Guillem López Casasnovas: “La Reserva de la Biosfera a Menorca ha de passar de la litúrgia a un pla d’acció”

PalmaSitua l’economia menorquina “davant d’una nova cruïlla”. El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955), és coautor, amb el també economista Alfons Méndez Vidal, de Relat de l’economia menorquina (Edicions Documenta Balear). Tant en el llibre com durant l’entrevista fa una anàlisi aclaridora, didàctica, del present de l’illa i apunta vies de futur. “Aquest tema, me’l sé”, diu, com si en comptes de catedràtic fos alumne. A més d’autoritat, se li nota la implicació.

Quins diríeu que són els trets principals que configuren el relat de l’economia menorquina actual?

— Destacaria la preservació de l’entorn natural el màxim que s’ha pogut, cosa que ara el visitant posa en valor. I parlaria de sostenibilitat, patrimoni cultural, capital social, low motion (‘a poc a poc’) en la manera de fer per fer bé les coses… 

Es percep l’èxit d’un model o, davant la nova cruïlla, hi ha alguns motius per dir “alerta”?

— Totes dues coses. El canvi porta efectes col·laterals no desitjats que s’han de neutralitzar. Hi ha hagut una confluència d’expectatives i no sempre la nostra oferta hi ha pogut respondre. Hem vist la carretera saturada, platges plenes a les 9 del matí i els serveis de restauració amb problemes per cobrir tota la demanda. A Menorca, cal passar de la litúrgia de la Reserva de la Biosfera a un pla d’acció concret que la millori. 

Menorca ha de dir basta?

— Menorca és diversa, un poliedre complex i no hi ha una veu conjunta que digui basta, però la representació política actual ja es planteja si tindria lògica graduar un poc més l’oferta. En una economia de mercat, la demanda es gradua força sola. La gent que es va enfadar perquè tot estava ple valorarà si li compensa patir-ho, si li convé més anar-hi al maig o a l’octubre –ajudaria a allargar la temporada– o si creu que amb les dificultats ja està bé a casa. El problema és de l’oferta. 

Creis que l’oferta s’ha de regular?

— La solució de l’increment de la demanda no és un increment de l’oferta. El problema és respondre a una demanda que, en part, és conjuntural, amb un augment de l’oferta, que és sempre estructural, perquè estàs trinxant territori, fas créixer urbanitzacions i, si no ho fas bé, n’estàs deteriorant la qualitat mitjana. En canvi, si limites l’oferta, aquesta demanda, si és bona, es distribueix al llarg del temps.

Què singularitza Menorca en el context balear? 

— Una certa diversitat sectorial, emprenedoria, una acció pública més complexa (equilibris polítics, coalicions), sentiment encara de pertinença. Com deia, és un microcosmos complex. Hi ha molta diferència amb Eivissa, on els poders polítics i econòmics estan molt alineats en la mateixa direcció. Menorca té múltiples equilibris que van des del paper dels mitjans de comunicació, amb l’Església pel mig, als equilibris inestables de l’esquerra política (PSOE i PSM), als interessos de la gent que viu del turisme i altres que veuen el turisme com una mena de patiment i que aspirarien a tenir turisme sense turistes. 

Quin valor donau a la cohesió social i a la consciència patrimonial (patrimoni natural i cultural) de Menorca per al benestar present i futur?

— És un actiu cada cop més important. Marca la diferència entre créixer i desenvolupar-se, entre l’economia ‘al servei de’ i no simple motor d’interessos.

Aquest estiu, amb la inauguració del centre de Hauser & Wirth a l’illa del Rei, hem vist reportatges sobre una elit econòmica que –diuen– pot dur “el luxe” a Menorca. El sector de l’art s’està convertint en un nou àmbit econòmic de l’illa. Com ho valorau?

— Molt bé. La cultura, com l’art, no és elitista. Ho és la seva creació, però sempre posada a disposició de tothom, com el centre de l’illa del Rei. No ens la juguem a una sola carta; però aquesta carta ajuda el conjunt. La cultura és universal; una persona realment culta estima el territori, la llengua i la cultura pròpies del lloc que habita i visita, contra un fals universalisme.  

En el llibre afirmau que la declaració de Reserva de la Biosfera i el Pla Territorial no han tingut cap efecte nociu sobre el PIB. Desfeis prejudicis?

— La preservació del patrimoni dona valor al territori, a llarg termini sabem que funcionarà. El problema és que, quan hi ha una crisi, cal tenir prou capacitat de resistència i múscul polític per frenar la gent que pensa que si som pobres és culpa, per exemple, del GOB. Cal crear una autoritat de Reserva de la Biosfera, prevista a la declaració –que ja té 30 anys–, que no només ha de donar solucions, sinó que ha d’evitar que facem danys irreparables. Ha d’assegurar, entre d’altres, que el cablatge arribi on ha d’arribar, que l’electricitat aguanti i sigui neta, i que la gent que vulgui viure a l’illa treballant a distància tingui garantit un benestar com el que tindria en altres llocs de la Península.