La renúncia diària a la salut en català

PalmaÉs possible acudir a la sanitat pública de les Balears i expressar-se en català amb normalitat?“Moltes, massa vegades, no”, aquesta és la resposta. “Quan arribes al mostrador d’informació, on se suposa que hi hauria d’haver gent que almenys entengui català, sovint et trobes que et diuen ‘¿qué?’, ‘¿perdón?’,amb uns bons crits perquè hi ha un vidre, i si ho tornes a dir en la teva llengua, et criden més fort i tens la sensació que tothom et mira. Al final, almanco jo, canvies al castellà perquè en algunes situacions arriba a semblar que no fer-ho és com tenir ganes d’embossar la cua”, explica Joana Gual, una usuària habitual de la salut pública que mai ho ha arribat a denunciar quan no s’ha pogut expressar en català. “En general sempre t’ho diuen educadament, però també hi sol haver qualcú que et xerra fort, despectivament, i et fa sentir molt malament. Així i tot, reconec que m’ha fet molta peresa ni tan sols deixar un escrit allà mateix. Quan venim amb el meu fill, del que fris és de tornar cap a casa”, explica.

Drets lingüístics

“La immensa majoria dels illencs desisteix d’exercir els seus drets lingüístics a la sanitat pública. Només una minoria manté el català davant un interlocutor que, amb més o menys educació, et diu que no t’entén”, afirma el professor de Dret i membre de la directiva de l’ObraCultural Balear, Antoni Llabrés. “Per aquest motiu, no podem fer cap passa enrere en els requeriments d’accés a la funció pública”, sentencia en una conversa en què és palesa la seva satisfacció després de la reculada de l’Executiu en l’exempció del requisit del català a més de 2.200 places de personal sanitari.

De totes maneres, aquells que mantenen l’ús del català són atesos de manera “immensament majoritària” sense cap problema ni incident, segons afirma la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior. De fet, només 13 persones varen denunciar entre el 2020 i el gener d’enguany haver rebut un tracte irrespectuós o inadequat per part de personal sanitari. “Són pocs casos i, per tant, hem d’estar satisfets. Ara bé, no podem minimitzar la importància que té aquest fet, perquè aquests 13 representen moltes més persones que segurament no acudeixen a l’Oficina de Drets Lingüístics”, relata Defior.

Un d’aquests casos va ser la mare de Tomeu, que va denunciar que sa mare, de 79 anys, va rebre el típic “en castellano” d’una metgessa del centre de salut de Son Pisà. “És molt dur denunciar. Molta gent a les xarxes socials t’insulta, perquè com sabeu hi ha persones amb un odi terrible a la nostra cultura i llengua. Però les agressions s’han de denunciar, perquè en cas contrari podria semblar que no passa, i sí que passa. El més trist és que ja no aspiram a poder ser atesos en català, que també és un dret, sinó que ma mare pugui dir a la metgessa amb tota normalitat el que li fa mal, en la seva llengua”, lamenta.

De fet, el Consell Social de la Llengua Catalana, el 2017, va elaborar un extens informe en què es recorda que, en el cas de l’atenció receptiva per part del personal de Salut, el pacient té assegurada la lliure elecció de llengua, però en canvi no per a l’atenció activa, és a dir, que el pacient pugui rebre també la informació dels professionals en català. “Cal actuar, perquè ara mateix només hi està en castellà”, s’afirma a l’informe. Així mateix, es recorda un principi fonamental i que sovint es perd de vista per part de determinats col·lectius que volen presentar el dret a la salut i a l’atenció en català com dos camins separats que cal escollir. “No hi pot haver una bona assistència sanitària sense una bona comunicació lingüística. La competència lingüística és una part central de la competència professional, i el personal de salut només és plenament competent si a la seva especialitat hi suma la competència en les llengües oficials del territori on exerceix”, afirma aquest document que va fer el Consell Social de la Llengua amb la participació d’experts.

