Relocalitzar, un verb amb futur

Un patrimoni amenaçat

Les possessions s’haurien de protegir perquè són part de la història de l’illa

Les possessions de Mallorca són una fita permanent en el paisatge, el nom que lliga un indret i les persones que hi han viscut, la prova de l’obra més intemporal de les generacions passades. I són també un element d’identitat cultural. Per això, veure el que està passant a una part d’aquests edificis, normalment els de més difícil accés i poc atractius per als nous i acabalats compradors, és lamentable. Llocs que formen part de la Mallorca màgica com Míner, Bóquer, el Rafal d’Alaró, Raixeta i el Rafal d’Ariant van camí de ser una pura ruïna. De fet, ja ho són. S’hauria de fer un pensament i veure com es rescata de l’esboldrec aquestes cases, sense convertir-les en espais inaccessibles en mans de multimilionaris, a través dels convenis amb els propietaris o de la compra pública, si fos el cas.

L’ametla, tirada per terra

El fet que es cotitzi a un preu tan baix provoca que se n’abandoni el cultiu

En el món pagès hi ha indignació per l’especulació que afecta el preu de l’ametla. Algunes associacions han denunciat que l’ametla comuna s’ha cotitzat un 33% més baixa que l’ametla californiana i indiquen que el preu de l’ametla a l’estat espanyol no respon a la situació real de l’oferta i la demanda. Els moviments del mercat de l’ametla són poc lògics i les estratègies que el dominen no tenen com a prioritat servar el preu cobrat pels pagesos. Sigui com sigui, el preu de l’ametla s’ha posat molt per davall del cost de producció, la qual cosa accelera l’abandonament dels conreus i afavoreix l’expansió de la Xylella i altres plagues. El sector de l’ametla, i més que enlloc a les Balears, necessita un nou impuls.

Noves condicions i pagesia

La mala situació per la pandèmia fa que la gent cerqui consumir producte barat

Les perspectives de la producció agroalimentària balear, a partir del mes d’agost, han restat tan espantades com el blat de l’any tretze. L’ofec del turisme a mans de la pandèmia ha rebaixat les possibilitats de sortida de la crisi a curt termini i ha col·locat l’economia balear en situació propera al col·lapse. En aquestes condicions, l’orientació del consum de la població local es converteix en tema essencial, però en un moment tan depressiu el consum local estira poc i tendeix a orientar-se cap a productes de baix preu. Les produccions agroalimentàries en les noves condicions que es configuren es trobaran amb dificultats creixents, potser insalvables, si no són capaces de guanyar terreny en el mercat interior de les pròpies illes, relocalitzant el consum alimentari.

Un model que no hi ajuda

Unes poques empreses monopolitzen la distribució alimentària

Tenim un model de comercialització alimentària que no posa fàcil que les produccions locals puguin arribar als consumidors locals. Cal tenir en compte que el sistema de distribució alimentària es troba copat per molt poques empreses (hipermercats i cadenes de supermercats) que es mengen gran part del pastís. Hi ha empreses que es comprometen amb les produccions d’aquí, però n’hi ha d’altres que no en volen ni sentir parlar. És cert que s’estan apuntant alternatives de molt diferent tipus que ofereixen una major qualitat alimentària des del compromís amb els pagesos i ramaders locals. Tenim models com el d’Agromart i la Cooperativa Coanegra, els quals, a diferent escala, han estat i són exitosos, sense llevar gens de mèrit a les botigues de poble o barriada. L’objectiu és facilitar que el pagès pugui arribar al consumidor i que aquest valori el seu producte. Els diversos camins són bons si ens permeten tornar a posar en conreu el territori insular, relocalitzar el sistema productiu, diversificar l’economia i reorientar el turisme.

90 veremes del celler J.L. Ferrer

Durant aquests quasi 100 anys de feina ha promogut el raïm autòcton

Al llarg de molts d’anys els vins de Can Ferrer, a Binissalem, varen ser uns dels pocs vins de qualitat elaborats a Mallorca. No tan sols això, sinó que el celler, comprant raïm als pagesos, va contribuir de manera important al manteniment del vinyet, promovent molt els raïms autòctons en uns moments en què la tònica predominant era l’arrabassada de vinyes. Ara Vins J.L. Ferrer ha arribat a les 90 veremes ininterrompudes, un cas completament excepcional entre els cellers de les Balears, i ho fa amb bon estat de salut, elaborant vins nous i vells en la seva línia de sempre, adaptant amb èxit les seves estratègies comercials a les noves condicions. 90 anys vinificant a Mallorca és tota una garantia de credibilitat per als vins de J.L. Ferrer.