Sense relleu generacional per als metges de família

Palma“Hem d’assumir que haurem de treballar en un escenari de manca de metges de família”, alerta la presidenta de la Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària (Ibamfic), Elena Muñoz. Es jubilarà bona part de la fornada de professionals que es va incorporar als anys vuitanta, “i probablement això no ho podrem assumir, perquè són moltes persones en molt poc temps”, afegeix. És una realitat de què els professionals adverteixen des de fa temps: el col·lectiu de metges de medicina comunitària està envellit i no hi ha un relleu generacional suficient –per ara– per cobrir totes les places que quedaran lliures amb les jubilacions dels propers anys.

A les Illes Balears, les xifres són similars a la mitjana de l’Estat: el 60% dels doctors de família tenen més de 50 anys i el 28% superen els 60 anys, segons l’Informe Oferta-Necessitat d’Especialistes Mèdics 2021-2035, encarregat pel Ministeri de Sanitat a la Universitat de Las Palmas. L’escenari a l’especialitzada és ben diferent: el 38% superen els 50 anys i només el 8% els 60. I aquí ve una de les conclusions més importants de l’estudi: la Primària perd professionals. De fet, a escala de l’Estat, el Sistema Nacional de Salut ha perdut, del 2018 al 2021, un 1,7% de metges: però en realitat hi ha hagut un descens d’un 2,14% a l’Atenció Primària, mentre que l’especialitzada ha experimentat un increment d’un 6%.

Això vol dir que es formen doctors joves, però prefereixen altres especialitats i es decanten per l’àmbit hospitalari. A més, Muñoz apunta que “durant molts anys va haver-hi menys places de formació en medicina familiar de les desitjables, i han anat augmentant, però sempre per darrere de la necessitat real de metges de família”.

L’estudi és contundent: el 2027 serà “un punt d’inflexió” perquè calculen que hi haurà un dèficit global de 9.000 metges a Espanya, “sobretot per la manca de professionals a medicina familiar i comunitària”. Així mateix, apunta que s’han de prendre solucions immediates, però encara “hi ha temps per evitar aquest escenari”. Aquesta situació afecta tot l’Estat, però encara més les Illes Balears, perquè l’alt cost de vida és un hàndicap per atreure personal i fins fa sis anys no hi havia cap facultat de Medicina que aportàs professionals amb possibilitat de quedar a l’Arxipèlag –enguany en sortirà la primera generació.

Mancances estructurals

“Ara mateix l’Atenció Primària no és atractiva. Està degradada, ja d’abans de la pandèmia”, sosté Muñoz, que afegeix que “les grans retallades de la crisi financera les va patir la Primària”. La presidenta de L’Ibamfic assegura que Espanya té una de les millors formacions de MIR en medicina familiar d’Europa, però no van a parar a la Primària. Hi coincideix el president del Col·legi de Metges de les Illes Balears (COMIB) i també metge de família, José Manuel Valverde: “Les retallades en salut es pateixen anys després, i ara encara les patim, malgrat els esforços d’inversió dels darrers anys”.

La precarietat laboral és una altra barrera, segons els dos metges: hi ha massa inestabilitat amb contractes temporals, quotes d’usuaris molt altes i poca recompensa per la insularitat. “T’han d’agradar molt les Illes, com a mi, per quedar-hi”, opina Valverde. I assegura que, ara com ara, arriben a veure fins a 45 pacients en un dia. Ell es jubilarà l’any que ve i forma part “d’aquella generació que ens pensàrem que es podia fer una medicina familiar”. “És molt gratificant, però és una feina dura”, tanca.

Cal tenir en compte que les Balears són la comunitat amb el nombre més alt d’usuaris per metge de família, segons l’estudi Atención Primaria en las Comunidades Autónomas de la Federació d’Associacions per a la defensa de la sanitat pública, publicat aquesta setmana. De mitjana, cada professional té assignades 1.762 targetes sanitàries. A més, el 75% dels facultatius tenen més de 1.500 targetes i el 13,5%, més de 2.000. L’estudi adverteix que tenir més de 1.500 targetes és “globalment inacceptable” i “escandalós” en comunitats com les Illes o Madrid.

La situació dels pediatres a l’Atenció Primària és encara més alarmant. El col·lectiu està igualment envellit –el 58% tenen més de 50 anys i el 27%, més de 60–, però, a més, s’arrossega una manca crònica de professionals des dels anys noranta. Com a conseqüència, un 45% de les places de pediatres als centres de salut illencs estan cobertes per altres professionals sense l’especialitat (normalment, metges de família), segons la presidenta de l’Associació de Pediatria d’Atenció Primària (APAPIB), Marianna Mambié. “Com que ara també faltaran metges de família per l’alta taxa de jubilació, encara podran suplir menys la falta de pediatres: ve un moment crític”, adverteix la doctora.

A més, Mambié conta que molts pediatres van a parar a l’hospital perquè hi ha millors condicions laborals i molta demanda, d’ençà de la creació dels hospitals comarcals i Son Llàtzer. Per a ella, “és una situació bastant desesperant, perquè la passivitat de l’Administració ha provocat que el problema no milloràs en absolut en dues dècades”. Les places de MIR no s’han ampliat prou –continua la metgessa– i “a les Illes s’han convocat només tres oposicions en dues dècades”.

Solucions

El director general del Servei de Salut, Juli Fuster, admet que encara s’arrossega l’impacte de la reducció de places de formació i la retallada a la sanitat pública per la crisi del 2008 “i s’han sumat les exigències de covid, que encara generen més demanda”. Així i tot, considera que l’Atenció Primària estarà “estabilitzada” amb el nou Pla especial de reactivació que va presentar dimarts i que suposa una injecció de 47,7 milions a l’àrea de Mallorca per reforçar plantilles, millorar les condicions de feina i reformar i ampliar la xarxa de centres de salut i unitats bàsiques.

Per poder cobrir les properes jubilacions, apunta a tres mesures fonamentals. D’una banda, les comunitats treballen amb l’Estat per incrementar el nombre de places de formació en general. A les Illes, recorda que s’ha passat de 26 a una cinquantena de places de formació per l’especialitat de medicina familiar. Per l’altra, el Ministeri “està posant fil a l’agulla” perquè les homologacions de professionals de l’estranger demorin “mesos i no quatre o cinc anys com ara”. Per acabar, les comunitats autònomes han proposat mesures per “flexibilitzar” les condicions laborals als doctors en edat de jubilar-se per “fer-les més atractives” i que, així, puguin continuar fins als 70 anys, narra.

Un altre repte de futur serà l’increment de les cronicitats per l’envelliment de la població: la Conselleria d’Afers Socials calcula que es duplicarà la població amb dependència fins al 2030. Per aquest motiu, Elena Muñoz apunta que s’ha de descarregar la Primària: “No pot assumir tot el que és social i comunitari”. En aquest sentit, sosté que “s’ha d’invertir també en recursos sociosanitaris paral·lels, com ara centres de dia”. Com a evidència de la importància dels metges de família, la metgessa cita un estudi recent a Noruega: “Conclou que tenir un mateix metge de família durant anys davalla un 30% la mortalitat; això no hi ha cap tractament que ho faci”. Per la seva banda, Valverde apunta a la necessitat de revalorar la tasca als centres de salut: “Moltes vegades no tracten la medicina familiar com una especialitat, o es pensa que no hi ha vida intel·ligent fora dels hospitals, i no és així”, lamenta.