“Efectivament, queda moltíssima feina a fer perquè hi ha molt de personal a l’IB-Salut que no té les competències suficients, i hem de treballar perquè almenys pugui entendre els ciutadans que s’expressen en català sense que això suposi el més mínim problema. No s’ha fet prou i això és un fet evident. Sabem que Salut ha de prioritzar la salut, però és que dins la cura hi ha la llengua. No hem d’haver de triar drets. A més, la bona comunicació forma part d’un servei de qualitat”, explica Beatriu Defior.

De l’atenció a la cartelleria

Una simple passejada pels hospitals i centres de salut demostra que cada vegada que algú imprimeix un cartell amb una informació o una instrucció ho fa en castellà. Només els cartells oficials de la Conselleria, sovint ja destenyits, són en català. “El Servei de Salut ha designat una persona per coordinar, amb la Direcció General de Política Lingüística, totes les accions adreçades a fomentar l’ús del català entre professionals i usuaris. S’ha elaborat cartelleria en català per als centres de salut, s’ha fet una guia d’acollida a nous professionals amb un manual bàsic de català; als nadons i als seus pares i mares se’ls obsequia amb una bossa de regal, amb diferents elements en català (cd amb cançons de bressol, guia d’ajuda, etc.)”, resumeix el servei de Comunicació de Salut, que també recorda que s’està fent formació. Així, 800 sanitaris participaren en cursos dels nivells A2, B1 i B2 el 2022.

Hi ha molta atenció en castellà perquè hi ha un percentatge elevat de personal sanitari que prové de fora. “El dèficit de professionals que alguns han intentat relacionar amb el requisit del català és generalitzat a tot Espanya. Falten metges i infermeres arreu. Isabeu què? Molts illencs i molts espanyols se’n van a Suïssa, al Regne Unit o a Alemanya, on es paga el triple que aquí. I podeu estar segurs que un metge espanyol aprèn alemany per treballar a Alemanya i, per tant, no té cap incapacitat ni problema per aprendre català si ve a les Balears. Els metges i infermeres que manquen no venen a les Illes pel problema del cost de la vida, especialment de l’habitatge”. Qui parla amb tanta claredat és Josep Muncunill, que va ser cap d’Hematologia, director del Banc de Sang, i que té una llarguíssima trajectòria a la sanitat.

Canvi de tendència

Amb la presència massiva del castellà a la sanitat pública, l’Obra Cultural Balear no ha volgut deixar passar allò que, en opinió seva, hauria estat “una errada històrica”: l’eliminació del requisit del català per a més de 2.000 professionals. Per això, va presentar recurs a les bases del procés d’estabilització, una mesura que ha estat clau en aquest torcebraç. Només així, segons considera el jurista Antoni Llabrés, serà possible qualque dia aspirar a un canvi de tendència que permeti assegurar allò que ara no és possible: expressar-se en català sense haver d’estar pendent de si el facultatiu o els altres professionals l’entenen o no.

“Teníem clar que si el Govern no reculava hauríem demanat la cautelaríssima, que si s’atorgava suposava la paralització del procés”, afirma Llabrés. Recorda que la Llei 4/2016 que va fer el Pacte va promoure la recuperació del català a la funció pública després del tsunami Bauzá, però que a Salut ja es va arbitrar un règim transitori “amb tota la intenció d’eximir-ne els professionals”. Un decret del 2018 havia de regular-ho millor, però va ser invalidat el 2020 pel TSJIB.

En aquell moment, l’OCB va pensar que s’aplicaria la llei sense excepcions a Salut, però res més lluny de la realitat. Pressionada especialment pel sindicat de metges Simebal, que sempre s’ha manifestat en contra del català, “Salut es va treure de la màniga un informe de la Direcció de Relacions Laborals que establia una suposada mancança generalitzada de professionals. No tenen dades reals que justifiquin l’exempció generalitzada” , afirma Llabrés. “Era assumir que mai es demanaria el català als sanitaris. Una irregularitat i un absurd que no podíem consentir”, sentencia.