Repoblen el port de Palma de musclos perquè filtrin les aigües portuàries

PalmaL'Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha repoblat el port de Palma de musclos, instal·lant-hi quatre cordes amb 30 exemplars cada una, amb la finalitat que aquests mol·luscos filtrin l'aigua portuària. Segons els càlculs fets pels científics que participen en aquest projecte pilot, un sol musclo pot filtrar fins a dos litres d'aigua per hora. El projecte encara està en la primera fase i, de moment, només hi ha 120 musclos, però, si s'habilitassin 4.000 metres de corda, es podria filtrar l'aigua de tot el port cada tres mesos.

Els experts han subratllat aquest dimarts durant una roda de premsa que aquests musclos "no hauran de ser sacrificats i que podran viure tot el cicle vital sense patir pel fet de viure en un port", on fins fa uns anys eren poc habituals. Per la seva banda, l'APB ha assegurat que, a hores d'ara, no existeix una fórmula de filtratge i depuració d'aigües portuàries "més barata, ecològica i sostenible" que aquesta.

Primera fase

El projecte s'anomena 'El musclo com a bioremediador a les aigües del port de Palma', dirigit pel Centre Oceanogràfic de les Balears, amb Salud Deudero al cap, que recentment ha confirmat la viabilitat i la supervivència d'aquest mètode. Actualment, el projecte es troba en la primera fase d'estudi, que ha consistit a col·locar dues cordes amb 30 musclos cada una a la dàrsena de les instal·lacions d'Astilleros de Mallorca, una altra amb el mateix nombre d'exemplars a la Lonja Marina Chárter i una darrera a l'exterior del port —aquesta permet comprovar les diferències que hi ha amb l'interior.

Cada tres mesos, els investigadors analitzaran els teixits dels musclos d'aquesta primera fase i determinaran la quantitat d'hidrocarburs, metalls pesants i microplàstics que acumulen. Després de determinar la quantitat d'elements contaminants, aquests serien recuperats i eliminats segons la normativa vigent. "Aquests mol·luscos, per tant, podrien tornar a les aigües portuàries el balanç ecològic, encara que aquest procés pugui durar anys o dècades, d'una manera natural i equilibrada amb el medi", ha afegit en una roda de premsa.

Si els resultats d'aquesta primera fase són "clarament beneficiosos i viables" per al biofiltratge final de les aigües portuàries, es publicarà una proposta científica per implementar bioremediació amb musclos al port de Palma. En cas que la primera fase sortís bé i s'instal·lassin 4.000 metres de corda amb musclos, aquests estarien ocults sota alguns pantalans, sense ocasionar molèsties als navegants i als usuaris. A més, l'objectiu també seria implantar aquest funcionament en els altres ports que gestiona.

L'APB ha remarcat que, en cap cas, aquests musclos es destinaran al consum, sinó que només tindran la missió de filtrar, oxigenar i ajudar a millorar la qualitat de les aigües portuàries. Si bé de moment només s'estan fent proves en aquest port, en un futur, també es podria provar a zones properes a emissaris, aigües de deficient oxigenació i renovació o amb excés d'aportacions de fertilitzants d'origen agrícola.

Projecte pioner

El de Palma és el segon port del món que posa en marxa aquesta iniciativa, per darrere del port de Nova York, que va ser pioner. Les conclusions dels investigadors de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica nord-americana posen de manifest que els musclos han aconseguit filtrar bacteris, microalgues, sediments, hidrocarburs, metalls pesants i, fins i tot, microplàstics.

Hi ha altres institucions que també estudien la capacitat dels musclos per eliminar elements contaminants de les aigües, com és el cas del laboratori marí de Plymouth, al Regne Unit, que ha comprovat que un grup de només 300 musclos pot filtrar fins a 250.000 peces de microplàstics cada hora. D'acord amb aquesta informació, els musclos podrien reduir amb rapidesa fins al 25% dels microplàstics que suren a la mar.