El repte de fer política municipal feminista a Mallorca

PalmaEl manual Construir pobles feministes, escrit per vuit professores i activistes, recull les eines necessàries per incloure la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. La iniciativa, que sorgeix de la Direcció Insular d'Igualtat del Consell de Mallorca i que s'ha presentat aquest dimarts a la Fundació Sa Nostra, pretén abordar el repte de fer política local feminista a l'illa. "Són propostes des de diferents àmbits que ajuden a repensar com feim poble", explica la coordinadora i coautora de la publicació, Catalina Gayà.

La idea neix arran del projecte anterior, l'Aula Varela, un curs formatiu en feminisme dirigit a regidors, entre altres agents municipals com treballadores socials o psicòlegs, que ja du tres edicions. "Els participants eren conscients que feia falta un canvi, però volien saber com fer el camí i ens demanaven, després del curs, si els podíem fer arribar les conclusions per consultar-les", apunta Gayà. A partir d'aquí es va prendre la decisió de convertir el contingut del curs en un manual que servís de guia. "No és un llibre de prestatgeries ni de calaix, és una proposta aplicable", comenta la coordinadora.

L'objectiu principal és "posar les persones en el centre de l'acció municipal, ja no podem tenir un poble on hi ha un batle que diu allò que s'ha de fer i ningú no sap què s'aprova i què no", assegura Gayà. Per aconseguir aquesta implicació ciutadana i rompre amb la verticalitat, es proposa analitzar de la mà dels actors implicats cadascun dels àmbits d'actuació que es divideixen en vuit capítols: les polítiques públiques, la comunitat, les dones migrants i racialitzades, la cultura, els pressupostos, els serveis sociocomunitaris i l'espai públic.

En cadascun dels capítols es fa una introducció teòrica i llavors es fan propostes no tancades, però sí idees que serveixen de camí per trobar una solució concreta en cada cas. "No podíem elaborar una llista amb actuacions a fer, com, per exemple, il·luminar més els carrers, perquè no tots els pobles tenen les mateixes mancances i necessitats", reconeix la impulsora del projecte i directora insular d'Igualtat Rosa Cursach.

A efectes pràctics, el manual proposa fer-se algunes preguntes a la hora de fer polítiques municipals. Algunes d'aquestes són:

• A qui o què es dedica més espai públic?
• La il·luminació és suficient?
• És fàcil saber on ets i com anar allà on vols?

També es proposa fer "marxes exploradores", que consisteixen a identificar un grup de dones de diferents edats i cultures que puguin dedicar unes hores a fer un recorregut plegades i anotar els aspectes que es considerin rellevants per a elles. Es tracta que comparteixin situacions quotidianes que cada una hagi viscut en aquests espais per observar els problemes que presenten i quines millores s'hi han de fer.

Tot i que el tarannà del manual és ser participatiu i reflexiu, les impulsores reconeixen de la necessitat de les administracions públiques per aplicar les propostes: "L'objectiu és que els responsables polítics puguin ser canal, però pensam molt amb els veïns, el canvi no es pot fer sense la seva implicació", assegura Cursach.

La directora insular reconeix que fins al 2018 –quan es produïren les primeres grans manifestacions feministes a tot l'Estat– "només hi havia alguns regidors sensibilitzats que aplicaven algun criteri feminista a l'hora de fer política", però assegura que va ser a partir d'aquest any quan "es va fer patent la necessitat d'un canvi general". El Consell ha editat 500 còpies del manual, que ara repartirà a tots els ajuntaments de Mallorca, així com a les biblioteques.

A més de la directora insular d'Igualtat, han participat de la presentació del llibre el conseller de Presidència, Javier de Juan, i totes les autores Neus Tur, Meritxell Esquirol, Orokia Clara Traore Diaby i Fatou Kine Diagne Sy, Marusia López, Bel Ortega, Maria Gómez, Xènia Chela-Álvarez i Catalina Gayà.