La renda d’ajuda pel covid-19 la demanen sobretot dones joves

PalmaDones i menors de 45 anys: aquest és el perfil de les receptores de la nova Renda social garantida extraordinària covid-19. Tant en la Resoga ordinària com en l’extraordinària, les sol·licitants són majoritàriament dones: un 68% enfront del 32% d’homes, segons ha informat la Conselleria d’Afers Socials a l’ARA Balears. La diferència entre les dues prestacions és que mentre que en l’ordinària el perfil principal eren persones majors de 65 anys amb pensió no contributiva, ara tots les que han demanat la nova renda són joves o adults, menors de 45 anys.

La feminització de les peticions té dos motius principals: primer, que l’economia informal afecta més les dones, i d’altra banda, que són elles les que acudeixen més als serveis socials. Aquesta imatge “és el reflex de la situació que vivim, de la paralització de l’economia”, apunta la consellera d’Afers Socials del Govern balear, Fina Santiago. “Hem pogut arribar a l’economia submergida, que ara ha aflorat”, assegura.

Han pogut arribar-hi perquè l’ampliació de la Resoga pel covid-19, aprovada a principis de març, dona cobertura a totes les persones sense ingressos, ja que no necessiten tenir compte bancari, sinó que n’hi ha prou amb un certificat d’un treballador social de les entitats o dels serveis socials dels ajuntaments per poder sol·licitar-la. Un total de 7.909 persones (3.846 titulars) s’han beneficiat de la primera nòmina Resoga extraordinària, i més o menys la meitat són persones soles; la resta són famílies. A aquestes, s’hi sumen les 12.387 persones (8.541 titulars) que han rebut la Resoga ordinària. La mesura d’emergència ha suposat una inversió de 2.100.000 euros més, que se sumen a l’1.949.000 euros del pressupost de la renda ja previst per a aquest mes.

Santiago explica que s’han acceptat al voltant del 90% de les peticions, i valora aquesta mesura com “un encert”. Assegura que no s’hauria pogut fer si no tinguessin l’estructura de la Resoga ordinària “ja consolidada”. Mentre duri l’estat d’alarma es pot demanar aquesta prestació, i a finals d’aquest mes es pagarà la segona nòmina. Un cop aixecat l’estat d’alarma, es considera que les prestacions extraordinàries es puguin allargar, a petició de la Conselleria d’Afers Socials, si ho aprova el Consell de Govern. Per ara, estan centrats en l’emergència actual i la consellera prefereix no avançar la decisió.

Renda Mínima d’Inserció

Les peticions per rebre la Renda Mínima d’Inserció (RMI) que atorga l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) s’han disparat. A l’abril hi ha hagut un augment del 449% de les peticions respecte del mateix mes de l’any passat. Al maig la crescuda no s’ha aturat: en només els primers tres dies del mes ja s’han fet 26 sol·licituds, la meitat de les que es varen demanar el març de 2019. L’IMAS ha acceptat prop del 90% de les peticions.

El perfil majoritari dels titulars de la RMI també està feminitzat: les dones són gairebé el 70%. El tram d’edat amb més subsidis ha canviat: mentre que l’any passat eren els majors de 55 anys, ara ho són la franja d’entre 30 i 44 anys i amb molta incidència: passa de representar el 32% a ser el 52%. Si ens fixam en el nucli familiar, les famílies de més d’un membre continuen sent majoritàries -representen el 74%-, però han augmentat les peticions de persones soles, segons afirmen fonts de l’IMAS.

A causa de l’emergència, els tràmits per poder accedir a la renda s’han simplificat i el pressupost s’ha duplicat: s’ha passat dels 543.570 euros invertits l’abril de l’any passat als 972.000 euros d’aquest. A més, dels gairebé cinc milions d’euros extraordinaris que rebrà l’IMAS, una part es destinarà a reforçar la Renda Mínima.