La relació entre el paisatge i els pol·linitzadors és essencial per a la recuperació de pastures, segons el CSIC

PalmaL’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) colidera un estudi que destaca la importància de tenir en compte l'entorn paisatgístic en els projectes de recuperació per promoure una xarxa de pol·linització robusta i resistent. L'estudi, publicat a la revista Journal of Applied Ecology, ofereix pautes aplicables a la conservació de les pastures dels territoris europeus que podrien ser útils arreu del món.

Així, la investigació apunta que malgrat que els prats europeus són ecosistemes que destaquen per la seva gran biodiversitat, estan amenaçats per diversos agents com la intensificació agrícola, l’aforestació i l'abandonament de l'agricultura i les pastures tradicionals. Per abordar aquest problema i recuperar els entorns de manera efectiva, aquest estudi internacional, liderat per l'Imedea, CSIC-UIB i la Universitat Rey Juan Carlos, posa de manifest la importància que els programes de restauració tinguin en compte el context paisatgístic.

Segons els investigadors, aquest aspecte influeix de manera significativa en les interaccions entre les plantes i els pol·linitzadors, essencials per preservar la biodiversitat i el bon funcionament dels ecosistemes. Com assenyala Carlos Lara Romero, investigador de la URJC i coautor de l’estudi, “el disseny de programes de restauració ha de tenir ben present el context paisatgístic per fomentar una xarxa de pol·linització robusta i resistent”. Per fer aquesta investigació, es varen seleccionar 24 pastures antigues i recuperades de Suècia, Alemanya i Bèlgica, que representaven la diversitat geogràfica europea. A més, es va observar la influència que hi exercia la infraestructura verda que les envoltava, com ara els límits dels cultius i els camins amb vegetació herbàcia a les voreres i els dels boscs adjacents.

Els resultats obtinguts revelen que les pastures recuperades estan constituïdes per comunitats més exclusives o especialitzades, amb connexions més específiques entre les plantes i els pol·linitzadors, principalment abelles i papallones. “Aquest descobriment suggereix que, en termes de funcionalitat, les pastures recuperades podrien ser menys redundants, és a dir, menys resistents, que les equivalents antigues”, explica l’investigador de la URJC, que afegeix que “l'estudi també proporciona evidència sòlida que la presència d'infraestructura verda en el paisatge circumdant és un factor clau que influeix tant en la quantitat de servei de pol·linització com en la composició de les espècies de pol·linitzadors”. Concretament, “una reducció de la infraestructura verda es tradueix en xarxes de pol·linització més simples i menys robustes davant pertorbacions futures”, puntualitza Anna Traveset, investigadora de l'Imedea i líder de l'article.

Solucions per recuperar la biodiversitat de les pastures 

L'estudi assenyala el paper dels insectes pol·linitzadors com a fonamental en la reproducció de les plantes i que, sense ells, la recuperació d'entorns seminaturals com les pastures podria no obtenir els resultats desitjats. Per abordar possibles resultats adversos, l'equip científic internacional va avaluar el rendiment reproductiu de les plantes pol·linitzades pels insectes tenint en compte també la seva relació amb la infraestructura verda que els envolta. “La solució no es limita simplement a eliminar els arbustos i arbres que ocupen les pastures quan falten els herbívors. També és crucial que els insectes pol·linitzadors tornin”, afirma Lara Romero. Així mateix, l'investigador afegeix que “per evitar que les espècies generalistes substitueixin les especialistes en les pastures recuperades, suggerim reforçar la presència d'espècies especialistes augmentant la connectivitat amb les poblacions d'origen”.

Per part seva, Traveset conclou que “les recomanacions de l'estudi no solament són rellevants per a la conservació de les pastures seminaturals europees i el servei de pol·linització que proporcionen, sinó que també poden tenir implicacions per conservar i restablir ecosistemes similars en altres regions, és a dir, a una escala més global”.