Memòria històrica

Rere la pista de l'oncle desaparegut a la guerra

La recerca històrica privada s’obre camí per reconstruir el passat familiar

Lluc Mateo estudia el grau d'Història a la Universitat de Barcelona.
Júlia Bagué
19/09/2024
6 min

GironaLluc Mateo és un gironí de 21 anys que, tot just acabar el tercer curs del grau d'història a la Universitat de Barcelona, ja ha trobat un objecte d'investigació i una possible ocupació de futur que ha començat a donar fruits: la investigació històrica. Ofereix els seus serveis per reconstruir el passat històric familiar, per raons d’herències o notarials, i fins i tot pensa en assessorar produccions cinematogràfiques o teatrals. Ja ha investigat vuit casos, sobretot de desapareguts durant la Guerra Civil, el darrer dels quals és l’oncle de l’actor Ferran Rañé. Els seus familiars només sabien que havia desaparegut durant la guerra.

Generalment, en acabar la carrera d'història, els estudiants opten per dos camins: la docència o la investigació universitària. D'aquesta última Mateo no en renega, però en qüestiona la lentitud i les limitacions econòmiques. Tot i no estar graduat encara, té clar que s'obrirà un camí alternatiu: la creació d'un despatx d'investigació històrica que, entre d’altres, "doni resposta a tots aquells casos que l'administració pública no ha resolt".

7.595 inscrits al cens de desapareguts

La institució que s’encarrega de la investigació i recerca de desapareguts durant el període de la Guerra Civil és la direcció general de Memòria Democràtica. Des de la institució expliquen que actualment hi ha 7.595 persones inscrites al cens de persones desaparegudes, de les quals 3.825 ja han obtingut resposta. Tot i que el 2023 es va doblar la partida destinada a localitzar, exhumar i identificar els desapareguts, admeten que sempre calen més recursos per agilitzar el que ells anomenen "el dret a la veritat". La iniciativa de Lluc Mateo pretén oferir també aquesta recerca de la veritat, però "d’una manera més precisa i extensa, amb reunions de seguiment i, sobretot, d’una manera més ràpida". Com que no pot oferir un servei d’arqueologia, no considera que el seu servei entri en competència amb Memòria Democràtica, sinó que més aviat el complementa.

La seva primera investigació va ser per un cas de la seva família. Va ser la primera vegada que consultava un registre de defunció en un ajuntament. Criat en un ambient interessat per la cultura i les lletres, aquesta inquietud per saber sempre la veritat li neix des de petit: "El meu avi sempre m'ha parlat molt d'història. Jo era el típic nen pesat que sempre preguntava el perquè de tot". Arran d'anar explicant el seu projecte futur, un amic del seu pare es va posar en contacte amb ell perquè no sabia res de la seva família de branca paterna. Després d'unes troballes més que satisfactòries, més gent va acudir a ell per aclarir incògnites familiars, sobretot relacionades amb les desaparicions durant el període de la Guerra Civil. El cas més destacat, complex i llarg ha estat l'últim.

Soldats amb una ametralladora Màxim a la vall de Meià.

Un oncle desaparegut a la Guerra

L'octubre del 2022 coincideix amb el conegut actor de cinema i teatre Ferran Rañé. "Ens rosegava no saber pràcticament res d’en José María, un germà del meu pare, desaparegut a la Guerra Civil", explica Rañé. Enmig d’una apassionada conversa, Lluc comenta la seva vocació futura, els casos que ha anat resolent, i tot encaixa. A partir de llavors, s’inicia una investigació de dos anys que té com a objectiu obtenir informació sobre el tiet desaparegut i, en cas que sigui possible, exhumar el cos i fer-li una cerimònia de comiat.

Per trobar un desaparegut cal reconstruir tota una vida i això requereix, segons explica Mateo, múltiples actuacions: "Cal consultar registres militars, civils, religiosos i judicials, i cadascun té una manera de funcionar i un protocol diferent a l'hora de facilitar informació". El jove investigador admet que, tot i que és important, no n’hi ha prou amb saber on moure’s. L'orientació per part de professors, especialment la doctora Queralt Solé, professora a la Universitat de Barcelona, ha estat primordial per trobar o verificar la informació. "Soc un estudiant de segon de carrera buscant un desaparegut de la Guerra Civil, i és evident que necessito ajuda", admet. També agraeix molt la implicació de Ferran Rañé i assegura que el fet de ser un actor conegut va facilitar, en certs casos, que se li obrissin algunes portes.

