El repte de la llengua, anar més enllà de l’escola i la tradició

PalmaDesvincular el català d’un caire exclusivament popular i tradicional i, a la vegada, fomentar la creació d’espais atractius per als joves, al marge de l’escola, són les principals propostes dels autors de l’informe Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears, per fer créixer l’ús social del català a l’Arxipèlag i alhora revertir la tendència que tenen molts de joves catalanoparlants de passar-se al castellà quan es relacionen amb persones que no són parlants habituals de català.

Per assolir aquests objectius, en les conclusions de l’estudi, elaborat per la UIB i el Govern, s’aconsella “superar la pràctica que consisteix a reservar el català per als usos lligats al passat i mostrar que es fa servir per a comunicacions pròpies de la ciència, de la tecnologia i de les noves tendències socials”, a més de “fomentar, fora de l’escola, espais atractius per als joves que convidin a fer ús de la llengua catalana, en què hi sigui present i en què no es penalitzin els errors, els dubtes o els accents”.

Les coordinadores de l’informe, Xisca Castell, Elga Cremades i Maria del Mar Vanrell, adverteixen que la vinculació del català amb el concepte d’autenticitat és contraproduent a l’hora de fer del català una llengua d’ús normal en tots els àmbits de la societat. Aquesta qualificació de tradicional és allò que explica, segons l’informe, que “els catalanolingües, joves i adults, canviïn fàcilment, i de manera innecessària, al castellà quan l’interlocutor parla amb un accent que identifiquen com a propi d’una persona que no té el català com a primera llengua o com a llengua habitual”.

Els investigadors del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) han arribat a aquesta conclusió després d’analitzar les enquestes o discussions mantingudes amb 124 participants, d’entre 15 i 29 anys, d’arreu de les Balears, entre els anys 2017 i 2021. Les persones consultades atribueixen un component “d’autenticitat” a la llengua catalana, mentre que al castellà li atribueixen un factor d’“anonimat”, que segons els enquestats “no s’identifica amb cap grup social”.

Algunes de les respostes que aporten els joves enquestats fan referència a aquests dos criteris. Així, un jove eivissenc diu: “Normalment s’associa la llengua; si no parles el català o l’eivissenc, ets murcià”. Mentre que un altre jove que l’estudi identifica com a originari de la badia de Palma, en relació amb un company seu, especifica: “Per mi, en Juan no seria foraster, perquè ell ha nascut aquí i li han ensenyat el català […]”.

Arran de declaracions com aquestes, els investigadors dedueixen que “el català s’entén com una llengua exclusiva dels ‘nascuts aquí’”. “Molts dels informants consideren que, més enllà dels illencs nascuts a les Balears i de famílies catalanoparlants, la resta usa el castellà. Tot això provoca, a la llarga, uns comportaments concrets, com ara que molts de catalanoparlants canviïn de llengua davant d’un interlocutor que no coneixen o davant qualsevol persona que no consideren ‘d’aquí’”, es diu a l’informe, que presentaren fa dues setmanes.

Segons els coordinadors i redactors, “la llengua ja no és un element atorgador d’identitat com ho era fa quaranta anys”. “Els joves se solen identificar amb tribus urbanes o a partir d’un conjunt de trets diferencials triats, també segons el context i les persones amb qui es relacionen, tenint en compte que la identitat ja no s’entén com un element sòlid i immòbil, sinó com una construcció. Ara bé, en el cas concret de les Illes Balears, hem observat, a partir dels diferents grups de discussió, que, en general, malgrat que coneixen diferents tribus urbanes, els informants se solen identificar com a casuals, és a dir, persones amb un estil neutre, sense una adscripció clara amb cap tribu urbana”, manifesta l’estudi.

La convergència lingüística al castellà és la pràctica més habitual entre els joves, com també ho és en el conjunt de la població. En l’estudi han corroborat que el manteniment exclusiu del català en les converses és gairebé nul, mentre que sí que s’observa el manteniment del castellà.

“Els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües, mentre que entre els castellanolingües n’hi ha que es comporten com a bilingües. Hi ha un sector dels castellanolingües, però, que es comporta com a monolingüe en català perquè l’entorn ho afavoreix”, asseguren Xisca Castell i Maria del Mar Vanrell, dues de les coordinadores de l’informe. I afegeixen que, “de converses bilingües, gairebé no n’hi ha, perquè als catalonaparlants els sembla més senzill canviar de llengua i conversar en castellà”.

Mudadors lingüístics

El concepte de mudador lingüístic, que introdueix l’estudi del Govern i la UIB, fa referència a aquelles persones que al llarg de la seva vida adopten l’ús social d’una llengua diferent de la llengua que havien utilitzat de manera habitual fins aleshores. D’aquest manera, en els cas de les Balears, els mudadors lingüístics tendeixen a relacionar-se de manera majoritària en castellà en determinats àmbits. De les dades de l’informe es desprèn que els catalanoparlants inicials muden 3,5 pics més que aquelles persones que no són catalanoparlants inicials. Aquest canvi de llengua dels parlants de català contrasta amb un comportament més immòbil dels castellanoparlants. Així, segons l’estudi, “els castellanoparlants inicials es mantenen en el castellà com a llengua habitual aproximadament dues vegades més que els catalanoparlants inicials”.

Ara bé, els investigadors aporten una dada que consideren “important”. “El fet de viure en un territori amb un ús més alt del català, com ara la Part Forana de Mallorca i Menorca, afavoreix el manteniment del català com a llengua habitual”, diu l’estudi.