La República ja plantejava un creixement urbanístic controlat a Mallorca

CalviàEl 7 d’agost de 1935 l’Ajuntament de Calvià, governat per la dreta, va acordar encarregar els plànols que havien de possibilitar la urbanització de tot el litoral del municipi. Els regidors eren conscients de l’atractiu turístic que despertava la zona i en volien evitar un desenvolupament desordenat. El franquisme, però, s’encarregaria de potenciar un model “caòtic” i d’urbanisme “salvatge” especialment durant els seixanta, com apunta l’editor Lleonard Muntaner, que el 1978 va publicar un treball sobre el turisme a Calvià abans de la Guerra Civil. “La dictadura va permetre que els interessos prevalguessin per sobre de qualsevol cosa”, diu l’autor.

Durant la Segona República, l’Ajuntament començà a rebre propostes de promotors que volien urbanitzar Santa Ponça, Bendinat, Peguera i Son Caliu. Els regidors no sempre estaven d’acord amb aquestes peticions i el 1932, quan el Consistori era d’esquerres, va fer arribar al govern civil la seva preocupació respecte de la privatització de la costa calvianera. Segons explica l’historiador local, Manel Suárez, els socialistes advertien dels perjudicis que podria ocasionar aquest procés als residents perquè no es podrien banyar gratuïtament a la mar i recollir les algues que després feien servir a l’agricultura.

La corporació municipal també plantejà el procediment d’expropiació per obtenir terrenys costaners perquè en “un futur pròxim” poguessin servir com a “font de riquesa per sanejar la hisenda municipal”. Suárez destaca que el Registre de Col·locació Obrera va fer tot el possible per lluitar contra l’atur a la zona donant feina als treballadors que ho necessitaven. L’oficina va ser suprimida durant el període de dretes, entre el 1934 i final de febrer del 1936, quan guanyà el Front Popular. “Les intencions per ordenar el creixement urbanístic i que el turisme servís per ajudar els ciutadans varen desaparèixer amb el canvi de règim”, assegura l’historiador. Durant tot aquest temps i fins a l’arribada de la democràcia no es varen fer dotacions per als treballadors del sector turístic, afegeix, i això no es faria fins als anys vuitanta.

El promotor assassinat de Palmanova

“Aquest matí ha estat afusellat el milionari Llorenç Roses Bermejo”. El feixista italià que organitzà la repressió franquista a l’illa, Arconovaldo Bonaccorsi, més conegut com a Comte Rossi, va fer arribar aquest missatge a la classe social adinerada i progressista de Mallorca que simpatitzava amb la República, segons apunta Suárez a La història silenciada. Roses, un empresari nascut a Puerto Rico, vinculat a Sóller i cunyat d’Emili Darder, fou el promotor de la urbanització de Palmanova. N’ideà el nom, i la seva proposta, dissenyada per l’arquitecte català Josep Goday i Casals, cercava l’harmonia entre paisatge i noves construccions. Els futurs edificis s’havien de basar en l’arquitectura tradicional de l’illa, es volia evitar una gran densitat urbana i els jardins comunitaris havien de ser d’espècies vegetals pròpies de la regió. Els plànols també preveien fer-hi un petit port, un hotel, una piscina i una pista de tennis.

El projecte oferia un lloc de descans a prop de Palma i les obres començaren el 1935, però Roses va fer massa via. L’Ajuntament de Calvià sol·licità que presentàs el projecte d’acord amb la normativa vigent i l’octubre d’aquell any s’aprovaria definitivament. “La urbanització patiria la corrupció del règim franquista, que distorsionaria del tot el model inicial”, lamenta Muntaner. L’actual traçat urbà de Palmanova és el mateix que l’ideat per Goday, però entre els anys cinquanta i seixanta es varen construir grans hotels i apartaments sense el plantejament proposat per Roses i el consistori republicà. Com explica Llorenç Capellà al Diccionari vermell, poc abans del cop d’estat el capità general de les Balears, Manuel Goded, i un grup d’homes planificaren la sublevació a l’illa en un restaurant de la platja de Palmanova propietat de Roses. Poc després, seria empresonat a Can Mir i li obririen un expedient de responsabilitats polítiques. El 18 d’octubre del 1936 l’afusellaren a Palma.