Les reserves d’aigua viuen un dels pitjors anys de la darrera dècada

Palma“Enguany hem arribat al final de la temporada d’estiu en una situació pitjor que els altres anys perquè hi ha hagut un increment de demanda d’aigua molt alt”. Així de contundent és la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau, en valorar la situació de les reserves d’aigua a les Balears. Al tancament de la temporada turística, les reserves hídriques viuen una de les pitjors situacions de la darrera dècada, sobretot a Mallorca, amb un 46% de la capacitat, segons les dades proporcionades per la Conselleria de Medi Ambient. 

“Els problemes d’abastiment estan relacionats amb els efectes negatius de la pressió humana damunt les Illes”, declarava aquest dijous el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, al fòrum El cicle urbà de l’aigua davant els reptes globals a zones turístiques. De fet, el setembre del 2020, marcat per les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia, les reserves hídriques de Mallorca varen assolir el 64%, el millor resultat dels darrers anys. “Enguany la temporada ha començat abans. Per Pasqua ja teníem una ocupació i una pressió humana importants. Per això, la demanda s’ha incrementat i s’ha allargat en el temps”, explica Garau. 

Per altra banda, en un context d’emergència climàtica, el conseller posiciona la gestió de l’aigua al capdavant de la llista de reptes ambientals, “això, en un territori fragmentat i amb condicions meteorològiques que no ajuden a recuperar els recursos hídrics”. Per illes, a Menorca les reserves hídriques han baixat al setembre un punt percentual respecte de l’any passat (49%); a Eivissa (47%) es troben a tres punts menys que el 2019, l’any del boom turístic, perquè cada vegada plou menys. És sabut que els darrers anys no han estat gaire plujosos i els períodes continus de temperatura alta a conseqüència del canvi climàtic han fet augmentar la demanda d’aigua. 

Francesc La Roca, economista i cofundador de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, diu que “hem de ser conscients dels límits que imposa la naturalesa i que l’economia no pot créixer indefinidament”. L’especialista defensa que s’han de posar límits al consum de l’aigua: “Reduir-ne l’extracció implica revisar-ne els usos, perquè molta de l’aigua prioritària per a l’abastiment humà es perd per les fuites o es destina a uns usos que es podrien reduir”. De fet, a les Balears se’n perden cada any 35 hectòmetres cúbics per la insuficiència de les xarxes de distribució: “És aigua de bona qualitat que, en el cas de ser dessalada, ha costat molt de produir i s’està perdent pel mal estat de les infraestructures”. A més, les piscines fan perdre 6 hectòmetres cúbics d’aigua cada any per l’evaporació, segons el conseller de Medi Ambient. En aquest punt, l’economista opina que “caldria començar a pensar a llevar piscines o, almenys, limitar que se’n construeixin de noves”.  

Dessaladores com a solució transitòria

“La gestió de l’aigua té una herència tècnica que és insuficient”, afegeix La Roca. L’expert insisteix que s’han de conservar en bon estat els ecosistemes per preservar l’aigua dels aqüífers. “Cal canviar les tecnologies i la governança. Ni les dessaladores ni la reutilització són les solucions definitives”, apunta. 

Pel que fa a les dessaladores, diu que haurien de ser una solució transitòria: “Tenen un cost energètic molt important per les emissions que produeixen, però també tenen un cost econòmic molt elevat. Molts pics l’alternativa és alimentar-les amb energies renovables, però amb això tornam al mateix punt, perquè en molts casos les plaques solars s’instal·len en sòl rústic. D’aquesta manera, desapareixen els ecosistemes”. 

Quant a la reutilització d’aigua, l’economista afirma que “també té límits”. El 57% de les aigües residuals municipals de les Illes tenen un excés de salinitat que impedeix que es puguin reutilitzar per a usos agrícoles. Un dels problemes, encara per resoldre, són les conseqüències dels contaminants emergents –productes farmacèutics i pesticides– que entren a les depuradores. “Si gastam aigua reciclada per regar, el que feim és augmentar la concentració d’aquests materials al camp”.