia en el qual, el 1276, el rei Jaume II va ser coronat rei de Mallorca a l'església de Santa Eulàlia on va jurar els privilegis i franqueses del Regne. L'equip de govern va justificar el canvi i va explicar que el 12 de setembre és una data que no està significada amb cap municipi en concret, que suposa una passa important des del punt de vista de la història de Mallorca i que no té a veure amb un conflicte bèl·lic.

Aquest dilluns prop de 2.000 persones es varen manifestar en contra d'aquest canvi a Palma i varen reclamar que la Diada torni a celebrar-se el 31 de desembre, que segons asseguraven els manifestants "representa l'illa, el seu passat, present i futur". A més, les xarxes socials no han estat alienes a aquest moviment, ja que s'han omplert d'imatges d'un cartell de l'Obra Cultural Balear (OCB) que deixa clar que "la Diada de Mallorca ha estat, és i serà sempre el 31 de desembre".

Medalles d'Or de Palma

El saló de plens de l'Ajuntament de Palma ha acollit aquest dimarts el lliurament de les Medalles d'Or de la Ciutat 2024, uns reconeixements emmarcats en els actes de la commemoració de la festa de l'Estendard.

Durant el lliurament, segons ha recollit Europa Press, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha destacat l'esforç, la dedicació i el compromís de tots els guardonats, remarcant la seva contribució al progrés de la ciutat i societat.

Enguany, les medalles s'han concedit a la revista cultural In Palma, fundada el 2004 per l'editor Ivan Terrasa; a Juana Camilión, medalla de plata als Jocs Olímpics de París competint en el torneig femení amb la Selecció Espanyola en la modalitat de Bàsquet 3x3, com també a Juana María Román, primera cap del Servei de Pediatria d'Espanya i autora de nombrosos treballs sobre pneumònia infantil, amb grans aportacions en el camp de l'asma infantil.

També han rebut el guardó Xesc Forteza, recordat per utilitzar l'humor com a eina quotidiana en el seu treball professional; Josep Planas, fundador de Casa Planes, que deixa un llegat fotogràfic d'incalculable valor; el castell de Sant Carles i l'Arxiu Militar de les Balears, i el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB, que té com a objectiu impulsar la docència i la recerca sobre el canvi climàtic i els seus efectes.