Reivindiquen la dessalinització per prevenir sequeres
Eivissa exigeix que el Pla hidrològic de les Illes Balears prioritzi l’ús obligatori d’aigua dessalada
EivissaEl pla hidrològic ha d’incloure mesures per impulsar l’ús generalitzat d’aigua dessalada. Així ho exigeixen institucions i la societat civil d’Eivissa i així ho recullen les conclusions a les quals l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera va arribar després del seu debat sobre les al·legacions a la nova revisió del Pla hidrològic balear.
L’Aliança exigeix al Govern que el nou pla reguli l’ús prioritari obligatori d’aigua dessalada per a proveïment humà amb l’objectiu de prevenir noves situacions de sequera extraordinària. Segons l’Aliança, les tres dessaladores de l’illa d’Eivissa són més que suficients per proveir la població, però per això és imprescindible que se solucionin tots els problemes d’infraestructures, que no són pocs.
“Cal treure el pacient de l’UVI”, afirma Juan Calvo, coordinador de l’Aliança per l’Aigua, qui, tot i tenir en compte els inconvenients de la dessalació d’aigua, considera que aquesta és l’única solució per prevenir noves situacions de sequera extraordinària a Eivissa. L’Aliança per l’Aigua també ha recordat al Govern que aquesta mesura ha d’anar de la mà d’un control telemàtic obligatori del rendiment de la xarxa capaç de reduir el percentatge de pèrdues a un 15% per a l’any 2027.
Un pla a cada illa
Un pas més enllà ha anat el Consell d’Eivissa. La màxima institució insular ha reclamat directament un pla hidrològic propi a cada illa de les Balears. Pel Consell, allò més idoni seria que no es consideràs tot l’Arxipèlag com una única demarcació, però, mentre es valora aquesta proposta, fa una sèrie de recomanacions sobre la revisió del pla que inclouen també l’impuls de l’ús generalitzat d’aigua.
La millora d’infraestructures és un altre dels punts coincidents en les peticions del Consell i de l’Aliança. Mentre que aquesta darrera insisteix que el pla hidrològic ha d’incloure millores en sanejament i recorda que els emissaris submarins de Santa Eulària, la Platja d’en Bossa i Formentera han superat la seva vida útil de més de 40 anys d’antiguitat amb els consegüents trencaments i abocaments incontrolats, el Consell va una mica més lluny i recomana construir un nou emissari a Talamanca, malgrat que aquest porta funciona tan sol des de l’estiu de 2017.
Segons els tècnics del Consell, l’emissari de Talamanca hauria d’incloure trams terrestres i submarins per eliminar la salmorra en una zona que no provoqui danys a la posidònia. Malgrat tot, l’actual revisió del Pla hidrològic no inclou la substitució de cap dels emissaris submarins que es troben en zones protegides.
Un dels problemes mediambientals associats a les dessaladores és el procés d’extracció de la salmorra per l’alta producció de residus salins, que, una vegada abocats a la mar, perjudiquen la flora marina i augmenten la salinitat de les aigües. Al voltant d’aquest tema, val la pena assenyalar que ja existeix una tecnologia capaç de crear energia basant-se en la salmorra.
Tot i els inconvenients assenyalats, Juan Calvo remarca que l’ús de l’aigua dessalada és imprescindible, atès l’estat dels recursos hídrics de les Pitiüses, encara que, per pal·liar els efectes negatius esmentats, des de l’Aliança per l’Aigua insisteixen també en la reutilització de les aigües. I és que, en l’actualitat, la major part de l’aigua depurada s’aboca a la mar, encara que les estimacions d’aquesta plataforma indiquen que les depuradores d’Eivissa i Formentera podrien proporcionar un cabal potencial de 7,6 hm3 anuals per a usos urbans i turístics, agrícoles i fins i tot ambientals mitjançant la recuperació de zones humides i la recàrrega d’aqüífers.
Tal com recorda l’Aliança, el Reial decret 287/2006, que regula obres urgents de regadius enfront de la sequera, incloïa el projecte de reutilització de les aigües regenerades per al reg de la depuradora de Can Bossa, però, a dia d’avui, aquestes infraestructures encara no s’han executat, malgrat que els dos darrers plans hidrològics de les Balears ja preveien aquesta actuació.
Reutilització d’aigües
Tanmateix, la reutilització d’aigües mai no serà possible, en opinió de l’Aliança, mentre no es millori la depuració de l’aigua i es redueixi la salinització en una xarxa en la qual, segons un estudi del GEN, tres de les depuradores principals d’Eivissa (Platja d’en Bossa, Sant Josep i Santa Eulària) tracten el doble del cabal respecte de la seva capacitat de depuració i dues (la d’Eivissa i la de Sant Antoni) arriben al límit de depuració en els mesos estivals.
D’altra banda, des d’Infraestructures Viàries del Consell s’ha proposat l’execució d’obres de drenatge de punts crítics amb tendència a sofrir inundacions, com les que aquest mateix estiu patien els cultius limítrofs al Parc Natural de ses Salines arran dels abocaments d’aigües residuals provocats per les pluges i la saturació dels connectors que duen l’aigua fins a Sant Jordi.
Per ara, i a l’espera que el nou pla hidrològic estigui en vigor a Eivissa, ja s’observen petites passes cap a un nou model hidrològic: els ajuntaments de Sant Joan i Santa Eulària ja han començat a consumir aigua dessalada i preveuen augmentar aquest consum progressivament en els propers anys i tant des del Consell com des de l’Aliança per l’Aigua confien que el pla tingui en compte totes les seves reclamacions.