Un document porta a l'altre

La primera troballa d’aquest llarg procés d’investigació, que tenia períodes molt fructífers però també èpoques d’estancament, va ser la cerca al padró de Madrid i Barcelona i, en conseqüència, un lloc i la data de naixement del tiet de Rañé. La van aconseguir: José María Rañé Cáceres (a la documentació José Manuel) havia nascut a Madrid el 2 de desembre del 1920, fill de Marcelino i Isabel, tot i que després s’havia traslladat a Barcelona. Seguidament, un cop aconseguit un registre d’allistament a l’exèrcit, Lluc Mateo va tramitar una prova d’ADN a través del servei de Memòria Democràtica, però durant mesos aquesta petició va quedar encallada.

Índex de defuncions de l'Ajuntament Barcelona després de la Guerra Civil, on apareix, a la penúltima fila, José Manuel Rañé Cáceres

Bombardejat amb 18 anys

Després de molts estira-i-arronses per aconseguir informació, visitant arxivistes, consultant documents i parlant amb testimonis, a partir del registre de defunció facilitat per la directora d’investigació de Memòria Democràtica, Eulalia Mesalles, Mateo va saber de l’existència d’una carta d’ordre jurada (una comunicació entre jutges o tribunals) del jutjat de primera instància de Barcelona. En acudir a sol·licitar el document, va coincidir amb una persona que estava buscant el seu avi desaparegut de la Guerra Civil. Lluc assegura que la sort també juga un paper clau en aquesta mena d'investigacions, i que sovint ha trobat coses que no esperava perquè ha topat amb la persona adequada en el moment adequat. "Aquest home va empatitzar amb el meu cas, em va demanar el meu número de telèfon, i al cap d’un mes em va trucar dient que ja m’havia aconseguit el document". Aquest escrit, finalment, posa llum a la desaparició de l’oncle de Rañé: diversos testimonis situen José María en un camió entre Tarragona i Reus que va ser bombardejat anant cap al front de batalla el 5 de gener del 1939, 21 dies abans de la caiguda de Barcelona. Només tenia 18 anys i per tres setmanes s’hauria pogut salvar d’anar a la guerra. José María Rañé formava part de l’anomenada Lleva del Biberó, el nom que van rebre els soldats republicans d’entre 17 i 18 anys que van ser cridats a lluitar entre el 1938 i el 1939.

Aquesta última troballa va ser la cirereta a una investigació complexa i plena de sorpreses, i posa de manifest la importància que té per a les famílies de les persones desaparegudes aconseguir reconstruir la vida d’algú del qual s’ignoren tantes coses. Ferran Rañé agraeix "el rigor professional, la dedicació i la intuïció d’en Lluc per arribar fins on són ara", i assegura que "conèixer pas a pas el recorregut personal del José María i els detalls de la seva mort ha estat un motiu d’alleujament per a la família i de respecte cap a ell". També afegeix "A la família no l’oblidem. I la fitxa del Memorial Democràtic recull el seu itinerari, la seva desaparició i mort i la inscripció posterior amb un certificat normal de defunció".

Molts interrogants

Mateo assegura que el servei que ell ofereix "és un dret i no un capritx", però considera que ara mateix les institucions no poden donar resposta a tanta gent. A Catalunya hi ha hagut més de 900 fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, de les quals moltes ja van ser obertes, però d’altres resten desaparegudes. Alfons Aragoneses, professor de la UPF i que fins fa poc era el director general de Memòria Democràtica, explica que la Generalitat n’ha obert unes 90 de les 200 que, amb molta seguretat, existeixen i podrien ser excavables, i que s’avança a bon ritme per exhumar les que estan en risc de desaparició. Amb relació a la iniciativa de Lluc Mateo, Aragoneses assegura que la recerca col·laborativa amb les institucions, com ja s'està fent a França, anirà creixent en un futur. "Moltes vegades són els recercaires o les associacions les que detecten fonts documentals. Per tant, la col·laboració és fonamental", indica Aragoneses.

A les fosses comunes hi ha molts dels desapareguts a la Guerra Civil

Creix l’interès pel passat

Tot i la por a l’oblit del passat per part de les noves generacions, iniciatives de joves com Lluc Mateo mostren un interès per la recuperació de la memòria històrica. El Memorial Democràtic va lliurar el passat 17 de juny, per novè any, el Premi de Recerca en Memòria Democràtica, que pretén reconèixer els treballs de recerca sobre aquest àmbit dels alumnes de batxillerat. També cal destacar l’èxit i el ressò que està tenint el programa de TV3 Quanta guerra, que presenta el periodista Eloi Vila, en el qual personatges públics viatgen al passat per descobrir les històries desconegudes dels seus avantpassats a través d’una recerca.

stats